en 15 Setembre 2012
Un dia vaig somiar que m'estimaves, que estavem junts, que erem feliços, que sempre era sempre.... Anàvem a tots els llocs junts: a la platja, a la montanya, a tots els llocs del planeta. Tot girava al nostre voltant, fins que hem vaig adonar que no men recordava de la meua família, ni tu ten recordaves de la teua. T'ho vaig dir i hem vas dir: "No et precupis, segur que estan be, pero no tan be com nosaltres, perque nosaltres estem junts, junts per sempre." Llavors, vaig pensar que tenies rao i vaig parar de pensar en la meua familia. Al cap d'una estona, tu em vas notar preocupada i em vas preguntar si volia anar a vore als meus pares i jo et vaig respondre que si. Vam anar, i al arribar a casa meua em vas dir: "jo no vaig, adeu." Jo em vaig quedar para, davant la porta, com una estatua, mentre la meva mare cridava desespera: "Filla meua, filla meua!" I m'abraçava, i em besava... Pero jo vaig notar un mal presentiment quan em vas dir "adeu"... Per aixo no prestava atencio al que em deien els meus pares i el meu germa. Vaig notar que el mon va parar de rodar al meu voltant i jo vaig eixir corrent al carrer per abraçar-te, pero ja no hi eres a prop meu, havies desaparegut... Vaig anar corren a buscar-te i et vaig trobar al lloc on sempre quedavem amb els amics a soles, esperant a que jo tornara. Quan em vas vore, vas correr cap a mi, ens vam abraçar com mai i em vas dir que mai tornara a separar-me de tu. En aquest moment, vaig despertar-me i em vaig adonar-me que t'estimava mes del que jo em pensava, i tot per culpa d'un somni...