Aquesta setmana passada ens ha deixat un parell de mostres clares de la inutilitat de detrminades activitats, per més que tinguin per protagonista el futbol, aquesta autèntica sacrosanta i omnipresent veritat absoluta de la nostra societat. La primera d'aquestes barbaritats ha estat el partit de la selecció espanyola contra la Guinea d'Obiang, reconegut dictador des de 1979.  Un partit gens explicat, especialment pel que fa a la seva faceta econòmica, perquè sembla que la Federació Espanyola...

El president Mas va qualificar el llenguatge d'Aznar, a propòsit de recuperar una llei que permetria condemnes de 5 anys de presó per convocar un referèndum, d'antic, passat de moda i tronat.  Em sap greu, però aquest cop penso que el president s'equivoca, perquè tot el que destil.len les paraules de l'expresident és absolutament actual i ben vigent, a l'Espanya del PP.  Mirem, si no: Estem patint una autèntica croada per reperar l'omnipresència de la bandera espanyola arreu; el sistema educ...

El procés independentista està disparant els nervis d'aquells que han fet bandera de la seva oposició radical i de la defensa, amb ungles i dents, de la unitat d'Espanya, com s'ha encarregat de demostrar-nos el diputat de Ciutadans, Jorge Cañas, amb una vehement apologia del terrorisme.  Sí, sí, apologia del terrorisme, ras i curt.  Molt greu tractant-se d'un diputat electe per a un parlament democràtic (no d'un quintacolumnista desquiciat i fora d'època, ja sigui militar o civil, com fins ara...

Ahir, 25 de novembre, va ser el dia internaci0nal contra la violència de gènere i, molt lluny de millorar, tot indica que la crisi també mata d'aquesta manera. Baixen les denúncies per violència de gènere, però continuen les morts.  I la raó és que ni la dona pot fugir davant del seu maltractador, ni les administracions hi dediquen els diners que calen.  El resultat, més violència, més mort i, sobretot, major assimilació del fenomen, una perillossísima tendència que creix dia a dia, especial...

Definitivament, el PSC és història.  Història amb un trist final, potser caldria afegir.  I amb aquest trist final, també la sequera definitiva que segueix aquella "pluja fina" que proclamava Carod-Rovira no fa tants anys, que ens havia de dur a una Catalunya més lliure i socialment més justa.  Un cop més, l'evolució de les coses demostra que grans errors donen pas a grans fracassos. Aquells que s'autoproclamen socialistes (si els pares del socialisme alcessin el cap...) no tenen cap pudor a...

Això de la consulta sí que és un culebrot, i no els que fan a la tele...  Ahir, el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, va anunciar que el president anunciarà, en tres setmanes, la pregunta de la futura consulta sobre el nostre futur. Bona notícia, en qualsevol cas.  De tota manera, una mica de silenci, tampoc no faria cap mal, si tot el que s'ha de dir és que abans de Nadal ens diran una d'important. ...

Un dels significats de la paraula "recapte", i segurament el més desconegut i menys usat és:  "valor, importància, reputació, categoria social", aplicat a les persones. Ahir i avui, el Banc dels Aliments de Catalunya està duent a terme un nou recapte massiu d'aliments per atendre les necessitats més bàsiques de cada cop més persones, ni que només sigui un parell de mesos.  L'objectiu?  recollir 3.000 tones d'aliments en dos dies, amb la col.laboració de 20.000 voluntaris desplegats a 1.800 p...

Era d'esperar.  És trist dir-ho, però és cert.  L'andanada recentralitzadora del govern espanyol està assolint nivells d'autentica desvergonya.  Ja ni intenten dissimular allò que realment volen:  tornar a l'estat tot el que sempre ha estat seu (segons ells) i que aquests últims anys havia estat usurpat per les comunitats autònomes.  Punt i final al sistema autonòmic, doncs.  I de catalunya com a país. El darrer capítol -fins ara- és l'informe que ha rebut la Generalitat amb el pretext de si...

Del PP se'n poden dir moltes coses,  i del PP valencià, encara més.  Però si hi ha alguna cosa que se'ls ha de reconèixer, a aquests segons, és que van per feina.  Si més no, en matèria televisiva. Encara no es deuen haver refredat els equips (o cadàvers, com vulgueu) de Canal 9 i el president Fabra ja apunta cap a la iniciativa privada per ocupar l'espai que ha deixat lliure la televisió pública. ...

