Arrossegueu per canviar la teva foto

Capita Calcetes

Home. Viu a Igualada, Anoia, Països Catalans. 56 anys.

Sobre mi

M'agradaria quedar amb tu, anar a sopar o a fer un cafe i si t'ho has disfrutat de la companyia i la... Veure més

Capita Calcetes

Reportar usuari

Actualització de l'estat

Capita Calcetes

7 D'octubre 2014 5:45 h

. El millor cel. El sol entrava ja per la finestra, i jo tenia que anar cap a treballar, tu dormies plàcidament amb una mitja rialla dibuixada als teus llavis, et vaig mirar, no et volia despertar, em... Veure més. El millor cel. El sol entrava ja per la finestra, i jo tenia que anar cap a treballar, tu dormies plàcidament amb una mitja rialla dibuixada als teus llavis, et vaig mirar, no et volia despertar, em moria da ganes, però sabia que estaves cansada i no et volia trencar el son. Desitjava bojament pujar una mica mes el Jersey del teu pijama que ja estava una mica arremangat i tímidament mostrava la corba sensual i encisadora de la part de baix d’un dels teus pits. Volia veure els teus rosats mugrons besar-los, llepar-los suaument, i fins i tot fer-ls’hi aquelles petites mossegadetes que a tu t’agraden tant i a mi m’omplen de joia i luxúria al veure’t gaudir amb el suau plaer que et fan sentir. Però era tard, tu descansaves i em vaig tenir que conformar amb somiar.. Després de vestir-me, silenciosament vaig baixar a la cuina a fer un cafè. Vaig encendre un cigarret, contemplava la lenta ascensió del fum blavós que com un encanteri s’enduia els meus pensament cap el pis de dalt i em feia recordar la imatge viscuda feia uns instants. Com una fera engabiada el meu membre lluitava per aixecar el cap, palpitant i removent-se sota el melic, empresonada per uns pantalons bastant cenyits ben ve semblava que lluites per sortir.. Vaig caminar fins al lavabo mentre sacsejava el cap intentant tornar a la realitat, i l’aigua fresca a la cara em va treure d’aquella fantasia que la meva ment havia començat a dibuixar. Va ser dur pujar al cotxe i marxar cap a la feina, jo em volia quedar per que sabia que al marxar perdia de nou la oportunitat de convertí un somni en realitat.. Conduïa lentament i no em pregunteu que va sortir ni que va passar però de sobte el mon estava del reves, el meu cap contra el sostre del cotxe, i un gust salat m’omplia la boca, un dolor estrany em pressionava el pit. Un vel fosc va anar cobrint el meus ulls. Tot es va difuminar fins fondre’s en la mes absoluta foscor, però de sobte, allà estava, de nou al peus del llit, mirant la corba del teu pit sortint per sota del teu pijama mig arremangat, sentint l’aroma de la teva pell, veien la lluentor dels teus negres cabells. Vaig comprendre que la meva vida s’havia escapat, que el meu cel havia trobat ja que no podia haver-hi millor paradís que contemplar-te sensual , relaxada i tranquil•la estirada al llit per tota la eternitat..

Vista menys

Sigues el primer a qui li agrada això.