Estaves al meu davant, com tantes altres voltes, amb els braços oberts esperant a que una volta més, em refugiés en la calfor del teu cor. I eres tan real... podia tocar-te, podia besar-te, una vegada més.
I al obrir els ulls... t'havies esfumat, sabia que no havia estat real. M'he despertat mullant una volta més el coixí...
Publicat a: Personal