Culpo a la teva pell per encendre'm i als teus músculs per envoltar-me amb força...
Culpo la teva boca, de la qual brollen paraules màgiques i em porten a una altra part.
Culpo als teus ulls que em freqüentment m'hipnotitzen, a les teves mans amb les que també fas màgia
Culpo als teus peus per marcar el camí
Culpo fins i tot a la primavera per fer que em trobe amb tu.
Busco culpables i em crec innocent, però principalment, et culpo a tu.
Per ser diferent a tot
Per aquests ulls, aquestes mans, aquesta boca ...
per cada part que et forma.
Per ser tu.
Publicat a: Reflexions