Avui que es clourà el simposi Espanya contra Catalunya, que tant va donar de si no fa gaires dies és bon moment per recordar que acostuma a ser cert allò que qui fa bandera de la veritat (sobretot de la veritat absoluta) acostuma a mentir o a amagar massa coses. Un exemple?  Alícia Sánchez-Camacho.  Justiciera i pregonera de la llibertat i de la veritat contra l'opressió i els enganys catalanistes. ...

Tracionalment, això del desafiament sempre s'ha aplicat a Catalunya en relació a Espanya, quan es parla de qüestions independentistes. Però des d'ahir, l'autèntic desafiament, l'autèntic repte, el tenim tots els independentistes. La pregunta que ahir es va plantejar ens obliga a aconseguir una majoria incontestable de dobles "sí".  I ho hem d'aconseguir, perquè una majoria d'aquesta mena implicarà una majoria encara més gran  que votarà afirmativament només la primera part de la pregunta.  A...

Avui, puntual com un cada any, torna La Marató de TV3.  Segurament, el millor exemple del que pot arribar a ser un servei públic, fet des d'una televisió pública. És realment difícil no sentir-se aclaparat pel nivell de cohesió i de mobilització social que La Marató és capaç de propiciar, tant si es fa en anys de bonança, com en temps de  crisi.  Tant li fa, la gent sempre respon, i cada any més. ...

A cavall entre dissabte i diumenge, i per pura casualitat, vaig ensopegar amb l'Infome Semanal, aquell pograma de Televisión Española, altre temps mític i referent obligat per a tothom que volia una mica d'informació de qualitat sobre determinades notícies que valia la pena destacar, cada setmana. Francament, ignorava que encara es  programés.  També em va semblar sorprenent que hagués caigut tant a la graella, fins arribar a mitjanit de dissabte, un lloc on l'audiència deu ser poc més que r...

No és nou.  És trist, però no és nou.  Ja ha tornat a sortir la intel.lectual de torn a qüestionar la utilitat d'una llengua; en aquest el català, i en aquest cas, l'exministra socialista Maria Antonia Trujillo. El menyspreu a la diferència, a la política espanyola, és un mal endèmic que no pot sorprendre, a hores d'ara, ningú.  Que les llengües diferents a l'espanyola siguin titllades d'inútils, tampoc.  Que els parlants que parlem alguna cosa que no sigui l'espanyol ho fem per molestar, ta...

Ja es veu la llum.  No en tingueu cap dubte.  Bé, potser més que la llum, el que es veu és una nova pujada del rebut de la llum i, de passada, una nova mentida del govern del PP. De fet, a una de les coses que ens anem acostumant és a desconfiar absolutament de qualsevol aformació del govern que presideix Mariano Rajoy.  El darrer exemple, això de la pujada de l'electricitat que, qui més qui menys, teníem clar que passaria, amb l'any nou, i més encara després que el propi PP tombés una propo...

Es pot ser polític i no ser un mentider compulsiu?  A Espanya, no.  Que exagero?  Repassem:  Zapatero i els seus van mentir fins a la sacietat, i fins ofegar-nos, de passada, en una crisi brutal, que no tenia per què ser tan bèstia.  Però ara, el govern Rajoy encara els fa bons. Rajoy i la seva colla de ministres menteixen sistemàticament.  Des de les afirmacions que cap constitució del món reconeix el dret d'autodeterminació  fins, i això és molt més greu, a jurar i perjurar que la factura...

Cada dia que passa tinc més clar que la dreta espanyolista necessita ETA com el pa que es menja.  Tant els fan les víctimes, el dolor, o haver de viure en un país amenaçat.  Necessiten l'enemic terrorista per justificar-se. A Catalunya ho han intentat tot.  Han intentat, i intenten, assimilar les nostres polítiques a l'holocaust, han intentat ressuscitar Terra Lliure com a punt de trobada comú de l'indenpendentisme, han intentat amenaçar-nos, fins i tot amb la intervenció militar, per mirar ...

Fa pocs dies vam sabe que havia desaparegut la figura del rei Baltasar d'un pessebre de Santiago de Compostela.  Ara hem sabut que la figura ha fet cap a la seu de la Secretaría Xeral de Emigración, i que ho ha fet portant no només la ja coneguda mirra, sinó un cartell contra les tristament famoses concertinas, les tanques assassines de Melilla. Sense cap mena de dubte, aquesta és una excel.lent manera de cridar l'atenció sobre un tema tan greu com aquest de les tanques espanyoles a la front...

