Hola, em dic Marina i tinc 19 anys. Visc a Girona, tot i que sóc d'un poble molt petit situat a la plana de l'Alt Empordà. Mai m'he pres molt seriosament els estudis, però tot i aixì, sóc estudiant de filologia catalana a la UdG. Porto sempre les ungles pintades i arracades grans. M'agrada el magenta, les mandarines, menjar, el mar, fer la migdiada, en Mozart, el mes entre el març i el maig, anar amb metro, els mitjons de colors, en Micó, els missatges de bona nit, en Messi, les meves mans i l...

Som fràgils. Avui hi som i demà no. Caus a terra, et fas un cop al cap, i ja no hi ets. Desapareixes. La vida s'atura, s'apaga, com una espelma que se li apaga la flama d'una bufada. Hem de ser forts, diuen. Es pot ser fort tota la vida? Si fins i tot els més forts cauen i ploren. Som tan fràgils... ...

Ahir et vaig dir l'últim adéu. Vas entrar a l'església dins d'una caixa de fusta, amb el teu nom emmarcat. Estava a primera a fila, a menys d'un metre de tu. T'imaginava a dins, estirat amb els ulls tancats, com si dormissis. De la mateixa manera que et vaig veure per últim cop a l'hospital, respirant. Et vaig agafar la mà però no em vaig veure en cor de dir-te res. Ja sabíem que ens acabaves de deixar. Han sigut els pitjors dies de la meva i en els que he plorat més. Avui, el dia després d...

Us he de confessar a tots que no sóc cap Julieta ni ell és cap Romeo. Tampoc sóc la Blanca ni ell en Saïd. Ni en Tristan ni la Isolda. No. Només som en Victor i la Marina i no crec que fem història. No serem coneguts arreu del món, només a casa nostra. No tenim final, ni feliç ni tràgic. No tenim final. Us confesso que la meva relació és bonica i tendra però no tenim cap impediment per estar junts: les famílies no estan enfadades, no ens separa cap religió i no tenim guerres entre mig. L'am...

  ...

Acabo d'arribar de festa i estic més refredada i afònica que mai. Com ha anat la festa? Doncs me l'he passat parlant, bàsicament. He mort a algú amb la mirada, he criticat als que m'han semblat opurtuns, he arreglat el món a la meva manera i de tant en tant, he ballat alguna cançó. Que per què escric just ara? Doncs perquè no tinc son... No deixo de pensar en aquells ullets verds, l'únic verd que m'agrada i m'enamora. Si, com el conte d'aquella princesa, la princesa anti-verd. No el coneixeu? ...

La nit és màgica. La nit ens inspira sensacions, ens fa reflexionar. El silenci, la claror de la lluna i la frescor. La lluna, gran amant de tots nosaltres, els nocturns. Ens acompanya i ens acarona tota la nit. Ens guia i ens canta una cançó de bressol perquè poguem dormir plàcidament un cop ens vingui la son.  La nit... com m'agrada la nit. Els millors petons es fan a la foscor, on el tacte es torna el sentit més preuat. La nit ens fa pensar que l'impossible és possible, ens fa somiar i ens ...

De veritat. Sóc una persona positiva i optimista, però al final em quedo sense arguments per defensar que un món millor pot ser possible. N'estic farta del món, del meu país i del meu poble. És que sí. Tant a gran escala com a petita. No es salva ningú. Aneu-vos-en tots a la merda, a pendre pel cul.   ...

Sabeu què és una trena, no? Tres porcions de cabells que s'entrelliguen entre si, des d'on neixen fins a la punta. La trena es construeix amb dedicació passant les porcions l'una sobre l'altre i finalment, ho lliguem bé perquè la trena aguanti tot el temps que pugui. Ara imagineu-vos que la trena no està feta de porcions de cabells, sinó que està feta de tres persones que s'ajuden entre si i que soles serveixen de ben poca cosa. Les meves amigues i jo formem una trena ben original. I no podri...

Destinacions on ja he estat (quasi totes!) Verona: (balcó de la Julieta^^)                                                                        ...

Tot just avui he vist que tinc el teu raspall de dents. Ja saps que el meu necesser (quina paraula més bonica. necesser. Ho torno a dir: necesser. Sona bé.) sempre va a petar i només utilitzo dues coses de dins. I el teu raspall estava just al fons. I l'he vist i dic... oh! Els nostres raspalls estan junts! Com si estiguéssim vivint els dos al mateix lloc! O com si estiguéssim de viatge! Però la realitat no és aquesta. La realitat és que tu em vas posar el teu raspall al necesser perquè te'l g...

Bona nit companys! Fa una setmana va ser el meu aniversari i en el meu blog no n'he dit ni una paraula. No ho trobo just! Així que avui toca una entrada dedicada a mi. Ja en vaig fer una fa un temps, però és que és el meu blog, què esperàveu? Avui descobrireu coses de mi que ja sabeu o no. ...