però no tenc res a dir. https://www.youtube.com/watch?v=FONRvDsRXGg ...

Els alumnes de la UdG eviten que s'aprovi la retallada   ...

El veí de dalt acaba de posar la nostra cançó a tope. Como explicarte, me gustas tú. Allò que fa un any ens ho dèiem de tant en tant. I que de tant en tant pensàvem amb què era tot allò que sentiem. I de tant en tant ens posàvem vermells davant de la pantalla de l'ordinador. T'enviava missatges, també de tant en tant, i tu me'ls contestaves. I somreia i, com de tant en tant, tornava a pensar amb un possible nosaltres. Crec que tot i ser la nostra cançó, como explicarte se'ns ha quedat petit...

Amb tants de dies out, he deixat el blog abandonat... i no s'ho mereix. Aquest passat Sant Jordi ha estat el primer que he viscut acompanyada, el que m'han regalat una rosa i he regalat un llibre. Quines sensancions més bones! I a més a més, hem fet 10 mesos junts, 10 mesos indescriptibles. Us deixo una foto que ens va tirar el senyor de la parada: ...

Amb aquest títol segur que rebo moltes visites del google! xd Ànims, que ja comença la recta final!!!!!! ...

https://www.youtube.com/watch?v=he26DAbk3Sw Aquesta peli, tot i ser del 1940, se l'haurien de mirar molts personatges de l'actualitat. ...

Hola!! Soy espotifai. És broma. Sóc la Marina, tot i que estic escoltant espotifai. No us diré quin grup escolto, només dues pistes: van fer un concert dissabte i el nom correspon a un animal amb una deficiència física. xddddddddddddddddddddddddddddddd Quin dia el dissabte, mare meva. Sóc una demente, però aquestes coses ho es fan quan tens (quasi) 20 anys o no es fan mai. I no contemplo la possibiltat de no fer-ho mai. Vaig sortir de casa a les 9 i vam agafar el tren cap a Barna. A la una ...

odio aquests verbs i a la gent que els té com a filosofia de vida.

Que bonics que són els teus ulls amb la llum del sol a bon matí. I que maca que quedava la pancarta a darrera teu, a la paret, penjada, amb un 6 que ja hauria de ser un 9. I pensar que el proper dia 23 en fem 10... La vida... Cada dia, abans d'anar a dormir, em miro cada un dels racons de la meva habitació. El teu barret, en Tomasín, les espelmes a la tauleta, la foto del bateig, la Miranda. De tant en tant oloro el jersei que et vas deixar i em transporto en un somni ple de records meravellos...

portava els cabells d'aquest to de vermell.

Un poema genial sobre cert personatge fastigós del nostre país. Final! ...

La Miranda, la meva conilla, només fa merder quan em veu i no li faig cas. M'assec al seu costat, ella a la gàbia i jo al terra. Es queda quieta i dorm. [metàforapasdeltemps] Quan jo era petita, la meva mare em donava la mà mentre jo estava estirada al llit. I m'adormia. En aquells moments no passava res dolent al món perquè ella era allà, asseguda al meu costat. Més tard, he de confessar que em feia l'adormida per veure com marxava. Tenia curiositat per saber com em deixava la mà i s'aixecava...