Podia passar i ha passat.  Finalment, la política de grans gestos, i d'un d'èpica, del govern popular pel que fa als casos d'ebola se'ls ha anat de les mans.  Espanya ja compta amb el dubtós honor de ser el primer país europeu amb una persona malalta d'ebola. I és que més enllà de les explicacions que s'acabin donant o no (podem apostar que la culpa acabarà sent de l'auxiliar d'infermeria que ha contret el virus), més enllà de penoses rodes de premsa de la ministra del ram, més enllà de la u...

Informació de divendres passat:  El govern de Castella-La Manxa, el mateix que dirigeix Maria Dolores de Cospedal, regala una hora i mitja de feina retribuïda als funcionaris que vulguin anar e missa el dia de Sant Francesc. La notícia parla sola.  Només un comentari:  aquesta nacionalcatòlica presidenta tornarà a parlar mai més de malbaratament de recursos públics?  Segur que sí. ...

Ahir, pronunciament del parlament danès sobre la possible independència de Catalunya.  Un pronunciament en què reconeix Catalunya com a subjecte polític que ha de negociar amb un altre subjecte polític, Espanya, el seu futur.  Un pronunciament prou previsible en un parlament democràtic, que ha vist com sis grups polítics hi han votat a favor i dos se n'han abstingut (la dreta i l'extrema dreta). Més enllà de consideracions jurídiques i polítiques jo em demano en quins països vivim (Catalunya...

"Impressionant" és el primer qualificatiu que em va venir al cap en llegir la carta del mestre Jordi Savall al ministre Wert, per comunicar-li que renunciava al Premi Nacional de Música 2014.  Aquesta carta em sembla impressionant no tant per la renúncia mateixa, ni pel fet que suposa bandejar els 30.000 € amb què està dotat el premi (si no m'erro), sinó per la contundent reflexió que conté sobre la cultura i el seu paper en la societat. Recomano dedicar uns minuts a llegir el text sencer.  ...

Amb més discreció que soroll i com aquell que no vol la cosa, se'ns ha colat una notícia que em sembla prou important.  Però, és clar, fer-se un forat entre el despropòsit Castor, la consulta, l'ebola i les targetes negres de Bankia no és fàcil.  De tota manera, crec que val la pesa saber que Brusel.les ha anul.lat unes ajudes milionàries (molt milionàries) a unes quantes de les principals empreses espanyoles. Val la pena llegir la notícia perquè ens parla amb molta claredat de qui governa a...

D'aquí a una estona ens creuarem, compartirem mirades de complicitat, somriures, il.lusions, i colors.  No sabrem res l'un de l'altre.  Ni d'on venim, ni de què treballem, ni si tenim família o estem sols, ni si fem esport, ni quina música ens agrada, ni segurament ens tornarem a veure mai més.  Però tant li farà.  Per unes hores compartirem el desig i l'esperança d'un futur millor, i això ens farà iguals, ens atorgarà un grau de complicitat i d'afinitat com segurament mai haurem sentit fins a...

La futura trobada -ara ja tot indica que inevitable- entre els presidents Mas i Rajoy va camí de ser el paradigma de la inutilitat política d'una reunió al més alt nivell. Si fins ara ja teníem clar que tots dos defensen posicions absolutament incompatibles (votar o no votar), ara surt la FAES, l'autèntic govern espanyol a l'ombra i qui, de fet, dicta la ideologia a seguir a l'estat, i afirma que la tercera via no és solució, ans al contrari. ...

La llengua catalana està patint la pitjor ofensiva dels darrers 60 o 70 anys.  La pitjor ofensiva des de la instauració del franquisme, de fet. La recuperació social de la nostra llengua, no ho perdem mai de vista, s'ha sustentat en dos pilars fonamentals:  l'escola i la televisió.  L'escola ha donat com a resultat unes quantes generacions de ciutadans perfectament competents en català i en espanyol, i la televisió ha acostat la llengua, en els seus registres més variats, a la ciutadania en ...

Ja hi som.  S'acaba 2013, un any que, si fem memòria, potser ni hauria hagut d'existir.  Recordeu que ara fa 12 mesos tots els pronòstics apuntaven a què passaria el 2014?  La recuperació econòmica, la feina, el tricentenari... Jo recordo que pensava si no seria possible fer un salt en el temps i estalviar-nos aquells mesos anunciats ben bé com de traspàs.  Però no, no ha pogut ser. Suposo que això són les expectatives.  Teníem al davant un any de tràmit i déu n'hi do si ha donat de si.  No ...

