Aquesta banqueta de fusta, estil vintage, suposadament dels anys 60 o anterior, de herència familiar, es trobava a l'habitació de la meva mare quan ella era menuda, després de molts anys guardada, vaig decidir recuperar-la, fa uns anys vaig arreglar les potes, i ara he decidit canviar la tela que tenia, com que l'esponja estava vella i les cintes de subjecció estaven malament, he començat llevant tot l'entapissat. Aquest divendres entapissaré la banqueta i pujaré les fotos. ...

Aquest flexo, dels anys 70, el vaig trobar dins d'un armari a la meva cotxera, em va fer gràcia pel color roig, i per ser cosí germà del flexo de Pixar. xD   ...

Aquesta es la tela que he comprat. Un tros gran per 10€ una ganga. Gràcies Talu per ajudar-me... xD  ...

Aquesta la tenia a la cotxera... son  prou grans i van be... xD  ...

Pastisseria familiar, professió familiar des de sempre...  Restes: ...

Conec una tenda d'objectes de segona mà prou gran, sols he anat una volta, fa ja més d'un any, i vaig veure moltes coses, algunes interesants, altres no tant, però ara m'he decidit, vaig a tornar i vaig a comprar, he de comprar alguna cosa vintage amb un toc kitsch, pot ser porcelana blanca estil Lladró (hi han voltes que hi han coses molt boniques), pot ser un punt de llum (com dirien els dissenyadors)... no ho sé! pero jo vaig a veure que trobe...  Aquesta setmana pròxima, quin dia? tampoc h...

Aquesta es una de les cadires. Va de color roig. Ja li he llevat la rejilla de tota la vida, que a mi m'agrada molt però com esta trencada i fer una nova costa molts diners es millor un entapissat nou de tela. Ara estic pintant-la.

Es dels anys 50 però recorda les formes geomètriques de l'artdeco. ...

Aquesta caixa, de fusta, feta per un oncle de la meva avia va ser el regal que li va fer per a la boda. ...

Doncs El Rastre torna a funcionar, amb nous articles, més material, i alguna historieta per a contar...  Queda pendent l'article sobre l'habitació de Baixa. ...

    Senzill, pero m'agrada... xD 

Avui es un d'eixos dies que oblides, que no passen ràpid, i que tampoc passen lent... es un dia insignificant... poca cosa, ara un poc nerviós per moltes coses, demà serà un gran dia, i com no, la meva Ta estarà espectacular ahi dalt, en la bateria, tocant al hot, al meravellós hot rod, i com no, en un pedestal, com la mare de deu, esta vegada si que et vorem de cara...  Mirant ja el rellotge, queden uns trenta minuts per a que acabe este dia, i per a que comence un nou, que serà inolvidable...