Passo pel teu costat, no perquè si, et busco.
He donat la volta a tot el mostrador per ensopegar-me amb tu, per passar-te pel davant, pel darrera, per on sigui; per demanar-te que em deixis passar i tindre l'excusa de parlar-te. Alçes la mirada i em respons amb un gest, educat però massa formal pel gust; t'ho agraeixo amb una picada d'ull graciosa (més aviat pallassa diria) i em somrius.
La nit poc a poc s'anima, marxa el jovent massa jove i i la gent gran massa gran. S'anima la feina i ara si que no em cal inventar-me cap excusa per passar-te pel costat un cop rera l'altre. He anat al lavabo a retorcar-me i esvolellar-me el cabell, em frego les galtes i m'abaixo la tira del jersei per destapar-me l'espatlla. Segueixes a la barra.
Faig broma amb la resta de clients, ric, i s'enriuen (sempre s'enfoten de lo grans que porto les arrecades)...i sento com somrius, em giro i et miro.
Em mantens la mirada un segon i baixes el cap...però m'has mirat!! I aixó m'anima a seguir el joc que fa estona intento començar amb tu.
Penses que no però veig com em mires, com em segueixes amb els ulls disimulant; et veig però faig com si no me n'adonés, em posaria nerviosa i llavors la cagaria. És quan apartes la vista de mi que m'atreveixo a fer-ho jo em tu.
Necessito un xupito, no bec mai, i potser m'ajuda a perdre la vergonya. Si en prenc dos no em faran cap mal, oi?
L'escalcolfar de les galtes esclata per la meva boca en forma de paraules, potser massa tontes, no he set mai noia de saber que dir en aquest cassos, però veig que funcionen i em respons bé. Em parles amb naturalitat i m'agrada, em fas sentir bé i m'ajuda a obrir-me.
Fas cara de bon nen, de no haver trencat mai un plat, però la teva mirada amaga quelcom juganer, amb picardia que m'arriba a posar tonteta, ho confeso: em posa. Vaig fent la meva sense deixar de clavar-te la mirada de tant en tant, mantenint-la fins on soc capaç i quan notes el meu nerviosisme somrius i em poso vermella. En saps més del que em vols fer saber...
La música m'anima a anar d'un lloc a l'altre i en un dels meus recorreguts pel teu costat em deixes passar acariciant-me l'esquena, com qui no vol la cosa. M'agrada. I m'entren els dubtes: li agrado o simplement s'ho passa bé veient que em posa nerviosa? Aquesta mà era intencionada o ha set un acte de gentilessa? Fa temps que no jugo a aquests jocs i n'estic desentrenada, però crec que aquest punt d'ingenuitat que deixo veure dins la meva imatge de noia que passa de tot i que és , simplement, extrovertida li agrada.
M'encanta, aprofito cada moment, cada comanda, cada dubte per acostar-me a ell i deixar anar alguna cosa, que normalment no diria...li comento que el personal està molt malament per treure ferro als comentaris que llença algun individu i ell em contesta amb un altre comentari que com qui no vol la cosa em deixa descol.locada...ho haurà dit amb alguna segona intenció?....espero que si...
Se'ns acaba la nit, fins aquí em arribat...em serviré un Ballantines amb llimona i hi pensaré una estona.