Introducció
VCF, nascut al 9 de gener del 1933 a Barcelona, Sants. És un farmacèutic actualment jubilat que viu a Esplugues del Llobregat, Barcelona. Va conviure amb el franquisme durant tota la seva existència des de la guerra, quan era molt petit, passant per la postguerra i acabant amb la mort de Franco i canvi democràtic.
Entrevista
- Amb qui vivies durant la guerra civil? Us vareu traslladar a algun lloc durant aquest període?
Al principi vivia amb els meus pares i fèiem vida normal, però a mesura que el front es va anar apropant, es van suprimir les classes i ens vam traslladar des d’Anroig, on estava destinat el meu pare de mestre, a viure a Rosell, el poble natal dels meus pares i llavors al camp en una masia, lluny de la civilització perquè la van bombardejar, va quedar tota aplanada. Com la gent tenia por de rebre’n més doncs van allunyar-se del nucli urbà, concretament nosaltres vàrem habilitar la cort del cavall i del burro, allà vivíem dos matrimonis: els llits dels pares separats per una manta i tots els nens dormíem a dalt al paller.
- Quines eren les activitats d’esbarjo en la postguerra?
Poques, ens divertíem observant la natura, des de veure sortir al sol fins a pasturar una cabra.
- Com us alimentàveu?
De l’agricultura o dels animals, com per exemple la cabra que amb la seva llet, un plat era sopa de llet de cabra. També es feia pa en les masies que eren més grans i contenien un forn per fer pa, s’hi anava un cop a la setmana. No hi havia massa menjar i el poc era distribuït per la Fiscalia de Tasses la qual comprava, al preu anteriorment marcat també per ells, als agricultors i ramaders el que no era estrictament just i necessari.
- Com era l’escola durant el govern franquista?
Jo no vaig arribar a conèixer l’anterior, però era una escola una mica dirigida cap a la dictadura. Nosaltres teníem una enciclopèdia que tenia totes les matèries i considero que a nivell de coneixements estava bastant bé.
- Com eren les instal·lacions escolars?
La meva escola era mixta, però de classes separades en diferents aules. Les classes eren les mateixes excepte alguna ensenyança que rebien les nenes de feines domèstiques considerades en aquella època feines per a dones. A la classe els alumnes llegíem em veu alta i al final ens preguntava, això requeria una mica d’estudi a casa diari. Potser estava una mica orientada a la religió el dissabte es donava alguna assignatura relacionada amb l’Evangeli, però res més.
- Quins dies es feien classes?
Tots els dies de la setmana, excepte dissabte a la tarda i diumenge, el dia del senyor.
- Quins jocs eren els més populars a les escoles?
Durant l’època que vaig està al Grup Escolar, quan ja era més grandet, al pati hi havia una zona on es treballava l’agricultura, sembràvem enciams, naps, rosers, cuidàvem arbres fruiters, a més a més els jocs de sempre, jugàvem a futbol, tot i que les pilotes valien molts quartos i les fèiem de draps, o d’altres, anava per temporades, era molt variat.
- Com es va viure l’esclat de la guerra?
Jo era massa petit en aquell moment , ho he sabut posteriorment per la història. Allà on vivíem anaven passant soldats que desertaven, demanaven aliments, llit i marxàven.
- Com es va viure el final de la guerra?
Tinc la imatge de destrucció, Rosell destrossat pel bombardeig, però gràcies a Déu molta gent es va poder escapar d’aquest perquè estaven enterrant algú a les afores del poble.
- Eren temuts els “maquis”?
Dintre de la política sempre hi ha controvèrsia de idees i la gent per idees es maten. Els maquis no els veia bé ningú, crec jo. Per exemple el cotxe de línia de Morella a Vinaròs, població més important on hi havia més activitat comercial, a vegades hi havia un delator que deia que l’alcalde del poble aniria en aquell cotxe, l’assaltaven, treien la persona en qüestió i “pam-pam” el mataven. Posteriorment es van instal·lar un o dos guàrdies civils al cotxe i el nombre d’assalts van disminuir. A part d’això també anaven als masos a demanar viandes, si no els assistien els tenien en contra i els podien arribar a pelar i si els assistien la guàrdia civil els hi feia la vida impossible, això provocar que els pagesos i masovers abandonessin la vida de camp. S’aplicava la “Ley de Fugas” i si s’escapaven, els buscaven i després els mataven.
- Què es sabia de la gent d’esquerra?
Al poble els que hi havia d’esquerres volien acabar amb un dels pilars de la dictadura: la religió, els homes d’esquerra d’altres pobles propers els quals es coneixien, anaven matant als capellans. Al meu poble, l’alcalde va advertir al capellà, el van traslladar fins a una cova en un carro de garbes de blat. Allà visqué fins al final de la guerra, un pagès el va anar alimentant durant aquests anys, quan el van trobar no el reconeixien portava una barba com un peregrí.
- De quina forma va afectar la guerra a la vida quotidiana?
