Lluita de gegants, d'homes amb peus més grans que qualsevol ciutat. Corren i van amb compte de no xafar-nos i matar-nos, però, sense quasi adonar-se'n en un baralla de somriures van matar la humanitat i... es van quedar sols. ...

-Digues-ho, digues-ho ja, m’ho hauràs de dir, no?! A que esperes? ...

Una petita victòria va fer creure els meus cavallers que vencerien la guerra. Una victòria que el bon sabor va deixar als llavis de tots combatents victoriosos, amb la cuirassa intacta i el valor perpetu. Van aconseguir davallar fins l’últim soldat d’aquesta regió, entrellaçaren espases i sentiments de por, mirades evaporades pel suor, per la sang. Feren del maig un gran agost i somreien galopant feliços cap a casa. Ansiosos de calor el seu ritme incrementaren, el desig del que els esperava er...

Pots ser quan torne a anar-me'n senta açò, molt més que morriña... Se que he d'anar-me'n, jo ho vaig decidir, però em costa més que mai, ara més que mai, no vull... ...

Estar lluny de casa, de la terra, és fotut. Va a fer un mes que estic fora i ja senc l'enyorança de la gent, dels carrers i de tot un poc. ...

Ultimament m'he sentit desencantada amb tot el que suposadament m'envolta. No espere res, mai, de ningú. Això és un avantatge per què rebre sense esperar multiplica tot allò positiu que et pugui aportar. ...

Va sent hora de dir Adeu i eixes coses... D'acomiadar-se de qui no vols fer-ho i perdre de vista a altres que tenies ganes fa temps. No sé massa bé com sentir-me ni com actuar per a que tot quadre, per a que tots es senten agust. Però si  ni tan sols jo se com em senc... son sensacions, ultims dies. Tinc ganes d'anar-me'n però no en tinc, vull viure l'experiència però m'entristeix el deixar ací moltes coses... i molta gent, vull no pensar més enllà i viure el present però és inevitable... ...

Suposadament hi ha coses que em produeixen sentir-me malament, però i si jo no se quines son aquestes coses? Que he de fer? Ara quasevol cosa la magnifique i pense bogeries de gent boja. I potser estigui tornant-me un poc boja. ...

https://www.youtube.com/watch?v=OIvTMA1te0w Queda… Un gesto amable para no hacer la vida insoportable.. Y así ahogar las pena Solo eso queda

Al final ha sigut Martin Hache, tanta genialitat junta ha fet que la son no vencera... Deuria d'haver estat dormint fa hores, més o menys quan li ho he dit, quan ens ho hem dit mútuament, quan ella pensava que jo anava a dormir i quan jo sabia que ella mai aniria al llit tant prompte, però així m'ho feia saber per fer-me creure que anàvem totes dues a fer son. Ambdues ens hem mentit, per no fer-nos mal, per fer-nos millor, sense cap mala intenció però ens mentit... Jo no volia més convers...

I ara ací, sola, recolzada al sofà, amb els núvols passejant pel cel i una sensació estranya al cos pense; Per què no anar-me'n i deixar-ho tot, tot? Per què pensar que no pot ser? Per què allunyar-me tant de la realtat que fa por? Per què no enviar-ho tot a fer la mà? Per què? I no tinc resposta a cap de les preguntes que em passen ara mateixa pel cap, no tinc resposta i no se si vull tindre-la. ...

Quan canviem de lloc un moble, la televisió, ens fem un piercing, ens comprem uns pantalons, ens tintem el monyo, llevem una estanteria, etc... ens adaptem a una velocitat vertiginosa al canvis, els asociem com usuals en un parell de dies, com a molt. Pareix que l'adaptació del ser humà és increïble. Per això, convé que apreciem cada moment, que el fet més insignificant sigui una escusa per fer-te treure un somriure. Que amb una caricia et tremole tot el cos de cap a peus. Tenir en compte la q...