Talia
per en 6 Gener 2012
1,920 Vistes

06 gen, 2012

AhiR em va costar moltíssim dormir...

Vaig estar apunt d’alçar-me a escriure però no tenia ganes ni d’això.

Em vaig començar a agobiar… No pels playbacks, no pels decorats… no per les disfresses i la cavalcada… no pels treballs que he d’entregar, ni pels treballs que desconec… Sinó per tu. Per què ja marxes. Per què ja no podré veure’t quan tu vulgues, jo vulga i pogam. Per què el dimarts estaràs lluny... Estaràs tan lluny... No volia estar trista, però era inevitable... El fet de no poder abraçar-te, ni mirar-te als ulls de prop, ni agafar-te la mà... ni escoltar el teu riure en viu i en directe... durant no sé quant de temps m’agobiava moltíssim... Em vaig enfonsar...

No vull estar malament, i molt menys que tu ho estigues. No volia dir-te res d'això... per no rallar-te més... però ara ho intentaré apanyar per a que te'n vages un poc més tranquila, val? =)

Supose que ja hem parlat molt d’això...

Sols volia que recordares que...

...Cada vegada que recorde el teu somriure, se’m dibuixarà un somriure a la cara també.

...Cada vegada que vega els teus ulls, recordaré les nostres mirades entre silencis.

...Cada vegada que mire les teues mans, em vindrà al cap la imatge de les nostres mans pegades amb els dits entrecreuats...

...Cada dia et pensaré...

...Cada dia et diré que t’estime. I més que això, et demostraré que t’estime.

...Cada dia intentaré que sigues un poc més feliç.

...Cada dia estaré ací. Esperant-te.

...Cada dia.

Tota una vida...

T'estime...

Gràcies per tot. I tot son més de 365 coses...

T’estime molt...

Somriu, per favor. No deixes mai de somriure. Ni de SOMRIUre...

Ens hem d'agafar açò amb tot l'humor del món... És un repte que ens farà més fortes, oi?

T'estime moltíssim...

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.