QUAN UN DIA T’ALCES I VEUS LA LLUNA AL CEL, T’ADONES QUE TOT ESTÀ FOSC I NO SURT EL SOL. ...

us deixo un bloc que m'he fet nou, comú a tots, així podeu saber de mi i comentar-ho aquí, sense caldre q publiqui el bloc corresponent al FLOG.CAT també, cada vegada. és q no tinc gaire temps T.T   ...

fa un any que no hi ets. fa un any que te'n vas anar per sempre. fa un any que has tornat a reviure dintre el meu cor. et reocordo, t'enyoro, somric, tant de bó tornares a estar, tant de bó encara et puguera donar abraçades. però no et recordo negativament eh! et recordo com una persona q sempre ha lluitat pel que ha volgut, que admirava el meu treball com si fos seu, una persona que tenia sentiments i emocions, pot ser et feia enfadar quan era més petita pero et promet que no ho feia amb mala...

Qualsevol dia, qualsevol nit. qualsevol instant que passés amb tu al llit. Aquella mirada de complicitat, el alè més bonic que mai havia respirat. Els teus cabells arrissats que t'aplegaven a la cintura, no només ho dia jo, era cert que estaves fet un figura. Em donaves un petó cada vegada que despertava al teu costat, nua, sense roba encara. Ho haviem fet plenament i jo mai em quedava satisfeta. recorde que tu també em deies que jo era una meravella. No va ser difícil enamorar-me, ni tampoc a...

  Toni estava assegut a la cadira. El cap recolzat en el puny dret. Faltaven cinc minuts per acabar la classe. Anglès, la seua preferida. Havia estat atent durant tota la classe, acostumava a ser un bon estudiant. Però quan Raquel, la professora, havia finalitzat la lliçó d’eixe dia, Toni s’havia submergit en el seu món i cavil·lava si seria capaç de fer-ho. Ja feia temps que li rondava pel cap, i estava molt incòmode. ...

Aquella primavera del 95, em vas regalar una rosa i el meu cor va fer un salt. ...

tothom hem nascut una mica actors. en qualsevol situació que no ens parega adequada del tot, podem dissimular.... podem actuar. Quan eixa situació produeïx un dolor insuportable dis del nostre cor, el nostre cos i la nostra ment, i aprenem a fignir que no passe res , ens fem forts. I la fortalesa va creixent. Fins que un dia no necessitaràs amics per explicar-los què et passa, i aprendre a acceptar que hi han persones amb les que no calia que confiares. ALESHORES ENS FEM INMORTALS.

Carnossos llavis que em besen, tendres, una mica groixuts però suaus. ...

  Aquells somriures tant innocents, ...

  En aquell instant no podia transmetre el que sentia ...

  L'altre dia et vaig veure assegut al banc del parc, ...

  aixó és el que diu tothom quan comença un nou any. però jo tinc motius per dir-ho. mai m'havia sentit així, tant segura, tant feliç, tant contenta. T'estimo, m'estimes, no hi ha distància, ni obstacles. Que més puc demanar? Un Audi? Doncs no el vaig a demanar, perquè et prefereixo a tu. Mai em cansaré d'abraçar-te: ...