Sempre m’he considerat bona gent. No puc dir que sigui una amiga d’aquelles que està en contacte al 100% , però si que quan cal hi soc. Pel que sigui.
Sempre tinc temps per escoltar encara que em fagi anar malament, encara que no estigui en el meu millor moment, …a algú que necessita desfogar-se no se li pot dir que no i menys si l’aprecies. Em faig els seus problemas meus.
He tingut llargues converses amb algun amic, l’he mirat d’ajudar sempre que ha calgut, doncs no estava bé i li calia consol, algun consell fruit de l’experiencia, alguna espatlle on recolzar-se…però ara que em cal a mi s’equivoca de conversa.
Hi ha frases que ja formen part del “guió” de: “COM FER VEURE QUE T’ESCOLTO”.
Em diu mentides que creu que em crec…no sóc tan tonta, i com m’han dit algun cop: soc més llesta que la gana.
Perquè la gent té tanta necessitat de mentir? Perquè qua arriba l’hora de que et consolin a tu no hi son? Clar, és millor tirar la canya a alguna i posar-me cara de bon minyó enfeinat a mi. Pensant-ho bé sóc una egoista…voler que m’escoltin un xic mentre poden preparar un possible rollete….
“Quan et calgui ja saps on soc”…és la frase Top de la llista dels “falsos”.
Doncs ara em cal!!!