Ahir alguns membres de nosaltres varem decidir fer un sopar, i aprofitar-ho també per veure'n el Sr.Cuni i els sis candidats parlamentaris en el debat a TV3.
Evidentment, no hi esperàvem gran cosa, però volíem veure en Mas en el terreny que més domina i controla.
No van passar ni cinc minuts, que ja s'estaven mossegant-se'n els respectius colls uns als altres, deixant palesa de que no hi tenen res a fer contra Mas, que anava somrient i fent petits glops d'aigua.
Sabem que no hi eren els que ens agradaria haver vist, però en Sr.Cuni, ja els hi va recordar que varen ser ells qui havien pactat els temps i durada dels blocs, en el que es va partir el debat en les seves primeres queixes en les contrarèpliques.
Varem veure una Alice interpretant el seu paper i omplint-se'n la boca en nom del PP del carrer Gènova, fent-hi demagògia de mercat xinès al marroc.
Un Ribery que sap moure be el cap i els papers prèviament estudiats amb atacs superflus.
Un Mossèn Herrera en plena omilia en un intent d'evangelizacio nefasta dels seus parroquians.
Un cliche d'en Puigcercós de Polònia, estirant els llaços impregnats de malicia cap el gran guanyador del debat.
I aixi, arribem al actual President de Catalunya, que ens imaginem que desde sobre els focus del plató el dirigia en Zapatero fent que és mogues i parles, ja que ens preguntem si de debò i era allà o era un ninot inert.
Sincerament, el espectacle mostrat és el que allunya el poble de la política, ja que els exabruptes, atacs i viatges en el temps és el que ningú vol veure ni sentir. El que s'ha de donar és esperança i creure-hi en el futur del nostre país.
En definitiva, esperem al Mas en el pacte de govern amb qualsevol de les dues candidatures extraparlamentàries, perquè, com sabem dels mals majors apostem per en Mas.