El meu pare va ser denunciat acusat de roig després de que guanyés l’oposició, quan va tindre una enganxada a causa del seu desconeixement de la celebració de fi de curs en les escoles nacionals, sort que en el capítol dels milicians que explicaré després va argumentar a favor de l’Església, la gent el va sentir i això el va salvar.
- Quan cantaves “Cara al sol”?
Quan va acabar la guerra estava molt present, però va anar minvant la seva presència cada cop més.
- Quines repressions va sofrir la llengua catalana?
Era tolerada, però es defensava la llibertat i la unitat d’Espanya, per tant era un contrasentit implantar el català. A mi personalment mai m’havien retret parlar català, però l’ensenyança escrita del català va ser nul·la i ara escric en castellà per no fer faltes.
- Com va arribar a enrarir la guerra l’ambient al poble?
Jo veia, que durant un període, es va viure en la misèria i es racionava tots els béns, però també veia que les festes es continuaven celebrant i amb una guitarra i uns acudits la gent continuava rient i s’ho passava bé.
- A què es dedicaven la majoria d’homes? I les dones?
En aquell moment, la majoria es dedicava a la agricultura i hi havia pocs cotxes, però animals a cada casa n’hi havia un, aquests servien per pujar l’aigua, recollir la collita i de transport.
- Quan vas començar a treballar? Horari? On?
La meva primera ocupació va ser estudiar, primer amb al meu pare, després set anys de batxillerat que vaig tindre d’ingressar a l’institut i finalment a la universitat de Barcelona a estudiar farmàcia. El primer treball, després d’acabar va ser a l’Oficina de Farmàcia.
- Què et va portar a Barcelona? Enyoraves la família i els amics?
Els estudis: quan el batxillerat no el podia seguir a prop de casa, vaig ingressar al Balmes a Barcelona on la meva tieta em va acollir. Però al entrar a la universitat vaig deixar la pensió de la meva tia, per a una on hi dormia, però anava de menú als bars més assequibles. I respecte l’enyorança, un a casa ho té tot a l’abast, per tant és el màxim comfort.
- On es passava més gana, als pobles o a les ciutats?
Jo vaig viure en una pensió on pagava poquet i no podia demanar massa, no passava gana, però estava una mica desnodrit, en canvi a casa m’alimentava millor.
- Quina importància tenia la religió en les vostres vides?
El meu pare se’n desentenia una mica, però en canvi la meva mare era molt “missera”, jo per inèrcia els primers anys de crio anava a prendre la comunió, però aquest costum el vaig anar perdent.
- Coneixes a algú proper que va participar a la guerra?
No, però són moments de molta por i molt lúgubres, un dia els meus pares fugin camp a través van topar amb tres soldats de les Brigades Internacionals, a causa que la guerra tergiversa les persones, el meu pare va intuir que volien violar la dona i matar-lo a ell, però un soldat que devia ser una bona persona si va oposar i va evitar el crim, ell ho explicava com un capítol que va sentir pànic i impotència.
- Ens pots explicar alguna anècdota sobre aquella època?
Els milicians, revoltats contra l’Església, van entrar en una furgoneta i van desballestar l’església del poble i la van cremar, a l’hora de marxar van passar per davant d’on tot el poble estava reunit i el meu pare va fer el comentari que això només acabaria malament. Poc després l’amenaçaren de mort pels milicians, i després va ser acusat per part de l’alcalde de ser que no ensenyava religió als nens, però el comentari el va salvar.
- Quin és el record que més t’ha marcat?
L’estampa del poble bombardejat, això em va marcar.
- Podries fer una valoració general del món i les comoditats actuals.
La societat per lògica millora, clar no es pot comparar la societat dels 50 amb la actual, en el meu poble no hi havia aigua corrent es carregava en càntirs i els carrers estaven en terra, en canvi en el món actual hi ha aigua i els carrers estan asfaltats. Això és un tema extrapolític, la societat millora independentment dels governants.
Conclusions
Un treball que m’ha resultat mol enriquidor de fer en el qual hi hagut moments de tot, alegria i angoixa, veure la impotència i tristor com relatava alguns fets era realment xocant. L’entrevista m’ha pogut donar un punt de vista interior del conflicte i crec que al contrastar-ho amb les altres veure la magnitud i com de gran era el conflicte perquè va abarcar a tota la població en menor major grau, perquè no és igual el relat del vencedor del conflicte que el perdedor o el qui li van matar mitja família que el que va enriquir-se. També he pogut conèixer una etapa desconeguda del parent entrevistat al qual mai m’havia parlat sobre aquest tema, al final te n’adones com arriben a ser d’importants els petits detalls en temps de guerra i com tot pot canviar d’un moment a un altre, la bogeria i l’egoisme de les persones en aquests temps difícils. Amb aquest contrast te n’adones de la gran fortuna de la teva situació familiar que ho tens tot a l’abast i com la societat ha anat evolucionant i com l’evolució és totalment necessària. La búsqueda de documents de l’època m’han conduït a imatges, documents, monedes, etc. que mai havia vist i a part de tenir un valor sentimental, també tenen un valor històric.
Vicenç Calduch i Jornet
4 ESO A