Sabem que la nostra llengua desprès de quasi 35 anys de falsa, patètica, amoral i hipòcrita democràcia esta entrant en la seva via morta, sinó ho aturem com a poble sobirà.
Els atacs continus i d’acord amb la Constitució del 78 signada amb les forces d’esquerra agenollades, fa inviable la supervivència del nostra patrimoni més preuat, que ni tant sols 40 anys de dictadura nacional-catolica va poder-ne’n aturar.
La nostra llengua ja no és preferent – tampoc ho era ara, però ens la deixaven fer-la petar – a Catalunya per llei salomònica, però legal alhora.
Personalment, ja fa temps que utilitzem solament la nostre llengua en tots els àmbits, i la majoria de gent castellano-parlant és canvien al català.
Molts no el parlen per vergonya i d’altres perquè no en tenen pas…
Serem il.legals, sinó emprem correctament els vocables cervantistics i se’ns pot acusar-nos per això.
Ja que, l’inmerssió llinguistica a Catalunya ha creat al nostre territori castellano-analfabets, els hi seguim la veta…
Miri, jo solament se parlar, llegir i escriure en català, ai las!.
Trucades, cartes i tot el bestiari espanyol, els s’hem passem formalment pel folre dels pantalons.
I sinó, els hi parlem en anglès o francès…
O els hi diem: Parleu-me’n en cristià, siusplau!
Ja s’ho faran, que nosaltres el 28-N decidirem com a poble!