Se'ns acaba l'any i és el moment de fer balanç de què ha estat aquest 2013.  Bé, de fet, tot els mitjans, escrits, radiofònics, televisius... se n'ocuparan i carregaran cap a allà on més els convingui els continguts per tal que surti un balanç adequat a les seves expectatives o a la seva ideologia, fins i tot. Nosaltres també farem repàs, vulguem o no, i veurem com hens ha anat la cosa.  Intentarem recordar com érem fa dotze mesos i com som ara mateix, i les experiències i els records, espec...

Un dels efectes de la crisi que fa anys que patim és que, a poc a poc, però de manera inexorable, ens va minant la capacitat de somiar, d'imaginar un futur millor, on la petita fantasia domèstica pot arribar a ser realitat.  Aquesta capacitat de somiar, si ens ho mirem bé, tot sovint ha estat la que ens ha ajudat a progressar i a arribar allà on potser no havíem pogut ni imaginar. El clima d'incertesa general i les limitacions econòmiques fan que arribem a pensar que la ralitat és només així...

És trist, però ja hi ens anem acostumant, veure com els responsables polítics es treuen de sobre qualsevol rastre de responsabilitat (valgui la redundància) davant d'actuacions molt més que qüestionables. Vam haver d'aguantar que ens parléssin d'actuació correcta en el cas de l'indendi d'Horta de Sant Joan de fa uns anys, tot i els cinc bombers morts, i ara ens hem de sentir que l'actuació dels mossos d'esquadra al Raval va ser correcta, tot i la mort d'un persona, en circumstàncies gens cla...

Aquestes línies no volen ser, de cap manera, tot i que potser caldria, cap proclama antimonàrquica, a través d'un atac a l'hereu.  Avui vull comentar una informació que han presentat alguns mitjans i que ens fa saber que ningú, absolutament ningú, no vol un portaavions de segona mà espanyol:  el Príncep d'Astúries (abans, Carrero Blanco, per cert). Es veu que el govern ja havia fet números amb els els calerons que en treurien al mercat d'ocasió, però sembla que, finalment, el seu destí serà ...

Avui és un dia qualsevol.  Un diumenge sense més història del mes de gener.  Un dia d'hivern, que segueix un altre farcit de fred, pluja, neu... és a dir, allò que fa per a aquestes dates. Avui no celebrem cap efemèride especialment rellevant, ni està previst que passi res de massa transcendent.  Només sembla que hagi de ser un dia més d'una estació freda en un país on fins i tot la meteorologia es reparteix de manera gairebé crapiciosa i desigual. ...

Dimecres passat, tres dones van protestar, al Congrès dels Diputats de Madrid, contra la futura llei de l'avortament que impulsa el ministre Ruiz-Gallardón, amb el tors nu.  Eren tres activistes de Femen. Més enllà de la protesta en ella mateixa, que no passa d'anècdota, em va sorprendre la reacció de diferents periodistes de la caverna mesetària, una reacció que ha anat farcida de qualificatius com ara guarrillas o exhibicionistes, i de desqualificacions apel.lant al fet que les tres dones ...

Des de ben antic, l'home ha buscat la clau de la longevitat, la pedra filosofal que pugués estalviar-nos el tràngol d'haver de morir.  De moment, però, el que més s'hi assembla són els avenços de la medicina que, a poc a poc, han anat allargant l'esperança de vida de la població i la qualitat d'aquests anys guanyats.  Així, gràcies a la ciència, vivim més anys, i gràcies a l'evolució de les polítiques socials, els vivim una mica millor, amb una mica més de dignitat. Però, ves per on, ara res...

Ja tenim un altre front obert per fotre llenya als catalans radicals; és a dir, a tots els catalans:  les darreres declaracions d'Albert Pla.  Per cert, recomano l'entrevista sencera, que no és gaire llarga i fa de bon llegir, que ha motivat tot l'enrenou mediàtic i polític posteriors. Pretendre que Albert Pla sigui políticament correcte és com demanar que Maria Dolores de Cospedal es dediqui al rock satànic, o que Conrad Son faci pel.lícules infantils.  Tan impossible com absurd.  Albert Pl...

