en 26 Març 2012
Esculls el taronja. Per algun motiu et crida l'atenció i saps que aquest color el defineix.
El taronja explica aquesta mirada fugissera, penetrant i fosca o clara segons ho prefereix la llum, del sol o no.
Les seves mans i paraules també són dolces com el taronja però no deixen de tenir un punt àcid que et fa estar desperta i viva, que et fa sentir tots els gustos de la conversa i estar pendent amb els cinc sentits.
Perquè les seves carícies són taronges, igual que el seu mirar-te i els seus petons, ja siguin escrits o físics.
Taronja perquè tanques els ulls i l'embolcalla.
Per què taronja i no verd, groc o blau?
Doncs no ho se.
Però és taronja i m'agrada!
Publicat a: Reflexions
Ell potser és taronja, però aquest apunt és de tots colors! Tant és perquè. Hi ha coses que són com són i no cal entendre-les, amb viure-les n'hi ha prou.