Com a primer article en el meu blog inicial, suposo que tinc llibertat per a desviar-me del comú debat entre les relacions que distancien Catalunya i Espanya.
Vull tractar la profunditat de cadascun. No els seus ideals, armes o fronteres, sinó el context on cadascun es troba. La població. El ric que esmorza, dina i sopa el que les criades preparen a canvi del seu sou. El pobre que dorm en un banc de casa meva amb un carretó al costat on guarda quatre coses brutes però indispensables per a sobreviure.
Jo visc bé, sí, Però vaig al dentista i les revistes més interessants que trobo per a culturitzar-me parlen de l'atreviment d'una baronesa al combinar dues peces de colors incompatibles. Fullejo les pàgines, i trobo àmplies investigacions sobre les relacions entre famosos, el creixement dels seus fills i els casaments de personatges cèlebres, que es dirigeixen a la seva limusina sota una pluja de pètals blancs, envoltats d'elegants parelles ben arreglades que aplaudeixen amb somriures que rossen la falsedat.
Em direu: és un tema molt tractat, aquí sobra.
Però jo veig indispensable repetir-ho, dia a dia, el que faci falta. Em podeu dir d'acord però tu vas al dentista i vius bé no tens dret a recriminar res.
Jo us diré que tinc un remordiment, una ferida a l'ànima que m'indueix a escriure tot això. Us explico:
Aquestes vacances vaig anar una setmana amb uns amics a Londres, pagant nosaltres els costos, evidenment. Un dia vam visitar el palau de la reina, justament quan celebrava una "festa del tè"... Del Tè, sí. Això significa una immensa quantitat de soldats vigilant els perímetres, un franctirador a dalt de tot, un control demanant passaport a una multitud d'aristòcrates que després eren ordenats en fileres com nens que han acabat el pati i han de tornar a classe.
Vaig veure de tot, militars, vídues, parelles joves, i fins i tot un cregut vell que va saludar la gent que els observaba desde la reixa. La reina ni va sortir del palau, van entrar els convidats en fileres. A grosso modo vaig divisar unes 800 parelles, per una festa del Tè.
Així s'inverteixen els diners, i la resta són tonteries.