Una de les assignatures pendents que té Espanya, és la restitució de la memòria dels milers de persones víctimes del franquisme.  I molt em temo que serà assignatura pendent durant molts anys, perquè ja han passat governs de dreta i d'esquerra i els avenços (per dir-ne d'alguna manera) són, a hores d'ara, més que discrets. Recordem que el govern del PP segueix negant-se a condemnar el feixisme, i que l'apologia del franquisme és pràctica habitual, i prou respectada, encara. ...

Fa vergonya llegir les portades, els editorials i els articles de la premsa cavernària hispànica referits a la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg sobre la "doctrina Parot".  Fins aquí, però, cap sorpresa, perquè, al capdavall, sempre s'han llençat en tromba contra qualsevol cosa que considerin contrària als seus principis immutables. El que em sobta és com han reaccionat tots aquests que fins fa dos dies ens amenaçaven amb la nostra sortida de la Unió Europea i amb l'aïllame...

Aquest cap de setmana ens ha deixat dues imatges que ens comuniquen missatges ben diferents, però ben clars. La primera, seguint la cronologia, es va poder veure al Camp Nou:  una immensa estelada i una pancarta gegant on es podia llegir "És normal voler un país normal".  Més clar impossible.  La premsa internacional se n'ha fet ressò immediatament.  Per cert, sorprenent que la retransmissió en directe del partit (Canal +) oferís algun segon amb aquesta imatge.  Potser la sorpresa n'és la re...

Diuen les creences populars que això de la castanyada té a veure amb el record de les ànimes dels avantpassats que, amb ànim protector, visiten les cases on havien viscut.  El cert és que és bonic creure que, ni que sigui un cop cada any, podem establir aquesta mena de contacte amb els que van viure abans que nosaltres, i compartir amb ells castanyes, moscatell i afecte vestit de memòria. De fet, em sembla fantàstic poder gaudir d'aquesta mena de divinitats domèstiques que vetllen per nosalt...

Si hem de fer cas del que va dient el Govern, la consulta sobre el futur de Catalunya es farà l'any vinent. Fantàstic.  Però mentre seguim esperant data i pregunta, es van avançant, potser a mode de globus sonda, o potser com tast perquè ens anem fent a la idea, detalls de com podria ser una consulta que, a hores d'ara, sembla que comptarà amb la més aboluta oposició de l'Estat. Més enllà de valorar o no les propostes que anem coneixent, sí que voldria remarcar la ferma voluntat, pel que sem...

Ja hi tornem a ser amb la història de la bandera.   De l'espanyola, evidentment.  No és cap cosa nova, lamentablement, però és que cada cop que un català guanya una cursa motociclista, ens topem amb la història de sempre:  si ha agafat o no la bandera espanyola per fer la volta d'honor. Ahir vaig veure la cursa que va suposar el campionat del món per a Marc Màrquez i, com era d'esperar, tot just va acabar, i ja sabent-se campió del món, hi va aparèixer el personatge de rigor amb la bandera p...

Dijous passat, el tifó "Haiyan" tocava terra a les Filipines.  Estem parlant del tifó més potent que hagi tocat mai terra, amb vents sostinguts de fins a 314 km/h i cops de 378 km/h.  Com es pot imaginar, un fenomen meteorològic d'efectes devastadors, però també amb xifres de rècord, d'aquelles que agrada tant de publicar. Però sembla que fins i tot davant de les tragèdies, al nostre món hi ha classes.  Només cal veure la cobertura informativa que ha tingut aquest tifó fins ahir, dilluns, i ...

El diccionari defineix telepatia com el “fenomen consistent en la percepció extrasensorial d’allò que una altra persona sent o pensa”. ...

Això no té aturador.  I encara més, sembla que arrela amb força entre els més joves.  Estic parlant de la violència masclista, dels amors que maten. Ahir ens vam llevar amb la notícia d'una noia de 14 anys, de Tàrrega, assassinada per la seva parella, de 18.  Una altra dona víctima de la persona que suposadament l'estimava i que, suposadament, hauria d'haver-la protegit. ...

No estan els temps per anar fent experiments, i menys en política, i molt menys encara si es tracta del procés cap a la independència.  Vivim temps sense retorn en què qualsevol error es pagaria massa com perquè ens el puguem permetre.  I aquí és on entra el factor de risc del valor o de la covardia política. El conseller Homs va parlar fa uns dies de les eleccions europees del maig de 2014 com un assaig general de la consulta famosa (sí, sí, aquesta consulta que ja veurem si finalment la vo...

