Una de les coses que diria que mes clara té la gent, son els seus gustos i aficions. Sempre de petits ens demanaven que férem redaccions definint-nos i expressarem el que ens agradava. Mentre els meus companys ho tenien sempre clar, m'agrada jugar a futbol i veure la tele, a mi sempre em costava. He sigut sempre impulsiu, el que un dia m'agradava al dia següent potser no, i disfrutava fent una cosa, disfrutava el moment encara que després no m'agradara. Per dir-ho d'una manera simple, les cose...

Sense poder dormir per les nits estic per tu, per la teua absència, la teua buidor al llit, el forat que m'has deixat al cor. Sense tu la nit és fosca, la nit és nit. Esperant que eixca el sol, esperant-te. cada soroll, cada racó, em recorda el sentiment al teu costat al teu costat i les ganes de tornar-te a vorer em martiritzen. ...

Tot, i tot inclou tot, em recorda a tu, el foc, la platja, caminar cap a l'institut, mirar-me els peus, o dutxar-me. Només son exemples, però és aixi, cada dia i a cada hora no puc fer altra cosa que tindre't al cap. Ara, només amb una hora diaria per poder parlar, i sense mòvil, se'm fa mes dura encara l'espera. Tot i això, sóc feliç perque sempre se que et tornaré a veure. Sempre se que tornarem a tocar la sorra de la platja, a veure com es fa de dia i a esperar i a correr autobusos i trens....

  Com a Valencià, per a mi el dia dels enamorats és el 9 d'Octubre, Sant Dionís. Com a Català, ho és Sant Jordi. I com a persona que viu a una societat occidental, també ho ha de ser Sant Valentí. ...

No era bastant tortura ja la distància que ens separa que ara a sobre em confinen a una especie de torura 2.0 portant-me a Fontanars dels Alforins. Podré conectar-me allà que allà quan trobe a algun familiar caritatiu, o quan  estiga al carrer davant de la biblioteca tirat com un yonki buscant la seua dosi digital. Però ara a sobre, els movils han deixat de funcionar, confinant-me a desesperar-me al rebre les teues perdudes i missatges als quals no puc tampoc contestar. Però bé.   ...

Diu la teoria de cordes que podem explicar tot l'univers afegint dimensions i universos paral·lels. Jo sense poder arribar a entendre l'abast de l'anomenada teoria, puc entendre el concepte de realitat paral·lela. Quan estic al teu costat, tot canvia. Visquem la quarta dimensió a Montblanc. Juguem entre els camins de ronda. I fins i tot les muntanyes mes altes toquen el mar. Tota una bojeria que ja m'agradaria que explicara el millor dels cientifics. Nosaltres però, ho podem sentir. Com sent...

Son llargues les nits d'estudi dies abans dels exàmens. Coeficients d'ajust, taules d'entalpia, rendiments isoentropics... Conceptes fisics que de la ma de les matemàtiques em permeten modelar la realitat que m'envolta, corregir problemes, dissenyar màquines o establir sistemes de control. Però hi ha coses que no es poden mesurar, com l'alegria de poder parlar amb tu per la vesprada o el sentiment que m'invaeix quan se que prompte ens veurem. Tampoc es mesurable la distància que ens separa ja ...

Avui fem,  60 393 600 de segons pensant l'un amb l'altre. 60 393 600 des que ens vam besar per primer cop a Palamós. Avui,  60 393 600 segons després tenim encara milers de motius per somriure, per avançar, per conquerir un futur junts. Avui, tinc ganes de acabar amb el curs, de pujar cap amunt ben amunt cap al racó mes bonic de Catalunya i envair la teua habitació. Tinc ganes de fer feina. Tinc ganes d'estar amb tu. I de fer-te un petó amb la mateixa intensitat que fa 60 393 600 segons.   ...

