"El nacionalisme, com a expressió fidel de la raça, com a obra inexorable de la naturalesa, arribarà al triomf definitiu.” Nosaltres que seguim les paraules de Daniel Cardona; que confiem en la força del nacionalisme per vèncer qualsevol obstacle; nosaltres que creiem en l’amor a la Pàtria i en la necessitat de dignificar-la, no entenem perquè el triomf definitiu del que ell parlava, no arriba mai.  ...

Aquest 11 de setembre, surt a la venda el núm. 30 de l'Intransigent.    ...

Us informem que l'Intransigent núm. 30  que s'havia de publicar el passat 23 d'abril, es publicarà finalment el proper 11 de setembre.    ...

Ingredients: 2 cuixes de pollastre ...

Ingredients:   ...

Estreno nou blog, i ho faig per compartir amb vosaltres receptes sense gluten.  Acceptaré recomanacions, i si sabeu alguna recepta i la voleu compartir a través d'aquest blog, doncs sereu benvinguts.   ...

El veritable patriotisme mira el passat esplendorós amb fervor, amb l’anhel de repetir grandeses i gestes heroiques, amb el desig de tornar a temps millors, quan la Nació era lliure i gloriosa, quan el seu nom era respectat i temut.  Diuen que vivim ancorats en un passat que ja no existeix, que massa sovint girem els ulls cap a  fets que no podem repetir i que per tant hem d’oblidar.  Pot un poble prescindir de la seva història? Pot un poble esborrar les seves glorioses victòries i la seva p...

És fàcil que avui apareguin un seguit de preguntes al voltant de la nostra existència.  Com ho hem fet per resistir? Com hem pogut sobreviure si tot plantejava a priori la nostra mort? si tot semblava desembocar en la nostra extinció com a poble? Com és que avui, encara quedem catalans? Com és que la sang castellana no ens ha absorbit i difuminat del tot?  Com és possible que en segles d’esclavitud, els grillons no ens hagin escapçat la vida? Tothom pot dir-hi la seva, però només hi ha realm...

Uns es pregunten perquè no hem votat en aquestes eleccions forasteres.  D’altres, menyspreen la nostra posició davant uns comicis estrangers que hem decidit ignorar.  Per aquells que avui encara no entenen que ens haguem mantingut al marge d’aquesta comèdia que fa dècades i segles que es representa, oferim la nostra pròpia versió dels fets.   ...

    ...

L’any 1956 Manuel Cruells editava un llibret anomenat Els no catalans i nosaltres.  Podríem dir que aquell llibre fou fet com a rèplica d’un altre anomenat Els altres catalans de Francesc Candel.   Tots dos varen ser escrits en uns dels moments en que  Catalunya  patia l’allau immigratori més important provinent de les espanyes.  Candel ja llavors atorgava la nacionalitat catalana pel simple fet de trepitjar aquesta terra, això si:   hi havia quelcom en el títol del seu llibre que no ho deix...

Som aquí per retre homenatge a uns herois.  Homes que van jugar-s’ho tot per alliberar militarment el seu país, que en un intent desesperat d’amor patri, van prendre les armes perquè no es qüestionés la dignitat de Catalunya.  Som aquí per dir-los que lloem el seu valor, que agraïm la seva determinació, que aplaudim el seu gest heroic.  Som aquí, perquè ens en declarem hereus i successors, perquè la seva causa és ara la nostra, perquè la seva voluntat, avui és el nostre somni i el nostre deure...