Visualització sol post
Erik
#10
Per començar haig de dir que en Jumpy, amb "I me la suen les teves idees comunistes" acaba de perdre tota la credibilitat i respectabilitat que pot tenir la seva opinió. I ara mateix, en aquest fòrum, s'acaba d'exemplificar molt clarament el per què així no aconseguirem la independència, ja sigui amb un projecte sòlid o un projecte dèbil. "I me la suen les teves idees comunistes"... Amb aquesta frase s'exemplifica. Com podem parlar d'independència si els independentistes ens barallem tots entre nosaltres? És el que deia l'altre dia a la piulera, o piuladera, quan entendrem que la independència s'aconsegueix amb unitat, no barallant-nos entre tots? Així, els republicans, van perdre la guerra i, així, seguim els catalans. Lligats de mans perquè uns quants inadaptats (tant de les esquerres com de les dretes, no se salva ni déu) no saben conviure amb gent que no pensa igual que ell però que té el mateix objectiu (una gran incoherència, la veritat). Primer unim-nos per un objectiu. Després separem-nos en esquerra, centre i dreta i que guanyi el millor projecte que ens puguin oferir. Aviam si la gent ho entén d'una vegada. Com diu el Víctor, comencem lan casa pels ciments, no pel sostre.
Per cert Jumpy, si tu fossis polític i haguessis de dirigir un país, com ho faries? Està molt bé això de criticar i criticar. És cert que hi ha molt lladre al món de la política, no t'ho negaré. Però pensa què fa un polític. Com crea una llei amb la qual tots els ciutadans estiguin d'acord? No és fàcil dirigir un poblet, imagina't dirigir un país. Altra cosa, tu no mires només per tu i per la teva família? No prioritzes la salud, l'ecnomia, etc. teva i de la teva família? Pel que estic llegint sí. Un exemple de contradicció, Jumpy: "No miren més allà de el seu voltant, mentre ell i la seva família estiguin bé..." "Abans, hi va la meva família, la meva fam, i la supervivència meva" en el mateix post.
Ps. Jumpy, m'he basat en paraules teves per donar el meu argument. No et pensis ara que he anat a deixar-te malament ni res per l'estil. I pel segon paràgraf, tots ens contradiem una vegada o altre. Això no importa. El que importa és veure en què encertes i, sobretot, en què t'equivoques, i rectificar-ho. Veure més enllà de la primera pedra. Ampliar horitzons i veure-ho tot des de cada punt de vista. Llavors és quan podràs donar un argument sòlid i, si no et prenen seriosament, et prendran.
Ps2. Espero haver servit d'ajuda.
Sigues el primer a qui li agrada això.