Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ja no en queda ni rastre. Paraules que mai ningú llegirà i que només romendran pels meus pensaments abans d'anar a dormir. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Sentiments que es confonen entre la solitud que m'envolta i m'envaeix. Mirades inexistents, paraules buides, missatges freds. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ha desaperagut i la pantalla ha quedat en blanc. Mai sabràs què et vaig dir, no, no ho sabràs. I tot continuarà igual, en l'ignor...

La claror dels teus ulls m'il·lumina cada matí. Els teus ulls. Ells guarden les coses bones que m'ofereix la vida. Una maduixa, una flor, un sol radiant, un petó, un somriure i tu agafant-me de la mà. Els teus ulls màgics que m'omplen d'energia i de seguretat. Tu. Tu i els teus ulls. Quan els miro no existeixen les guerres, no hi ha dies grisos, ni paraules fosques. No hi ha mentides. Els teus ulls només em diuen la veritat. Els teus ulls.   

Avui tinc ganes de dir-te que t'estimo, moltes ganes. També tinc ganes de fer-te un petó als llavis. Em dol no poder fer cap de les dues coses... ni abraçar-te quan dorms, ni fer-te pessigolles, ni deixar-me caure als teus braços. Somio en despertar-me cada matí i mirar com de verds tens els ulls. D'olorar-te, estimar-te i ballar junts una cançó inventada.  De descobrir nous móns agafats de la mà i parlar de tots els temes que existeixen. Aquest diumenge marxo a viure a una nova experiència...

En aquests moments aquesta cançó no para de sonar al meu cap. https://www.youtube.com/watch?v=7X6my156X5M ...

Et regalo el meu somriure de bon matí i els petons que necessitis. Et deixo casa meu i la meu família al complet: pare, mare i germans. Et porto en cotxe i deixo que m'escoltis quan canto les cançons que em fan vibrar. T'aconsello i et mossego l'orella. Et demano perdó quan la cago i em pots abraçar sempre que et vingui de gust. Me'n ric de com balles i et dic t'estimo a cau d'orella. Tots aquests bocins de mi te'ls regalo amb els ulls tancats. Però tracta'm bé, cuida'm. Sóc de porcellana, ...

Que tothom es posi el cap que hem de caminar i continuar avançant. Ara no ens podem permetre ni relaxar-nos ni afluixar. Que res ni ningú ens aturi, que som valents i hem nascut per ser lliures. Aquest és el nostre moment, el nostre somni clar i concís, el desig de gaudir de la plena llibertat. Perquè tenim tot el dret del món i perquè nosaltres som revolta. I que ningú us enganyi; som capaços de ser el que nosaltres volguem ser. No deixem de lluitar, prenem el carrer. No ens calen armes, l...

Avui em ve de gust fer-vos un tastet de la persona més meravellosa del món. No ha salvat la humanitat ni tampoc ha creat algun invent revolucionari, i segurament no ho farà mai. Però, i quina importància té això? No necessito un súperheroi que m'expliqui mil històries ni res material que em doni felicitat. Necessito veure-la somriure cada dia, això és el que em dóna vida. Veure-la feliç per ser-ho jo també. Alegra, riallera, sincera i pacient. Sentimental, amb un cor enorme i patrona de Catalu...

Només volia dir que trobar una persona que sàpiga escoltar és una de les coses més difícils que hi ha en aquest món miserable. I en contra de les dones, fa temps que només em trobo homes que en sàpiguen. Aixequeu el cap, deixeu-vos de mirar el llombrígol perquè al vostre voltant hi ha milers de persones amb una vida molt més interessant que la vostra. No teniu problemes, teniu collonades. Només volia dir això. Estic farta d'escoltar les vostres collonades, FARTA!!! Us deixo una foto meva a ...

Destinacions on ja he estat (quasi totes!) Verona: (balcó de la Julieta^^)                                                                        ...

Us he de confessar a tots que no sóc cap Julieta ni ell és cap Romeo. Tampoc sóc la Blanca ni ell en Saïd. Ni en Tristan ni la Isolda. No. Només som en Victor i la Marina i no crec que fem història. No serem coneguts arreu del món, només a casa nostra. No tenim final, ni feliç ni tràgic. No tenim final. Us confesso que la meva relació és bonica i tendra però no tenim cap impediment per estar junts: les famílies no estan enfadades, no ens separa cap religió i no tenim guerres entre mig. L'am...

Ahir et vaig dir l'últim adéu. Vas entrar a l'església dins d'una caixa de fusta, amb el teu nom emmarcat. Estava a primera a fila, a menys d'un metre de tu. T'imaginava a dins, estirat amb els ulls tancats, com si dormissis. De la mateixa manera que et vaig veure per últim cop a l'hospital, respirant. Et vaig agafar la mà però no em vaig veure en cor de dir-te res. Ja sabíem que ens acabaves de deixar. Han sigut els pitjors dies de la meva i en els que he plorat més. Avui, el dia després d...

