Arrossegueu per canviar la teva foto
jo

joanss

Home. Viu a Bigues i Riells, Vallès Oriental, Països Catalans. 92 anys.
per en 30 Desembre 2012
  Amb tot aquest gran desordre bancari que estem vivint m’ha vingut a la memòria una conversa, ‒informal, però, alliçonadora‒ que vaig mantenir amb un directiu d’una entitat d’estalvi catalana amb qui vaig coincidir en un hotel de Madrid a finals de la dècada dels anys 70. Gràcies a aquesta fortuïtat vaig enriquir una miqueta els meus minsos coneixements sobre el modus operandi  de les institucions de crèdit i estalvi del nostre país. A instàncies d’una pregunta meva m’explicà, l’esmentat di...
806 Vistes 0 Li agrada
per en 19 Desembre 2012
           A la part alta de Betlem, entremig d’un pedregar s’hi assentava la cabana més humil d’aquell indret. Des del portal s’albirava tota la vall. Aquell capvespre, la dona s’adonà que pel camí de Jerusalem s’atansava una parella. L’home menava una somera que duia al cim una dona. Tenien tot l’aire de ser forasters. “Renoi quin rebombori ha portat l’empadronament”. Fresquejava, i s’ajupí per encendre el foc a terra. Quan la brasa ja era prou roent, penjà l’olla de la vianda als clemàste...
781 Vistes 0 Li agrada
per en 2 Desembre 2012
  En certes ocasions he arribat a pensar que el meu esperit no va créixer al mateix ritme que el cos, que es ressagava expressament perquè no tenia cap pressa per fer-se gran. L’esperit és un antagonista del cos de tal manera que sempre procura fer-li la guitza portant-li la contrària. Tot i això a mi m’agrada mantenir-lo jove encara que a l’hora de la veritat, el cos no li respongui. Les il·lusions i l’optimisme són part de l’esperit. Us dic tot això perquè sóc espectador habitual del seria...
862 Vistes 0 Li agrada
per en 17 D'octubre 2012
  Em comenta en Vicenç, un amic dels de debò,  que els exabruptes i les difamacions que Catalunya rep de la resta d’Espanya l’afecten profundament, l’angoixen i no les pot pair. Reconeix, però, que el que més l’enfonsa és la manca de resposta des de Catalunya per part dels responsables; per mi què fan el sord, ‒em deia‒ o, si ho senten, perquè callen? Si Espanya fos com una plaça de brau faria mans i mànigues per situar-me al bell mig de l’arena i explicaria apassionadament  la veritat i pos...
747 Vistes 0 Li agrada
per en 16 D'octubre 2012
  Pel desembre celebro el segon aniversari d’una extirpació portada a terme amb nocturnitat i traïdoria. No m’ho esperava, em van portar enganyat com es porta un porc a l’escorxador i ho van fer mentre el tió omplia les llars de llepolies, mentre l’arbre –símbol foraster del Nadal‒ imposava la seva presència lluminosa menyscabant el nostre pessebre entranyable, mentre la llegenda màgica  d’Orient omplia d’il·lusió les cases. Quan el silenci i la pau envaïa el món la meva panxa va ser escorxa...
771 Vistes 0 Li agrada
per en 11 D'octubre 2012
  Aquest  títol és la traducció literal del d’una col·lecció de novel·les que agrupava l’obra de l’escriptor vallesà Ignasi Agustí.  No és, ni més ni menys, que els cinc toms de la saga dels Rius començant per Mariona Rebull. L’he escollit perquè parla per si sol, perquè és un retrovisor de la vida social d’un temps i d’un país. També La febre d’or resultava prou escaient, però, massa ampul·lós. ...
781 Vistes 0 Li agrada
per en 3 D'octubre 2012
  Les meves nits acostumen a ser confortables, plàcides i tranquil·les i les utilitzo per fer allò pel qual varen ser creades, dormir. Crec que el fet de deixar-se anar en mans de Morfeo –que és el que faig cada nit‒ és un do de Déu, malgrat no estar segur de si ho va fer per escurar-nos la vida conscient o per fer-nos recuperar les forces gastades durant les hores feineres; també hi cap la possibilitat que ho fes per ambdues coses, allò que en diem matar d’un tret dos pardals. Bé, ho fes pe...
733 Vistes 0 Li agrada
per en 25 Setembre 2012
  Amb els meus tretze són tretze remato l’article anterior. És evident que els éssers humans vivim els efectes d’una causa invisible i desconeguda, ‒no sé si puc dir-ne esotèrica‒, la qual distingim amb el nom d’ànima. Aquests efectes formen un tot amb la nostra vida, varen néixer juntament amb el cos constituint un sol ésser. Ara bé, l’eterna pregunta és: quan fineixi el cos finiran també causa i efectes? La resposta la trobarem només en el si de la fe absoluta. ...
872 Vistes 0 Li agrada
per en 23 Setembre 2012
  Després d’abandonar el cos l’ànima s’enfila ‒diuen‒ per l’espai desconegut camí de la nova residència; no sap amb certesa on va ni què hi trobarà. Si a partir d’ara tot resulta ser tal com li han dit des del naixement  del seu cos, tindrà una gran sorpresa, perquè, com que li han explicat com si fos un conte de bons i dolents farcit d’amenaces i càstigs,  no s’ho ha cregut mai del tot. De manera que ara, en arribar l’hora de la veritat, va una mica confusa a la recerca de no sap ben bé què...
939 Vistes 0 Li agrada
per en 12 Setembre 2012
  Després de la Diada, de la gran Diada que va viure Catalunya, ningú pot fer el desentès ni els polítics d’aquí ni els d’allà. Un milió i mig de ciutadans varen lliurar el que pot ser el missatge més clar i contundent que hagi fet mai la societat civil d’un petit país als seus representants polítics. Els que fins ara feien el desentès ja no tenen excusa. La remor de moltes veus es van unir en un sol clam potent i solidari que va ressonar per tota Europa. Fins ara el poble callava i sofria, ...
836 Vistes 0 Li agrada
per en 10 Setembre 2012
  La vida, la llarga vida que arrossego, m’ha fet veure que el comportament públic de les persones sol ser molt diferent del que té en la vida privada; és allò que solem dir-ne: salvar les formes. Si això passa en el gruix de la col·lectivitat, en el dia a dia, hem de creure que els capdavanters de la societat de qualsevol sector ho fan d’una manera molt més accentuada encara. Els assessors d’imatge diuen que per triomfar cal comportar-se de la manera que la gent pensa que som o vol que sigu...
845 Vistes 1 m'agrada
per en 5 Setembre 2012
En el transcurs del segle XX Europa va sofrir uns daltabaixos ocasionats per les dues Guerres Mundials que va haver de suportar en el transcurs de la primera meitat de segle, els quals van somoure bona part de les nacions del centre i nord del continent. Europa havia envellit sense símptomes de modernització i vivia endormiscada deixant-se gronxar pel balancí de la història sense cap afany de progrés, mentre els EUA eren un model de modernisme per a tothom. Les nacions europees eren cobejades ...
724 Vistes 1 m'agrada