Tanco els ulls i respiro profundament. A la tele sona Owl city dels Fireflies. Estic sola a casa i passa un aire fresquet per la finestra. Em comença a venir son però no deixo de pensar amb tu. Em recorra el teu nom pel cap juntament amb les teves paraules. No puc evitar somriure i sentir-me bé, molt bé. Començo a crear un món imaginari oblidant-me de totes les meves obligacions. Aquests pensaments abans de dormir, es convertiran en somnis després. Però finalment, al cap d'una estona, em despe...

Hola, em dic Marina i tinc 19 anys. Visc a Girona, tot i que sóc d'un poble molt petit situat a la plana de l'Alt Empordà. Mai m'he pres molt seriosament els estudis, però tot i aixì, sóc estudiant de filologia catalana a la UdG. Porto sempre les ungles pintades i arracades grans. M'agrada el magenta, les mandarines, menjar, el mar, fer la migdiada, en Mozart, el mes entre el març i el maig, anar amb metro, els mitjons de colors, en Micó, els missatges de bona nit, en Messi, les meves mans i l...

La meva activitat extraescolar preferida. Us presento el meu carnet de conduir :) ...

  ...

Ara fa just un any... ...

Desordre, caos, tot desgavellat.  Pantalons pel terra; samarretes sobre el llit, l'escriptori i la cadira; mitjons desparellats i moltes sabates escampades. El llit desfet i ara mig trencat. Cables d'estufa, bateries o despertador. La ràdio mal sintonitzada i ara la persiana no puja bé. I enmig d'aquest mar de destrosses, nosaltres dos. Al llit, al terra o a on sigui. Rient, plorant o dormint. Mirant-nos als ulls i explicant-nos contes inventats. Confiança i complicitat. Amor i tendresa. Somni...

Bona nit companys! Fa una setmana va ser el meu aniversari i en el meu blog no n'he dit ni una paraula. No ho trobo just! Així que avui toca una entrada dedicada a mi. Ja en vaig fer una fa un temps, però és que és el meu blog, què esperàveu? Avui descobrireu coses de mi que ja sabeu o no. ...

  ...

Hola macos! Em dic Joan Barrina, pels amics JB, i sóc el fetge de la Marina. Us preguntareu... deu ser molt dura la teva feina, no? I no us enganyaré... ho és. La veritat és que ja amb 5 anys vaig patir hepatitis, ja sabeu, inflamació del fetge, i tothom es pensava que moririem, sisi, moririem del verb morir. Però per miracles de la vida... vam sobreviure. Aleshores vaig tenir una vida molt tranquil·la, a la Marina no li agradava ni el cava, ni el vi i odiava la pudor que cardava la cervesa. L...

No sabria como explicarte tot el que em passa pel cap, totes les sensacions que tinc. Como explicarte. Un munt de sentiments i pensaments em recorren per tot el cos. Em sento bé, molt bé, feliç, ara ja no, ara m'espanto, ara m'enamoro, ara no entenc res, ara penso, ara somio i tot torna a la normalitat. I de cop em torno a espantar i desconfio, no estic segura, que sí que ho he d'estar, però no. Como explicarte. I miro l'ésser inanimat del meu llit i em torno a enamorar. Inanimat però tan maco...

Sé que algú m'està espiant. Algú m'està mirant. És una sensació ben estranya. Estic sola a casa, al menjador. Les meves companyes estan dormint, no hi ha ningú al carrer... però tot i així... algú m'està mirant. Algú està veient tot el que faig.   - La tens més grossa que jo - em diu. El sento... el puc sentir.  TINC POR. ...

Auschwitz ...