Som fràgils. Avui hi som i demà no. Caus a terra, et fas un cop al cap, i ja no hi ets. Desapareixes. La vida s'atura, s'apaga, com una espelma que se li apaga la flama d'una bufada. Hem de ser forts, diuen. Es pot ser fort tota la vida? Si fins i tot els més forts cauen i ploren. Som tan fràgils... ...

Bona nit companys! Fa una setmana va ser el meu aniversari i en el meu blog no n'he dit ni una paraula. No ho trobo just! Així que avui toca una entrada dedicada a mi. Ja en vaig fer una fa un temps, però és que és el meu blog, què esperàveu? Avui descobrireu coses de mi que ja sabeu o no. ...

Sabeu què és una trena, no? Tres porcions de cabells que s'entrelliguen entre si, des d'on neixen fins a la punta. La trena es construeix amb dedicació passant les porcions l'una sobre l'altre i finalment, ho lliguem bé perquè la trena aguanti tot el temps que pugui. Ara imagineu-vos que la trena no està feta de porcions de cabells, sinó que està feta de tres persones que s'ajuden entre si i que soles serveixen de ben poca cosa. Les meves amigues i jo formem una trena ben original. I no podri...

Com que aquesta nit, just a la nit, fa 1 any i 8 mesos del primer petó, tinc ganes de parlar del meu titi. Per començar no es diu titi, es diu Victor, nom llatí que significa guanyador. I tal com el seu nom ens indica li agrada molt guanyar. A tot. A la cosa més petita que existeixi ell intentarà guanyar. I si no ho fa i veu que no se'n surt, s'enfonsa durant uns minuts. No aguanta la pressió. Això ho he descobert jugant al Mario Karts (qui no sàpiga què és que faci un click aquí) amb ell. El ...

Tot just avui he vist que tinc el teu raspall de dents. Ja saps que el meu necesser (quina paraula més bonica. necesser. Ho torno a dir: necesser. Sona bé.) sempre va a petar i només utilitzo dues coses de dins. I el teu raspall estava just al fons. I l'he vist i dic... oh! Els nostres raspalls estan junts! Com si estiguéssim vivint els dos al mateix lloc! O com si estiguéssim de viatge! Però la realitat no és aquesta. La realitat és que tu em vas posar el teu raspall al necesser perquè te'l g...

Acabo d'arribar de festa i estic més refredada i afònica que mai. Com ha anat la festa? Doncs me l'he passat parlant, bàsicament. He mort a algú amb la mirada, he criticat als que m'han semblat opurtuns, he arreglat el món a la meva manera i de tant en tant, he ballat alguna cançó. Que per què escric just ara? Doncs perquè no tinc son... No deixo de pensar en aquells ullets verds, l'únic verd que m'agrada i m'enamora. Si, com el conte d'aquella princesa, la princesa anti-verd. No el coneixeu? ...

Diuen que de lluny tot es veu millor. El temps tot ho cura, la distància ajuda a veure-hi clar. Jo no ho crec així. La distància augmenta les sospites, els dubtes, les inseguretats. El temps refreda i oblida. Per això costa tant... L'amor trenca barreres. Sí, però la falta de diners en crea. Només penso amb tu. Amb mi i 43 persones més que veus cada dia de la teva vida mentre vas a la universitat. No és gens fàcil... Jo no podria estar amb una persona i no veure-la durant tant de temps. Quants...

La nit és màgica. La nit ens inspira sensacions, ens fa reflexionar. El silenci, la claror de la lluna i la frescor. La lluna, gran amant de tots nosaltres, els nocturns. Ens acompanya i ens acarona tota la nit. Ens guia i ens canta una cançó de bressol perquè poguem dormir plàcidament un cop ens vingui la son.  La nit... com m'agrada la nit. Els millors petons es fan a la foscor, on el tacte es torna el sentit més preuat. La nit ens fa pensar que l'impossible és possible, ens fa somiar i ens ...

  M'agrada anar al cinema amb la meva parella. Però amb els amics no. Crec que si quedes amb els amics no és precisament per mirar una pel·lícula i romandre callats durant 2h. Perquè estar tanta estona sense dir res és impossible. Si vols comentar alguna cosa de la pel·lícula li dius al del costat, l'altre pregunta que què has dit i així successivament. Mentre, es crea un rebombori insuportable que fa que et perdis segons del film en els quals hi pot haver un mort, un petó, un engany... depe...

Complicat és no saber quan et tornaré a veure. Complicat és tornar a dormir sola. Complicat és comunicar-me amb tu, ara mateix. Complicat és sentir-me bé. Complicat és continuar. Complicat és trobar-te a faltar. Complicat és somriure. Complicat és no mirar-te els ulls. Complicat és no saber què et passa pel cap. Complicat és passar por. Complicat és amagar els sentiments. Complicat també és intentar recordar la teva olor. Complicat és no plorar-te. Complicat és no agafar-te la mà. Complicat és...