Ja saps, que conte els dies per despertar al teu costat, ja saps que sempre busque uns segons per parlar amb tu i que quan no puc fer-ho et tinc sempre present, com un record difuminat que es defineix al felicitarme cada nou dia.   ...

Feia tant de temps que no sentia res semblant, com un foc ennuvolat de fa mes de mil anys. Tanque els ulls i intente no plorar, no vull que em vejes, t'abraço i després et bese amb xocolata desfeta, fent que eixa dolçor que ens defineix aparega i es faja present. Obrec els ulls t'agafe les mans i amb això recordes cada intens segon d'aquest viatge, al tren ja et veig un somriure forçat moll per les llàgrimes. Ja lluny de tu, no puc contindre mes aquest sentiment i rebente amb un mar salat. Int...

Si ara me’n vaig segur que es fa llarga la tornada me’n vaig sols amb el bitllet d’anada estic segur de com vull començar el viatge m’hauré de desprendre de quasi tot l’equipatge...

Sols. Junts. Sols. Junts. Com el pèndul de Foucault, el món gira al nostre voltant. ...

  Conta la llegenda que al petit regne de Riverdead havia vingut un drac que causava estralls entre homes i bèsties. Per calmar-lo haurien d'oferir a la noia mes guapa del poble. Aquella, era òbviament la seua princesa, la princesa antiverd. No sabeu qui era? Jo vos ho explique. ...

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer aquelles nits d'estiu quan no teníem res unes motxilles buides i uns bitllets de tren......

Rodole, o regole, com deiem a primaria. Rodole al llit, sense son. 4.23. Em fa mal el cor i nose perquè, em pregunte i rodole. El que faig, el que deixe de fer, el que fas i el que deixes de fer. Tot (i tot inclou tot) m'ho pregunte. Supose que dorms mentre rodole. Apague el llum, l'encenc, faig un riu, torne al llit i me'n vaig de verema amb Joan Olivares. Tanque els ulls, humits i en la foscor busque un record, et busque al meu costat. Amb el cor ences com un estel, et trobe i dorm. Bona...

Parla català, se sent català i fins i tot havia cantat havaneres a Calella de Palafruguell. Aquest divendres hem conversat amb l’actor nord-americà d’origen veneçolà Andrew Divoff, conegut per interpretar el personatge de Mikhail Bakunin aLost. “No tinc ni idea com acaba la sèrie”, ha assegurat. Aquest diumenge s’emet el darrer capítol de Lost. Coincidint amb el final de la sèrie hem parlat amb un dels seus personatges més emblemàtics, Mikhail, un rus solitari que és l’últim membre viu a la...

I sempre és sempre, diuen, han dit, diran i dic. http://open.spotify.com/track/0CzK6jjGgzjCKsty4stS08

..justifica els mitjans.

  ...

Hui m'entre sopava, estava veient el ple de l'exelentissim ajuntament d'Ontinyent. a la intervenció de la també excelentissima Lina Insa sobre el pont de sant Vicent, seguia lladrant sobre com l'oposició només sabia "montar lios", crispar, mentir i enganyar. Mentre em preguntava si estaven describint la seua politiaca al govern central o si potser es que nomes tenia un discurs que utiliza a cada intervenció agafe i em torne a conectar a la seua monòtona xarrameca quan diu " i el senyor Zapater...

M'alce, em rente la cara i badalle. Encara tinc son i segurament no he dormit, ni prou, ni bé. Se que esta adormimenta es qüestió de setmanes, que en molt poc despertaré per viure el millor dels somnis, com no, junts. I és que, sols desperte al teu costat.  ...

Si un altre cop separats, després d'una dosi de 10 dies de la meua droga preferida sembla que me l'han tret a cop de Talgo, hui. Les nostres llagrimes son amor pur et deia fa una setmana, ara crec que son el mono d'amor pur. El nostre particular sindrome d'abstinència.   ...

https://www.youtube.com/watch?v=dr76tSXjwOE   ...

Entre l'il·lusió i la tristessa, amor infinit.