Bé, em sembla que aquest serà el primer article seriós que escriuré al meu blog.
I és que no m'agrada molt expressar les meves emocions canviants perquè caduquen als dos dies, així que preferisc compartir amb vosaltres les1001 tontades que veig dia a dia ja que això a mi em fa riure igual quatre o cent dies després.
Com ja vos haureu adonat, demà faig 22 anys, capicua, i vull que siga un punt d'inflexió.
Un punt d'inflexió per corergir els meus defectes i les meues manies.
Un punt d'inflexió per deixar de banda el que em va fer sentir-ho tot i odiar-ho tot després durant aquests dos anys i, malgrat no existir l'amor en aquest món, trobar alguna cosa que s'assemble al 1%.
Si no, al menys em conforme amb un bitch'ing d'entreteniment passatger, B-I-T-C-H, /biː/ /aɪ/ /tiː/ /siː/ /eɪtʃ/
Un punt d'inflexió per redirigir la meua carrera fins un punt d'independència que em permeta desenvolupar els projectes que jo vulga.
Un punt d'inflexió perquè se m'entenga més, i en inversa, saber entendre més.
Un punt d'inflexió per no seguir perdent més temps.
I, en altres coses més mundanes, un punt d'inflexió per fer més esport i freshing.
I molt més.
Quines virtuds? Quins defectes tinc? Podeu opinar i ajudar a acoblar aquest cap.
Deixe aquí la cançó que donava títol a l'article i amb la qual em volia expressar:
https://www.youtube.com/watch?v=FqqjqGVEXxg
Sempre vostre.
