No és tant com el món seria finit, qui seria un límit al creixement, ja que finit no és :

  "sense el foc hauríem fet més llarg foc" ...

En quina mesura som cadascun una llegenda ?

Per què no som ni un esperit encarnat, ni reencarnat, ni una entitat realment distinta i aïllada.

abans : un potencial gallet : l'oportunitat...

  L'important, més encara que allò que és pensat i allò que és dit, sent el que és sentit al més profund, l'important és el que és experimentat en si mateix.

  Naixent la natura ens llega només tres elements ...

El que és en alt seria com al que és a baix ?

La conducción del ramat humà, el control social, és des de les primeres civilitzacions,

"No hi a res de ben seriós en la vida. Totes les paraules sonen buides quan s'ausculta amb deteniment"  A.D.N. Aquest blog és l'esforç de traducció al català del meu bloc en francès :   http://aleatoire-immanent.blog4ever.com/articles

Em sembla en efecte que el món mental és en gran part,

"A la verticalitat, el transcendent, la veritat, s'oposa, l'horitzontalitat, el immanent, l'aleatori : " el real "*. ...