"Impressionant" és el primer qualificatiu que em va venir al cap en llegir la carta del mestre Jordi Savall al ministre Wert, per comunicar-li que renunciava al Premi Nacional de Música 2014.  Aquesta carta em sembla impressionant no tant per la renúncia mateixa, ni pel fet que suposa bandejar els 30.000 € amb què està dotat el premi (si no m'erro), sinó per la contundent reflexió que conté sobre la cultura i el seu paper en la societat. Recomano dedicar uns minuts a llegir el text sencer.  ...

Ahir, pronunciament del parlament danès sobre la possible independència de Catalunya.  Un pronunciament en què reconeix Catalunya com a subjecte polític que ha de negociar amb un altre subjecte polític, Espanya, el seu futur.  Un pronunciament prou previsible en un parlament democràtic, que ha vist com sis grups polítics hi han votat a favor i dos se n'han abstingut (la dreta i l'extrema dreta). Més enllà de consideracions jurídiques i polítiques jo em demano en quins països vivim (Catalunya...

Si la informació de La Vanguardia és certa, i no té per què no ser-ho, els ducs de Palma se'n van a viure a Suïssa, des d'on la infanta es podrà ocupar com cal de l'àrea internacional de la Fundació La Caixa.  El seu consort, però, no està massa clar si hi va a desenvolupar cap mena d'activitat remunerada, si viurà a cavall entre Barcelona i Ginebra, o si es quedarà, diguem-ne de rodríguez, resolent la seva situació judicial.  Tampoc no es pot desartar el cesament temporal de la convivència (q...

Mariano Rajoy, en una nova exhibició de capacitat, d'originalitat i de saber exercir el càrrec que ocupa, s'ha limitat a plagiar el Rei Joan Carles, tot entonant allò de lo siento mucho, me he equivocado... per referir-se, ara sí, al seu excompany de partit.  Suposo que Rajoy devia pensar que si al seu amo li havia anat bé, a ell també li aniria.  Però vet aquí que no és ben bé el mateix (ni ell, ni el cas). Rajoy diu que s'ha equivocat pensant que Bárcenas era innocent.  Així doncs, admet q...

Fa 3 dies, el diari El País publicava una entrevista a Laura Ester, portera de la selecció espanyola de waterpolo que, poques hores després, aconseguiria el campionat del món d'aquest esport i que passaria a formar part del millor equip del campionat. Tots els mitjans s'han fet un ampli ressò del triomf de las guerreras.  Però més enllà de tota aquesta maquinària propagandística que s'ha posat en marxa, em quedo amb algunes de les idees que apareixen en aquella entrevista prèvia a la final. ...

Ja és tot un clàssic de la nostra història el fet de patir una mena de pànic que ens fa trpitjar el fre abans de temps, amb la qual cosa, sempre acabem fem tard o no arribant enlloc.  Un bon exemple el tenim en la polític que s'ha seguit durant dècades, la del peix al cove, resultat de la por a apostar pel concert econòmic en el seu moment. I així ens va.  Així li va, de fet, a qui s'autolimita constantment.  El mateix és el que acaba de passar amb la Federació Catalana de Futbol, que ha dec...

Molt em temo que aquesta bonica expressió passi, en un temps rècord, a la categoria de lema omnipresent en la nostra vida.  I és que el govern popular ha renunciat, definitivament, a intervenir en els preus de l'electricitat.  La raó?  com sempre, allò de compensar el dèficit tarifari, un concepte que cada cop més sona a autèntica estafa als consumidors (a tots i cadascun de nosaltres).  Per cert, a mitjans d'agost, la qual cosa ja parla amb prou claredat de la covardia del ministre i de la ve...

Ja hi tornem a ser.  Si fa no fa, com l'any passat.  Ara que sembla més que evident que la Via Catalana (cap a la independència) serà un èxit majúscul, igual com ho va ser la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, arriba tot aquest ramat de bestiar polític a mirar d'aconseguir-se un lloc com sigui, per intentar treure-hi pit, amb l'esperança d'apuntar-se un triomf que de cap manera no els correspon. Els durans, navarros, rossos... i tota aquesta colla de cagadubtes o de botiflers ...

Hi ha frases mítiques.  Hi ha frases d'aquelles que queden en algun racó de la memòria (generalment col.lectiva) i que esdevenen autèntics lemes d'una determinada època.  Una d'aquestes frases és la que va dir el president Mas referint-se a la crisi.  Allò que cal fer més amb menys. Tota una invitació a la gestió eficient i a l'optimització dels recursos.  Fins aquí, correcte.  Però una cosa és optimitzar, una altra demanar miracles i una tercera, encara, arribar al ridícul.  I molt em temo ...

De vegades, l'autèntica importància de les coses no es pot valorar tant pel que són en elles mateixes com per la resposta contrària que provoquen.  Deu ser alguna mena de mecamisme de reacció més o menys universal. Som a les portes de la Via catalana per la independència i, a jutjar per les declaracions que està  provocant entre tots aquells que hi estan en contra, deu apuntar a l'èxit absolut i a un element que d'alguna manera contribuirà a canviar la història del nostre país. ...

Habitualment, quan es parla de la crisi econòmica i se li volen posar noms, una cosa que ens agrada força, aquesta que les coses tinguin rostre, es recorre als grans responsables del seu esclat als Estats Units, a determinats banquers espanyols (i algun que altre català) o a polítics que, en el seu moment, no van fer res per evitar-la o que després no han aconseguim altra cosa que fer-la més profunda. ...

No estan els temps per anar fent experiments, i menys en política, i molt menys encara si es tracta del procés cap a la independència.  Vivim temps sense retorn en què qualsevol error es pagaria massa com perquè ens el puguem permetre.  I aquí és on entra el factor de risc del valor o de la covardia política. El conseller Homs va parlar fa uns dies de les eleccions europees del maig de 2014 com un assaig general de la consulta famosa (sí, sí, aquesta consulta que ja veurem si finalment la vo...