Arrossegueu per canviar la teva foto
David Cuenca Ros

David Cuenca Ros

Home. Viu a Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, Països Catalans. 47 anys.
per en 17 d'Abril 2014
Estava temptat d'escriure simplement "tancat per decepció" i deixar-ho córrer. Perquè de ganes d'escriure sobre el partit d'ahir, com es pot comprendre, cap ni una. Però hi ha coses que em fan ràbia, que considero injustes, i no puc callar. Al capdavant d'aquestes coses n'hi situo una: la crucifixió (mai més ben dit en aquestes dates) de Leo Messi. El Nou Testament (ja em perdonareu que aquests dies em posi bíblic) explica que un bon dia va arribar un messies (ja sé que el joc de paraules am...
996 Vistes 1 m'agrada
per en 15 Maig 2014
Avui estic molt content perquè el jurat del premi Tal Com Sents de l'institut Blanxart de Terrassa ha seleccionat el meu relat "La síndrome de l'obediència" per ser publicat. Moltes gràcies!   ...
714 Vistes 1 m'agrada
per en 5 Juny 2014
Els cinèfils del claustre de professors de l'institut on treballo continuem fent conxorxa i recomanant-nos pel·lícules. Aquesta setmana tocava mirar "Cashback". Així que ahir m'hi poso, la miro, passo una bona estona però em pregunto si n'hi ha per tant. La sensació que tinc és que no. Com que sé que prové d'un curtmetratge original, decideixo mirar-lo. M'agrada molt més. Té més sentit, i la metàfora del temps congelat s'entén molt millor. Escric un correu al company que me l'ha recomanat, i l...
497 Vistes 1 m'agrada
per en 23 Juny 2014
El punt de partida de "Transcendence" és sens dubte interessant, i gira al voltant d'un dels temes potser més explorats darrerament per la ciència-ficció: la intel·ligència artificial. La primera part de la pel·lícula, sense ser res de l'altre món, es deixa mirar, i les comparacions amb "Her" es fan inevitables: què defineix la nostra identitat? Què és allò que ens singularitza? En què consisteix allò que anomenem consciència? Però aviat queda clar que l'aposta de "Transcendence" és una altra,...
490 Vistes 1 m'agrada
per en 3 Juliol 2014
Ja està. Finalment he vist la pel·lícula més vista i més comentada de l'any, "Ocho apellidos vascos". Que vagi per endavant que no suporto aquella actitud pedant consistent a menysprear tot allò que agrada al gran públic. Simplement, hi ha coses que m'agraden i coses que no, com a tothom; i no les consideraré ni millors ni pitjors pel fet que agradin a la majoria o a una minoria. Dit això, haig de dir que "Ocho apellidos vascos" ni m'ha entusiasmat ni m'ha decebut, sinó que s'ha limitat a ser ...
477 Vistes 1 m'agrada
per en 10 Juliol 2014
Si hi ha una cosa que cal agrair a Nacho Vigalondo és que és un cineasta que arrisca. Li encanta obrir camins poc explorats, o capgirar-los, o donar-los un nou sentit, o buscar noves formes d'expressió. I això fa que cada obra seva sigui rebuda, almenys per mi, com una oportunitat d'una alenada d'aire fresc. És clar que aquesta manera de fer té els seus perills, i en la majoria de curtmetratges i llargmetratges que ha fet fa equilibris entre allò brillant i allò ridícul, i no sempre guanya el ...
644 Vistes 1 m'agrada
per en 11 Juliol 2014
Fa un parell d'anys vaig anar a veure una pel·lícula anomenada "Els nens salvatges". No estava malament, i tenia coses interessants, però hi havia una qüestió que em va saber una mica de greu: pràcticament tots els personatges adults (potser excepte l'interpretat per Aina Clotet) eren una mena d'ogres incapaços de comprendre els adolescents. D'acord, és cert, sovint no sabem entendre'ls i potser els tractem injustament, però la pel·lícula semblava no tenir en compte que l'obligació dels adults...
526 Vistes 1 m'agrada
per en 28 Juliol 2014
Divendres a la nit. Estàs sol a casa, i en aquests casos toca ritual: primer de tot cuinar fent servir la teva recepta preferida (s'agafa el telèfon, es marca el número de la pizzeria, s'encarrega la pizza i a esperar). I, un cop ben tip, el millor: preparar-se un bon combinat de vodka amb llimona, seure còmodament al sofà i disposar-se a gaudir d'aquella pel·lícula que fa temps que tens disponible però que no acabes de trobar mai el moment de mirar. En aquest cas, "Arma fatal". Una hora i m...
542 Vistes 1 m'agrada
per en 30 Juliol 2014
Moltes coses per comentar, avui. Continuo aprofitant les vacances per consumir força cinema, i aquest cop hi afegiré la meva última lectura (aquí sí que m'he de resignar i admetre que el meu ritme de lectura ha baixat molt, i pel que sembla no hi ha temps lliure que ho arregli, vés a saber per què). Comencem per les pel·lícules, i en primer lloc "Grand piano". Es tracta d'un exercici d'estil en tota regla, i en aquest sentit passa amb escreix la prova del cotó. La pel·lícula està filmada amb v...
434 Vistes 1 m'agrada
per en 22 Agost 2014
Vet aquí una pel·lícula que ho tenia tot per triomfar, i que en canvi en el seu moment va passar pràcticament desapercebuda. El motiu? Que, malgrat la multitud d'estrelles que poblaven els seus títols de crèdit, es va veure eclipsada per una pel·lícula de temàtica idèntica que va tenir l'encert d'estrenar-se abans i de disposar del talent del malaguanyat Philip Seymour Hoffman: "Capote". L'argument, en tots dos casos, consisteix en un episodi concret de la biografia de l'excel·lent i controver...
512 Vistes 1 m'agrada
per en 1 Setembre 2014
Per començar, cal dir que "Dies de frontera", de Vicenç Pagès Jordà, l'he llegit amb un afecte especial, perquè va ser un dels regals que em van fer els alumnes de la meva tutoria el curs passat (el segon va ser un record preciós del viatge que vam compartir, i el tercer l'energia que em van donar tot l'any; bé, i una samarreta signada per Nadal). I això que és un llibre que segurament no hauria adquirit mai, ja que el seu autor em fa sentir que pontifica massa en els seus articles del supleme...
1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 12 Setembre 2014
Entenc perfectament que hi hagi catalans que no vulguin separar-se d'Espanya. Només faltaria. D'això es tractaria: de poder fer una campanya normal en què tothom exposés els seus arguments de manera normal abans d'una votació normal. Em costa molt més admetre que em diguin que no tinc dret a votar, però com que sóc professor disposo d'una paciència infinita. Ara bé, que per atacar el procés s'omplin la boca de demagògia i de mentides, capgirant cínicament la realitat, això ja no ho puc admetre...
989 Vistes 1 m'agrada