Com que allò que l’alegria va per barris és ben cert, avui comença una nova fase del judici aquest de Madrid, i tot el que fins ara ens ha semblat més que digne i més que just per part dels que s’asseuen a la banqueta d’acusats, i més que absurd per part de les acusacions que han pogut intervenir, és a punt de canviar de manera radical. Avui començaran els interrogatoris als testimonis i entrarà en acció Vox. Avui començarà una indecent exhibició pública de bilis i d’odi vestits de negre. Pr...

Ja tenim en marxa la fira de les vanitats de la telefonia mòbil i, un any més, però cada cop amb més intensitat, es torna a parlar d’intel·ligència artificial i a insinuar un futur de ciència-ficció en què les màquines seran un suport encara molt més gran que en l’actualitat, dels humans, no ja rellevant-los en determinades feines especialment penoses o repetitives, sinó també prenent decisions. Sempre he pensat que la intel·ligència humana mai no podrà ser substituïda per la capacitat de pr...

Ja fa uns dies que ha tornat a posar-se sobre la taula el gairebé etern debat sobre l’extinció dels dinosaures, i si va ser cosa d’un meteorit o d’erupcions volcàniques. Darrerament semblava clara la teoria del meteorit, però un recent estudi de restes de lava a l’Índia, podrien apuntar de nou cap als volcans. No sé si mai ho tindrem del tot clar, o si, finalment, conclourem que va ser una estranya combinació de diferents fenòmens; però el que sí que em resulta curiós, si més no, és que dava...

Fa fred, encara, a les nits i sobretot de matinada, però els dies s’allarguen, les temperatures pugen i les primeres flors apunten fins i tot als llocs tradicionalment més freds. L’hivern encara hi és, i el calendari ens ho recorda, però la primavera s’acosta, lenta i segura, amb la seva paleta de colors, sempre nova i sempre repetida. Recta final d’un febrer curt i intens que se’n va per sempre. Temps de començar a treure el nas fora de les cases i de retrobar la llum, el sol, i el plaer de...

Negacionisme no és cap terme nou. S’aplica sovint a aquells corrents d’opinió que pretenen negar determinats fets històrics d’especial rellevància i perfectament documentats, com ara l’holocaust nazi o els crims del franquisme, amb l’objectiu, tard o d’hora, de reeditar els règims que els van impulsar. De fet, és el gran absurd de pretendre negar l’evidència. Però existeix i crea escola. Ahir vaig llegir que Pedro Sánchez, en el seu llibre -obra que me’n guardaré prou de comprar, per salut m...

Sempre s’ha dit, i deu ser veritat, que no hi ha res pitjor que estar al lloc inadequat en el moment més inoportú. Bé, els optimistes de mena sempre ho han expressat a l’inrevés, amb allò de ser al lloc adequat en el moment oportú. Però per a aquestes quatre ratlles d’avui, ja m’està bé, el primer plantejament. De vegades, l’ambició, la ignorància o les expectatives equivocades fan que ens situem allà on no ens correspon. Tard o d’hora, però, la realitat s’imposa, ens adonem que estem fora d...

Tornem-hi. Ja ho hem sentit moltíssimes vegades, i ahir, per si faltava algú, va ser el Felip VI qui es va despenjar amb allò tan vell de posar el dret, les lleis, com a valor superior de la societat, per damunt de la democràcia, inclús. A veure si ens entenem. Tots, absolutament tots, els règims polítics, fins i tot els més sanguinaris i més dictatorials, disposaven d’un conjunt de normes legals a través de les quals feien i desfeien com els semblava. Algú gosaria dir, en aquests casos, que...

Malament rai quan el cinisme, el cretinisme, la mediocritat i la baixesa moral -no sé ben bé per quin decantar-me en aquesta ocasió- esdevenen pauta sobre la qual s’escriu el discurs polític. I malament rai quan qui ho fa és qui ha tingut les més altres responsabilitats d’un país, i aspira a seguir tenint-les. Aquesta, diguem-ne, reflexió m’ha vingut al cap arran de les paraules de Pedro Sánchez definint l’aplicació del 155 com un bàlsam per a la societat catalana. Però no havíem quedat que ...

Si res no ho impedeix, i ara com ara tot apunta en la mateixa direcció, França imposarà la bandera tricolor, l’europea i l’himne, a totes les aules d’ensenyament primari i secundari, tant públic com concertat, del seu territori, en el que diuen que ha de ser una recuperació dels valors de la república (i de la grandeur, suposo). I de passada, ja que hi són, la idea és bandejar totes les llengües “regionals” del sistema educatiu. Una bandera (i una altra de torna), un himne, una llengua. A què ...

Dilluns, de nou. Comencem a omplir les hores i els dies, sense gaires certeses, igual com es va omplint de lletres i paraules aquest espai en blanc que ara mateix tinc davant dels ulls. Ben mirat, poca cosa sabem, del que vindrà. Sabem, això sí, el que hem deixat enrere, però de poc ens serveix, a hores d’ara. I malgrat tot, ens sedueix, i de quina manera, que la primera llum del dia ens retorni espais, formes i colors que coneixem i que, malgrat tot, sempre ens són nous. ...

Sempre és un bon dia per allunyar-se de la realitat, de la rutina, i per mirar de descobrir o de retrobar espais nous, moments de calma i il·lusions fins i tot, més enllà de la voràgine en què vivim. Avui, però, segurament és un dia especialment adequat per fer-ho, sobretot pensant que demà tornarà tot a ser normal, habitual, potser repetitiu i inclús una mica absurd. Però avui és diumenge, no sembla que hagi de fer gaire mal temps i tenim al davant un bon grapat d’hores per omplir, abans no...

Cordem-nos fort el cinturó, que venen corbes. O una muntanya russa, fins i tot, aquests pròxims mesos. Si no teníem prou amb un judici contra-rellotge per la imminència d'unes eleccions municipals, europees i en molts casos autonòmiques, ahir vam saber que, a finals d'abril, unes altres eleccions o, el que ve a ser el mateix, dues campanyes electorals consecutives, una de les quals totalment superposada a la recta final d'un judici que suposa una tribuna excepcional de propaganda per a la ultr...