De fa uns dies cap aquí, no sé benbé perquè, m'ha donat per fer endreça als calaixos que tinc dins del caparró. Suposo que ja estic cansada de voler trobar quelcom important i trobar-me que no se per on començar. Sembla que tingui "el sindrome de Diogenes" , jeje.
Però bé, em sembla que he aconseguit col.locar les coses importants de la meva vida al calaix principal i he endreçat les cosses que no necessito als calaixos del fons.
Sovint em trenco el cap amb cossetes i " personatges" que no valen la pena i no m'adono de lo feliç que soc.
Tinc un calaix ple de gent que m'estima i per la que donaria la vida; tinc un calaix ple de records que m'han ajudat a ser com soc; tinc un calaix ple d'inquietuts que he decidit començar a buidar i finalment tinc un calaix on començo a dessar tot alló que em creia important i no ho és (aquest se m'està emplenant per moments).
Hi ha cosses que pertanyen al passat per alguna raó, i és allà on han de quedar; està bé mirar enrera de tant en tant per veure el que has viscut i el que has aprés sempre i quan aixó t'ensenyi a viure un present i a fer realitat un futur.
I sabeu, haurieu de mirar de fer endreça de tant en tant, doncs a mi m'ha servit per veura que tinc un calaix buid dessitjós de ser emplenant de cosses fabulosses que encara han de venir.
Benvinguts a la republica independent de mi mateixa ;)
https://www.youtube.com/watch?v=-JpJjsHgYHA
