De matinada, una petita història que m'agradaria compartir. Comença així. ...

He tornat per no partir altre vegada, he tornat per quedar-me i continuar el que vaig començar en un moment donat. He tornat per seguir escrivint i per ensenyar al món o a una minúscula part el que sent Estel's return.

Fingiré que no em fa mal això, faré com si fos inaccessible, com si em fos indiferent, em faré la dura, et miraré poc, però no deixaré de pensar-te.

No se com he arribat a tal punt, no puc dir que em tinguis el cor robat, però si el pensament, no se com he arribat en el punt de pensar-te les 24 hores del dia. Faig la meva vida igual que tu i sempre a un racó de la meva ment allà estàs tu, allà... amb la teva mirada clavada, els teus cabells rossets i les teves accions infantils. No puc dir que estigui enamorada de tu, però tens alguna cosa especial que em fa tornar boja  S

Tinc milions de coses que em ronden pel cap, no se exactament que hi faig aquí, només se que tinc necessitat d'expressar-me. No em considero especial sols una noia de 16 anys que viu massa intensament les coses, però si, sempre he tingut un especie de do per escriure i no em fa sentir diferent o més especial que els demés. Solc pensar molt les coses lis don massa voltes, sóc una romàntica total i una gran ploradora, m'il·lusiono massa ràpid i normalment m'enduc decepcions. No crec amb això de ...