Avui, més enllà dels tòpics, dels costums i de les tradicions, caldria intentar descobrir el missatge de pau i de confiança en el futur que ens trasllada el Nadal. Fem un cop d'ull al nostre voltant, als nostres, i segur que hi trobarem moltes raons per creure en la pau i per no perdre l'esperança.  Per celebrar el Nadal, al cap i a la fi. ...

Més enllà dels bons desigs, dels propòsits  que caduquen massa ràpid, de les profecies i fins i tot dels mals auguris, aquest any que tot just acabem d'estrenar, amb tota la prèvia que n'estem vivint des de fa mesos i mesos, crec que es mereix un "cordem-nos els cinturons, que això es mou". I és que més enllà dels pronòstics i de les prediccions, la realitat ens demostra que, d'una manera o altra, sempre acabem sent una mica responsables del nostre destí.  Per això, justament per això, vull ...

Aquest canvi d'any que tot just hem passat ha servit, entre moltes altres coses, per seguir evidenciant la pila immensa de mentides sobre les quals se sostenen la societat i la política espanyoles. Ja fa dies que han caigut alguns principis que semblaven inqüestionables i que ara ja sabem que només han estat un enorme engany.  Sense anar més lluny, allò que en absència de violència es pot parlar de tot (d'independència ja sabem que no), la lletania sobre la modèlica transició espanyola (ara ...

Molt tímidament, tot sigui dit, es va recuperant el discurs sobre la igualtat de la dona a la societat.  Bé, més ben dit, sobre la desigualtat de la dona a la societat. Després d'anys i anys en què les dones van haver de patir i de lluitar heroicament per assolir drets tan bàsic com poder votar, treballar, fer-se una carrera professional, estudiar o, fins i tot obrir un compte corrent sense permís de ningú, han hagut de suportar uns quants anys, els més recents, de promoció d'un model de sup...

Alguna cosa funciona molt malament quan una societat es permet incrementar, en només cinc anys, un 45% el nombre de persones sense un sostre on viure mentre es desnona sense pietat, es rescaten bancs, s'indulten delinqüents i, encara de propina, els responsables polítics es permeten parlar de millora de l'economia. Potser sí que millora l'economia (la d'alguns, evidentement), però el que no millora, i les dades no deixen marge al dubte, és la qualitat de vida dels ciutadans. ...

Una manera prou hàbil de resoldre qualsevol conflicte és, senzillament, esquivar-lo.  Justament això és el que ha fet Àngel Ros, no sé si per convicció ideològica, per principis morals o, simplement, per sortir il.lès d'una situació doblement crítica. Ros s'enfronta darrerament a dos grans conflictes:  d'una banda, com posicionar-se davant la consulta sense enfrontar-se obertament a la direcció del PSC, però sense abandonar una actitud, diguem-ne, crítica i, d'una altra, agafar el timó d'un ...

Una de les grans pors del PSOE ha estat, històricament, aparèixer al costat del PP, llevat que vulgui jugar a fer d'estadista responsable.  El problema afegit que té aquesta por visceral és que, de tant en tant, porta a situacions ambígües, incòmodes o, directament, impossibles de justificar. Dissabte passat, Rubalcaba, en la seva pastoral als socialistes catalans, després de constatar que la situació a Catalunya és complicada i encara pot empitjorar (depèn de qui s'ho miri, això d'empitjora...

Recordo vagament, però ho recordo prou, que quan anava a escola, de ben petit, els càstigs eren pràctica habitual cap a  aquells alumnes que no seguien la pauta que imposava el professor.  Hi havia de tot, des de carxots fins a cops de regle (de fusta, evidentment).  Però si el que es volia era humiliar públicament un alumne, la cosa ja anava cap a situar-lo en un racó de la classe, de genolls o no, amb braços en creu o no, de cara a la paret o no, i amb algun que altre llibre a les mans (o al...

El PP ha aterrat  a Barcelona.  Bé, més aviat s'ha tancat a la seva caserna llunyana, allà als confins de l'imperi.  I a què?  Doncs molt senzill, a fer un exercici entre la ficció i el documental, perfectament esbombat pels mitjans afins, de poder i d'arrestos per a consum propi.  O potser us havieu cregut que venien a estretir lligams amb la població catalana i a proposar un pacte per afavorir l'estabilitat entre Catalunya i Espanya?  Suposo que no.  Em costa creure que pugui existir algú ta...

