A dia 7 de novembre, Facebook segueix intacte. Multitud de rumors divergeixen sobre el per què de la salvació d'aquesta xarxa social. Versions diferents corren per tota la xarxa, entre les quals destaca una que anuncia que l'amenaça a Facebook va ser duta a terme per membres d'Anonymus (explicat a l'article anterior) de manera totalment independent. Així doncs, usuaris i addictes a la ociosa F podran seguir gaudint del contacte immediat, jocs i serveis que aquesta xarxa ofereix.
Per altra banda, Twitter, Tuenti i Google+ hauran d'esperar assentats el seu torn de protagonisme, decepcionats per què no hagin perdut el seu més gran rival.
Tot plegat comença a semblar una obra de teatre: tot comença amb pànic i agitament per l'amenaça i continua amb calma i pau, ja que no ha passat cap "atemptat".
El final? Encara està per concluir. Ningú sap tan sols si vindran més amenaces contra xarxes socials abusives per part d'altres grups o seguiran aquestes, per la seva banda, recaptant informació confidencial de milions d'usuaris.
M'agradaria deixar a l'aire un missatge per a tots aquells que veien la fi del Facebook com el mateix apocalipsis: de veritat estaveu desesperats? Que sense poguer connectar-s'hi la vostra vida arribava a la seva fi? Si vau veure el comunicat dels Hackers on explicaven els motius que els impulsaven a destruir la xarxa social, no vau distingir ni una mica d'arguments raonables en tot el discurs? Jo coincideixo en que Facebook ven informació dels seus usuaris als governs, n'estic segur. Em direu: però els mètodes que proposa Anonymus són bastants radicals! D'acord, potser hi ha una via intermitja, però també és un pas, és un NO rotund, un: podem controlar les nostres vides nosaltres mateixos, gràcies.
I aquí deixo obertes les reaccions de tothom, desde els passius fins als (excitats?)
