Autor: Josep Nadal Si però ja voràs com guanyen! Segur que la frase vos sona, converses i més converses segellades lapidàriament. Trobem un interlocutor amb el que coincidim sobre la situació desastrosa del país dels valencians i amb només un intercanvi ràpid d’impressions la indignació esdevé impotència i tot seguit arriba el lament, darrer gest amb el que ens vestim abans de canviar de tema. I quan diguem que guanyaran ho fem amb dolor però amb la complaença de que almenys no planarà sobre nosaltres la desil·lusió, el ridícul, la ganyota del desencant. Era l’esport preferit de la gent d’esquerres abans de les eleccions del 2007 i ho continua sent amb més força avui en dia. Qualsevol situació nova que ens siga favorable es resol amb una enquesta mensual que ens retorna a les misèries quotidianes. Ens hem instal·lat en un ambient polític en que estem a un pas de tractar de boig a qualsevol que puguera tindre qualsevol teoria diferent a l’eterna victòria de les forces del costat fosc. (CONTINUA) No crec que siga bo, en cap cas, allunyar-se de la realitat. Tindre els peus a terra és indispensable per afrontar situacions com la que patim, però de veres cal lamentar-nos tan? No he vist des que tinc ús de raó política cap enquesta que ens siga beneficiosa i els resultats electorals sempre han segut un desastre si els mirem globalment. Però per més que mire tampoc veig check points a l’entrada de cada poble, per ara encara no ens bombardegen amb urani empobrit, ni els paramilitars entren amb motoserres a esquarterar joves dissidents.. Amb això no vull traure-li importància a totes les repressions polítiques que patim; però dic jo que potser no estaria mal pensar de quan en quan que la nostra actitud també té certa part de culpa en tota aquesta situació. Els nostres enemics són poderosos però mireu-los bé. Un tall de polítics ensinistrats en obeir l’esglaó jeràrquicament superior, repetir com a lloros l’argumentari del partit i barallar-se amb més o menys discreció per entrar en bon lloc a la llista. Els podeu veure de la mà d’empresaris panxuts i malparlats amb els que van de putes i es reparteixen comissions. Al més inútil del poble el fan alcalde i al més mafiós dels alcaldes conseller. De la caspa secular de la burgesia valenciana de sempre als nous rics del boom immobiliari, integristes religiosos, apassionats de l’estanquera amb el bou d’Osborne renegats de diferent pelatge i politicastres de l’oposició instal·lats en la còpia perpètua de les receptes de la dreta oficial. Tots units fent pinya, adoctrinats en el mecanisme perfecte, aquell que no falla, aquell que els ompli el cabàs des de fa segles; però acosteu-vos una miqueta més, fixeu-vos en el seus ulls: tenen por. Tenen por i sempre n’han tingut; per això són incapaços de mantindre debats públics sobre res i silencien qualsevol dissidència sempre que poden amb molt rares excepcions. No podem mesurar la por ni a pams ni a onces però se’ls veu a la cara que cada dia que passa en tenen més. El seu discurs de donar faena pal poble mentre s’enduien ells sempre el mos més gran, s’ha ensorrat, ha quedat fatal la seua teoria econòmica a tots els nivells i a més han quedat mal ells com a persones. Les enquestes els donen guanyadors però ells com a bons cristians intueixen que això no és suficient. Ni tan sols el triomf electoral redimirà les seues pecaminoses ànimes del foc. Però nosaltres sembla que juguem al seu joc, ens diuen dia a dia que ells guanyaran que nosaltres no som ningú i ens ho creguem cegament. La seua principal estratègia es desanimar-nos i nosaltres és la primera opció que triem sense vacil·lar un instant. Voleu dir-me que no dóna un poc igual el que diguen les enquestes i fins i tot el resultat de les pròximes eleccions. Allò important no és que ells estan guanyant, allò important és que nosaltres guanyarem i sobretot que ens ho anem a passar de categoria fent-los suar sang a esta colla de caradures. Què feu mirant la tele quan hi ha una revolució en marxa? sigueu egoistes no li deixeu només a Xavi Castillo el plaer de la revolta; baixeu al carrer i participeu que deia Estellés, divertiu-vos! que diu Guardiola als seus jugadors abans de cada final. Podeu conèixer a molta gent meravellosa que està al vostre costat, podeu gaudir de moments intensos que vos faran avorrir per sempre les pel·lícules d’acció ianquis i trobareu un antidepressiu magnífic que ve sense recepta. El futur és nostre i no perquè ho diga jo sinó perquè el tenim dibuixat en l’anvers de les nostres frustracions; i a més a més diguen el que diguen les enquestes som millors que ells. La revolució és ara Guanyarem http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/176624
Sigues el primer a qui li agrada això.
Albert
#1
GRAN article.
Sigues el primer a qui li agrada això.
Noemí
#2
Totalment d'acord
Sigues el primer a qui li agrada això.
Diego
#3
Un gran article, sense dubte. Més d'una vegada he pensat el mateix que en Josep.
Ells tenen tot un estat i la inèrcia històrica al darrere, nosaltres hem de posar l'il·lusió, i projectes de país. No hem de pensar que ho tenim perdut, per què no és cert.
Cada cop apareixen més joves valencians amb ganes de dir prou, de pensar un futur diferent a la desastrosa realitat que tenim ara.
Per tant, cal viure amb el cap ben alt i treballar de valent pel país sense defallir.
Tenim la raó, tenim el segment de societat més preparat, i això s'ha de notat al dia a dia.
Per tot això, vos pregue que mai no deixeu el treball i la lluita per aconseguir el nostre somni anhelat de llibertat.
Visca el País Valencià lliure i sobirà!
Sigues el primer a qui li agrada això.