GUILLEM
per en 1 Maig 2011
815 Vistes

Pals de cec enmig la meravella esquerpa                                                                                                                                              “Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!

Oh la visió pura que ve d'allà endins”

Joan Alcover

 

Al meu darrere no hi ha arrels ni heroiques nissagues

sóc fill de l'erràtica porfídia de toscs avantpassats

fills de la ignomínia qui travessen els segles amb el cap baix

sense deixar-hi una , ni una sola empremta d'honorabilitat

no puc anar enlloc i dir :: aquest és el digne casal del meu llinatge

no em preocupa...

De l'onada

només el redreçar-se mar endins

quan l'estrèpit

escumós del trenc ja s'ha esbravat

Sorra sóc , polsim daurat

que atret per un mormoleig llunyà

revincla i s'enlaira

enrere la platja monòtona

el setge de l'aigua

el brogit de tantes veus

emmetzinant l'espai

amb fumerols atziacs

Cel enllà , miríades de ciutats

he ultrapassat sense ànsia

Bosc endins, encara

sota un eixam de teranyines

sóc de la molsa hostatge

agombolat per minúscules

petites criatures pàl·lides

sorra estrangera sóc

pur miratge ...

No enyoro la perduda calidesa de la platja

que la salabror rovella ...

no enyoro dels meus companyia ni tracte

les pàtries hi són per fugir-ne

les famílies per abjurar-ne

si vols créixer, del bressol cal allunyar-se

Del vent soc minúscul pelegrí

ell m'ha portat , ell se m'endurà d'aquí

Res demano, només espero revifar

enlairar-me de nou, volar sense ales

i arribar a l'obscura meravella

- Abstracte poderós -

que des de sempre m'encis

m, atia , em sacseja, em revolta

esquerpa em reclama ..

Publicat a: Poesia
Sigues el primer a qui li agrada això.