Subdialectes inexistents oficialment

Bones!doncs mira, estavem parlant pel xat sobre els "subdialectes" que es parla a cada territori, i de cop ens hem posat a dir coses que es diu al nostre poble que no es diu enlloc més o no està al diccionari jejedoncs mireu, m'agradaria que cadascú digui paraules que només heu sentit al vostre poble! sembla que no però cada lloc tenen la seva forma de parlar, potser no us hi haureu fixat però és aixi.jo us deixo amb un "diccionari" del "subdialecte" que es parla a Argentona, l'argintoní!PARLEU L’ARGINTONÍ!A l’escola, a la feina, a casa, al carrer ... parleu el dialecte argintoní, una variant dialectal i rural del català. Segurament, us haureu adonat que en el poble d’Argentona tenim un parlar diferent al de la resta dels catalans i catalanes. Algunes de les paraules són incomprensibles per gent que no sigui d’Argintona.Algunes paraules fins i tot han travessat i ja les diuen a tota la comarca i part de l’estranger. És molt probable que oblidem de molts trets i paraules, però hem fet un petit recull d’aquells trets que caracteritzen el dialecte autòcton d’Argintona perquè el coneguis i el parlis:· incloure la vocal “e” enmig de la terminació “-rn”Per exemple: “quin fred que fa aquest hiverren”, “ posa la pizza al forren”, “ hi ha un nou goverren” o “vols carren o peix?”· afegir l’infix “-en-” o els sufixos “-n” o “-ns”Per exemple: “Allavorens va fer allò”, “Allavonsens quedem aixins”, “vingan doncs”, “macagum deusens” o “vingansens!”· afegir la lletra “e” al final de paraulaPer exemple: “anem a baix mare”, “ agafarem el trene”· afegir la lletra “t” després de la “i” en la ultima síl·labaPer exemple: ”compra un llapits”, “ els nens van al col·legit” , “m’han donat un premit”· Substitució del só “ix” pel so “tx”Per exemple: ”vull aigua de l’atxeta”, “ menjarem txíndria”, “el pescador tira la txartxa”, “per dinar hi ha escartxofa”·Afegir vocalsPer exemple: ”anirem al teiatru” , hi nem amb cotxe o amb amoto?”, “llegeix aquest texta”, “he begut aiga de la font picanta”· suprimir vocalsPer exemple: ”baixarem a Matró”, nian coses iguals i coses difrents”·substituir el só “ll” per la “i” (o eliminar-lo en cas de que ja hi hagi una altra “i”)Per exemple: ”m’he fet mal a l’ui”, ”separa el gra de la paia”, “ per dinar hi ha cuní”·eliminar el só “u” en el só “gua” (també amb es plurals “gües”)Per exemple: ”vull un got d’aiga”, “parla una llenga mol estranya”·substituir lletresPer exemple: ”t’has etibocat”, “bora nit”, “al juriol fa molta calor”, “aquella noia porta fandilla”, “ l’arcalde del poble ha dit això”·canviar la “a” per la “e” (catalanes) o la “o” (castellana) per la “u” (argentonina). Segurament es tracti d’una influència del txarnegu (llengua de transició entre el català i el castellà)Per exemple: ”anem al centru”, “la festa de sant Dumingu”, “per postres nian nisprus”, “avui nirem a Grunullers”, “al meu germa li agraden els caramelus”·canviar la “e” per la “i” Per exemple: ”aquest istiu fa molta calor”, ”menjarem nisprus”, “jo visc a Argintona”·canvi d’ordre de les lletres ( metàtesis)Per exemple: “ jo treballo a la Gumbre”, “aquest noi fa de moredador del devat”·afegir una consonant al final de paraula:Per exemple: " vaig a pescar al marc", "vaig al bart a beure unes copes"·salut especial: “tu mateix!”(vol dir adéu)·nou ús del verb ser: ”jo soc cantat” (enlloc de jo he cantat), “jo soc dit això” (jo he dit això)·curiosa manera de dir anar a la platja: “anar a baix a mare”·noves paraules: aguontes/abunta es fa això?” (a on), “com abantes ho facis millor” (abans), “a l’hiverren fa molta rasca”(fred),”aquell noi no va a classe, fa toris “(campana), “menjo escartxofes i esberginíes”, “he trepitjat una flò”INGANS! TU MATEIX! ;)