Habitualment, quan es parla de la crisi econòmica i se li volen posar noms, una cosa que ens agrada força, aquesta que les coses tinguin rostre, es recorre als grans responsables del seu esclat als Estats Units, a determinats banquers espanyols (i algun que altre català) o a polítics que, en el seu moment, no van fer res per evitar-la o que després no han aconseguim altra cosa que fer-la més profunda. ...

De vegades, l'autèntica importància de les coses no es pot valorar tant pel que són en elles mateixes com per la resposta contrària que provoquen.  Deu ser alguna mena de mecamisme de reacció més o menys universal. Som a les portes de la Via catalana per la independència i, a jutjar per les declaracions que està  provocant entre tots aquells que hi estan en contra, deu apuntar a l'èxit absolut i a un element que d'alguna manera contribuirà a canviar la història del nostre país. ...

Hi ha frases mítiques.  Hi ha frases d'aquelles que queden en algun racó de la memòria (generalment col.lectiva) i que esdevenen autèntics lemes d'una determinada època.  Una d'aquestes frases és la que va dir el president Mas referint-se a la crisi.  Allò que cal fer més amb menys. Tota una invitació a la gestió eficient i a l'optimització dels recursos.  Fins aquí, correcte.  Però una cosa és optimitzar, una altra demanar miracles i una tercera, encara, arribar al ridícul.  I molt em temo ...

Ja hi tornem a ser.  Si fa no fa, com l'any passat.  Ara que sembla més que evident que la Via Catalana (cap a la independència) serà un èxit majúscul, igual com ho va ser la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, arriba tot aquest ramat de bestiar polític a mirar d'aconseguir-se un lloc com sigui, per intentar treure-hi pit, amb l'esperança d'apuntar-se un triomf que de cap manera no els correspon. Els durans, navarros, rossos... i tota aquesta colla de cagadubtes o de botiflers ...

Molt em temo que aquesta bonica expressió passi, en un temps rècord, a la categoria de lema omnipresent en la nostra vida.  I és que el govern popular ha renunciat, definitivament, a intervenir en els preus de l'electricitat.  La raó?  com sempre, allò de compensar el dèficit tarifari, un concepte que cada cop més sona a autèntica estafa als consumidors (a tots i cadascun de nosaltres).  Per cert, a mitjans d'agost, la qual cosa ja parla amb prou claredat de la covardia del ministre i de la ve...

Ja és tot un clàssic de la nostra història el fet de patir una mena de pànic que ens fa trpitjar el fre abans de temps, amb la qual cosa, sempre acabem fem tard o no arribant enlloc.  Un bon exemple el tenim en la polític que s'ha seguit durant dècades, la del peix al cove, resultat de la por a apostar pel concert econòmic en el seu moment. I així ens va.  Així li va, de fet, a qui s'autolimita constantment.  El mateix és el que acaba de passar amb la Federació Catalana de Futbol, que ha dec...

Fa 3 dies, el diari El País publicava una entrevista a Laura Ester, portera de la selecció espanyola de waterpolo que, poques hores després, aconseguiria el campionat del món d'aquest esport i que passaria a formar part del millor equip del campionat. Tots els mitjans s'han fet un ampli ressò del triomf de las guerreras.  Però més enllà de tota aquesta maquinària propagandística que s'ha posat en marxa, em quedo amb algunes de les idees que apareixen en aquella entrevista prèvia a la final. ...

Mariano Rajoy, en una nova exhibició de capacitat, d'originalitat i de saber exercir el càrrec que ocupa, s'ha limitat a plagiar el Rei Joan Carles, tot entonant allò de lo siento mucho, me he equivocado... per referir-se, ara sí, al seu excompany de partit.  Suposo que Rajoy devia pensar que si al seu amo li havia anat bé, a ell també li aniria.  Però vet aquí que no és ben bé el mateix (ni ell, ni el cas). Rajoy diu que s'ha equivocat pensant que Bárcenas era innocent.  Així doncs, admet q...

Si la informació de La Vanguardia és certa, i no té per què no ser-ho, els ducs de Palma se'n van a viure a Suïssa, des d'on la infanta es podrà ocupar com cal de l'àrea internacional de la Fundació La Caixa.  El seu consort, però, no està massa clar si hi va a desenvolupar cap mena d'activitat remunerada, si viurà a cavall entre Barcelona i Ginebra, o si es quedarà, diguem-ne de rodríguez, resolent la seva situació judicial.  Tampoc no es pot desartar el cesament temporal de la convivència (q...