Potser es que soc massa entusiasta, optimista i fins i tot diria que ingenua i innocent; jo, que me les donc de saber-ne tant , jaja! Ultimament em trobo que la gent que m'envolta i que vull que m'envolti se'm desdiu de tot el que planejem, ja no només d'aixó sino que mai estan tan per mi com jo per ells i aixo cansa, cansa molt. Donar sempre i rebre tan poc desmotiva a qualsevol. I a mi m'està passant, estic lluitant amb mi mateixa per no deixar de creure amb la gent però cada dia em costa mès.
Crec que la gent no es tan bona ni tan enrollatda com em diu i que s'aprofiten perquè soc una persona que sempre sol ser-hi. Algun dia em cansaré de tot plegat i seré jo qui passi d'ells, passaré de sacrificar-me i de ser bona gent. Veig clarissim que haig de ser més mala puta,no se com es fa, però n'apendré. Estic tipa de parar sempre l'atre galta. A la merda tot i tothom, qui realment val la pena ho tinc molt clar i els puc comptar amb els dits de la mà; per ells serà i tindran tot de mi, la resta aneu a pendre pel cul!!!!!!
