in

intransigent

Dona. Viu a Ripoll, Ripollés, Països Catalans. 36 anys.
per en 18 Febrer 2017
700 Vistes 0 Li agrada
per en 25 d'Abril 2015
Hi ha moltes coses perilloses en aquesta vida.  Però segurament, la més perillosa de totes, és el fet de PENSAR.  Per pensar, l’home ha set menyspreat, perseguit, fins i tot assassinat al llarg de la història...  pensar implica especular sobre una realitat que no tothom  és capaç de discernir ni suportar. Potser per això, pel perill que comporta, pel dolor que causa... l’opció més fàcil i més extesa ha set i continua sent la de no pensar.  ...
1.1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 1 d'Abril 2015
Tot ens era favorable. Una terra fèrtil, uns homes valents, una bandera tenyida d’or , sang i glòria... tot semblava indicar que la nacionalitat que van forjar els nostres avantpassats havia d’ésser immortal; perpetuada en cada infant que naixia, consagrada en cada enemic que abatíem per defensar-la! Avui tenim la terra ocupada, el valor extingit, la bandera descolorida... i un futur inexistent. ...
1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 15 d'Abril 2014
Els castellans, ens ensenyen la seva constitució i ens diuen: mireu, aquí hi diu que no teniu dret a viure! deixeu de respirar, o estareu incomplint la nostra llei!I nosaltres, tossuts, obstinats,... agafem aire i respirem,... perquè cap llei humana, i molt menys cap llei castellana, pot impedir-nos que la sang continuï circulant. No hi ha al món una sola regla, un sol decret que pugui eixugar-nos la nacionalitat; cap constitució, cap parlament, cap monarca, cap exèrcit ni cap continent, pode...
1.3k+ Vistes 0 Li agrada
per en 13 Desembre 2013
Una pregunta inclusiva… Hi ha persones que diuen que és una pregunta intel·ligent, d’altres, una pregunta que mostra la nostra debilitat... Jo no hi veig intel·ligència, ni fragilitat, ni por, ni res d’especial en aquesta pregunta rebuscada.  Jo la por, la mostra de debilitat... no les veig en l’enunciat, sinó en el fet mateix de la consulta.  Un poble que fa tres-cents anys va ser dominat amb canons, que va veure arrossegar els seus comandants, que va veure penjar a la forca els seus fill...
1.2k+ Vistes 1 m'agrada
per en 26 Novembre 2013
T’hem donat la nostra sang perquè poguessis viure. Generosament t’hem lliurat la nostra vida, perquè continuessis vivint. Hem aturat amb les mans els ganivets castellans i francesos; i els ganivets castellans i francesos, ens han trinxat! Eixutes les nostres venes, t’hem abraçat amb joia i dignitat: el sacrifici pagava la pena, nosaltres moríem, i tu continuaves respirant! Potser no hem pogut donar-te la grandesa que mereixies, i la glòria que un dia et vam ofrenar no hem sabut mantenir-la, ....
1.2k+ Vistes 0 Li agrada
per en 5 Novembre 2013
Els últims catalans.  No és el títol d’una pel·lícula de ciència ficció.  És allò que un dia podrien arribar a destacar de nosaltres....
1.5k+ Vistes 0 Li agrada
per en 20 Setembre 2013
Es van equivocar els nostres historiadors en parlar de la decadència catalana...no era decadència allò que assolava la nostra nació, allò que la mantenia somorta i letàrgica... Era indecència. La indecència que ens perseguia implacable aprofitant la nostra derrota, servint-se de la por que mostraven els nostres ulls, valent-se de les nostres mans vençudes... La indecència va apoderar-se de la nostra terra, va acovardir els nostres homes, va sepultar la nostra bandera i va esborrar del món la n...
1.4k+ Vistes 0 Li agrada
per en 6 Setembre 2013
En el seu deliri, castella va somniar que sotmetia els catalans. I en llevar-se, va voler fer realitat el somni. Va plantar el seu nom, la seva llengua, la seva bandera i el seu tarannà damunt la terra que ens pertanyia, i va regar-ho tot amb la nostra sang. Durant dies, anys i segles va esperar impacient que de la llavor del seu odi en nasqués un arbre fort, però no en naixia res... Per més sang nostra que hi abocava, per més empelts castellans que hi feia, res no hi arrelava... No comprens...
1.1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 17 Juliol 2013
Podíem haver-nos rendit; cedir al seu desig i abandonar la nostra llengua, el nostre caràcter,... la nostra personalitat. Podíem haver consentit la disfressa amb la que volien guarnir-nos, i de grat o per força podíem haver après el seu accent i assajat els seus costums. Podíem haver imitat l’altivesa del seu rostre, haver estudiat la manera de ser pretensiosos i superbs... podíem haver-ho fet, i avui no seríem sinó la seva ombra; ens giraríem al•ludits en sentir el nom de castellans. Però ...
1.9k+ Vistes 0 Li agrada
per en 14 Juny 2013
Mai el nom d’aquesta organització armada catalana havia set tant necessari ni escaient. Sota aquestes dues paraules que joves enardits i compromesos van fer servir per protegir la Pàtria, hi ha amagada la veritat del nostre cas. Nosaltres sols hem de decidir el futur de Catalunya, sense ingerències deien ells, sense coaccions ni pors, hi afegim nosaltres. Hi ha qui vol convertir... el procés independentista en un experiment social: posant al límit la paciència dels autòctons, i cedint al màxi...
1.3k+ Vistes 1 m'agrada