He arribat a casa com un pop, caladeta fins l’ós més petit i de difícil accés del meu cos.
M’entra tiritera i mentres obro la porta de casa em començo a descalçar. Deixo la bossa sobre la taula i mentres em trec la jaqueta busco un cigarret sec.
Em despullo de camí a la dutxa i obro l’aixeta de l’aigua calenta; mentre s’escalfa em faig una repassada davant del mirall.
Sento l’aigua sobre la pell, fumejant, emvermellint-me per allà on passa, calentat-me. M’arrecono els cabells de la nuca perquè l’aigua llisqui millor esquena avall i m’ensabono les mans amb el gel….mmm, quina olor. Refrego relaxadament el sabó per el coll, les espatlles, els pits,…m’hi distrec, uneixo la linia de punts que formen les meves pigues, com un laberint on la meta és el meu mugró. Em frego la panxa amb moviments circulars, baixant suaument, enfilant-me pels melucs i tornant a baixar. Amb el dit ressegueixo la cicatriu de l’apendicitis, sembla que m’assanyali fins a on he d’anar, com una fletja, perque no em perdi. Hi arribo, quasibé amb timidesa, i tanco els ulls i et sento, et noto.