Que fàcil és buscar una cançó romàntica pel youtube i que difícil és dir-te que t'estimo de manera que no et sembli avorrit o fals. Quan et tinc al meu cantó em passaria el dia predican-te el meu amor, però ho reservo per moments importants... perquè quan una cosa es fa servir molt, s'acaba gastant. I jo no vull que aquesta paraula entre nosaltres es gasti, mai. Portem un any fent-la servir, i de moment, encara no s'ha gastat ni una mica. Recordo la primera vegada que m'ho vas dir; acte seguit...

Avui una de les persones més importants per mi se'n va a viure a Saragossa. Una de les meves millors amigues m'abandona. Sé que és el que ella vol, però tot i així... no puc deixar de sentir-me trista. La meva Sandri, el meu solet. Et trobaré molt a faltar (R) ~*. Els últims VUIT anys em recorren per la ment. Des d'intentar escapolir-nos de fer gimnàs, passant pel viatge a la neu, port aventura, les primeres festes, les primeres borratxeres, els primers nois,..., fins acabar a que te'n vagis a...

Sempre he pensat que tothom pot pintar la seva vida d'un color. I a mesura que vas vivint i et vas sentint diferent, vas colorejant amb diferents tons. Quan comencen haver-hi exàmens la pintes de negra, així és com ho veus tot. Alguns ho retoquen amb una mica de verd al final, per allò de l'esperança; jo no, evidentment. En una nit d'amor salvatge la pintes d'un vermell intens, rogent, i a mesura que passa el temps i la passió s'esbaeix, acabes amb tons blaus, amb la màxima tranquil·litat. De ...

però no tenc res a dir. https://www.youtube.com/watch?v=FONRvDsRXGg ...

Els alumnes de la UdG eviten que s'aprovi la retallada   ...

El veí de dalt acaba de posar la nostra cançó a tope. Como explicarte, me gustas tú. Allò que fa un any ens ho dèiem de tant en tant. I que de tant en tant pensàvem amb què era tot allò que sentiem. I de tant en tant ens posàvem vermells davant de la pantalla de l'ordinador. T'enviava missatges, també de tant en tant, i tu me'ls contestaves. I somreia i, com de tant en tant, tornava a pensar amb un possible nosaltres. Crec que tot i ser la nostra cançó, como explicarte se'ns ha quedat petit...

Amb tants de dies out, he deixat el blog abandonat... i no s'ho mereix. Aquest passat Sant Jordi ha estat el primer que he viscut acompanyada, el que m'han regalat una rosa i he regalat un llibre. Quines sensancions més bones! I a més a més, hem fet 10 mesos junts, 10 mesos indescriptibles. Us deixo una foto que ens va tirar el senyor de la parada: ...

Amb aquest títol segur que rebo moltes visites del google! xd Ànims, que ja comença la recta final!!!!!! ...

https://www.youtube.com/watch?v=he26DAbk3Sw Aquesta peli, tot i ser del 1940, se l'haurien de mirar molts personatges de l'actualitat. ...

Hola!! Soy espotifai. És broma. Sóc la Marina, tot i que estic escoltant espotifai. No us diré quin grup escolto, només dues pistes: van fer un concert dissabte i el nom correspon a un animal amb una deficiència física. xddddddddddddddddddddddddddddddd Quin dia el dissabte, mare meva. Sóc una demente, però aquestes coses ho es fan quan tens (quasi) 20 anys o no es fan mai. I no contemplo la possibiltat de no fer-ho mai. Vaig sortir de casa a les 9 i vam agafar el tren cap a Barna. A la una ...

odio aquests verbs i a la gent que els té com a filosofia de vida.

Que bonics que són els teus ulls amb la llum del sol a bon matí. I que maca que quedava la pancarta a darrera teu, a la paret, penjada, amb un 6 que ja hauria de ser un 9. I pensar que el proper dia 23 en fem 10... La vida... Cada dia, abans d'anar a dormir, em miro cada un dels racons de la meva habitació. El teu barret, en Tomasín, les espelmes a la tauleta, la foto del bateig, la Miranda. De tant en tant oloro el jersei que et vas deixar i em transporto en un somni ple de records meravellos...

portava els cabells d'aquest to de vermell.

Un poema genial sobre cert personatge fastigós del nostre país. Final! ...

La Miranda, la meva conilla, només fa merder quan em veu i no li faig cas. M'assec al seu costat, ella a la gàbia i jo al terra. Es queda quieta i dorm. [metàforapasdeltemps] Quan jo era petita, la meva mare em donava la mà mentre jo estava estirada al llit. I m'adormia. En aquells moments no passava res dolent al món perquè ella era allà, asseguda al meu costat. Més tard, he de confessar que em feia l'adormida per veure com marxava. Tenia curiositat per saber com em deixava la mà i s'aixecava...