La setmana passada vam poder viure dues sotragades importants, tot i que de signe ben diferent.  D'una banda, una foto de dues hostesses que promocionaven una discoteca a l'estand de Gandia a Fitur i, d'una altra, Alicia Sánchez-Camacho i Maria Dolores de Cospedal en un mà a mà (la referència taurina és prou intencionada) a veure quina de les dues la podia dir més grossa. Les dues hostesses han hagut de sortir al pas de l'allau de crítiques que els han caigut a sobre, i per totes bandes, amb...

Aquestes setmanes d'hivern, un cop passades les festes nadalenques se'm fan especialment llargues, amb caps de setmana lents, sense gaires alicients més enllà de les tardes en calma, a casa.  Deu ser el preu a pagar per tots aquells que ni sabem gaudir de l'esquí, ni som sortidors de mena, ni ens hem sabut acostumar mai a moltes de les pràctiques habituals pròpies dels dies de festa. D'alguna manera, és com si el fred i el mal temps (el vent, sense anar més lluny) és robessin les ganes de fe...

Ahir va ser el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'holocaust.  De les víctimes dels nazis. M'agradaria saber, tot i que de fet tant me fa, a quants dels actes que s'hi van organitzar hi van assistir els representants del PP, de Ciutadans o fins i tot del PSOE que acostumen a identificar nacionalisme i nazisme i als morts als camps d'extermini amb els no nacionalistes. ...

Finalment, una imatge de la Via Catalana del passat 11 de setembre ha estat la més ben valorada entre les 365 d'arreu del món que el Wall Street Journal va seleccionar com a més representatives de 2013. Ja sabem que la Via va ser cosa de quatre eixelebrats i que la seva reivindicació de fons és un simple afer intern espanyol.  O potser no tant.  Al cap i a la fi, la galeria fotogràfica del rotatiu nordamericà té un seguiment que ultrapassa, i de molt, els límits catalans, espanyols i europeu...

El govern del País Valencià acaba de perpetrar un nou atemptat contra la ciència, en deixar sense data la presentació del nou Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.  El motiu?  Senzillmanet que el nou diccionari reconeix la unitat de la llengua catalana, una qüestió lingüisticament inqüestionable. Però ja sabem que d'un temps ençà la política, la més baixa, rastrera i misserable de les polítiques, ha entrat arreu, a imposar la seva llei.  En l'àmbit de la llengua n'hem v...

Sempre s'agraeix la claredat.  En aquest cas, la de la consellera de Cultura valenciana que afirma, sense cap rubor, que la definició en un diccionari del nom de la llengua que es parla al seu país és una qüestió jurídica, no filològica i, en un exercici d'hipocresia imperdonable, ni política. Ras i curt: un jutge pot carregar-se tots els estudis i conclusions compartides de la romanística i, a més, sota l'empara d'un govern capaç d'omplir-se la boca amb allò de la separació de poders. ...

Aquesta setmana passada ens ha deixat una contundent crítica de la vicepresidenta del Govern d'Espanya al document de la Generalitat que vol explicar al món la legitimitat del procés català, en resposta al megapamflet que el ministre Margallo (aquell que pel que sembla té com a prioritat treure's greix abdominal). Sáenz de Santamaria no s'ha estat de parlar de desinformació i mentida, a propòsit del document en qüestió.  Curiós, de tota manera, aquest rampell de defensa a ultrança de la veri...

El president José (o Jose, no sé) Montilla va viure els seus anys daurats (presidencialment parlant) a cavall del lema "fets, no paraules".  Bon lema, sense cap dubte. Ara, el seus col.legues del Congrés dels Diputats han fet bo aquest eslògan, tot votant, al costat d'UPyD, entre altres com ara el PP, contra les monstruositats secessionistes de la Generalitat.  Això són fets.  Els discursos de Navarro i els seus acòlits, amb prou feines, paraules. ...

Fa uns dies, l'alt comissionat per a la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, ens va regalar una d'aquelles frases que diuen molt, moltíssim, amb molt poques paraules.  La frase en qüestió era:  "es bueno que los niños no sepan quien fue Franco". Difícilment es poden dir més coses (i més antidemocràtiques) amb menys paraules.  La resposta a la dictadura, la repressió i els crims del franquisme, segons l'alt comissionat, és l'oblit. ...