Sexe/Eròtica

Com cada dia, el tren anava ple. Viure a l'extraradi i tenir la feina al centre obliga a la rutina d'agafar el rodalies, habitualment en hora punta i, per tant , la necessitat d'enfrontar-se a un trajecte al llarg del qual la major part de viatgers només pugen, de manera que les aglomeracions solen ser freqüents. Aquesta és la meva realitat de cada dia, encara que de tant en tant passen coses inesperades .Vaig pujar a un vagó ple de gent un dimarts qualsevol per anar a la feina, a primera hora...

"Si vols follar amb mi, Club X, 22 h. Entra i espera " Aquest és el críptic missatge que vaig rebre al mòbil fa uns dies de la Sandra, una antiga companya de treball que sempre havia tingut el do de posar-me calent, però amb qui mai no vaig poder arribar a res. A sant de què aquest missatge ara, després d'anys de silenci? Com podeu imaginar, el morbo i la possibilitat de complir un vell anhel van poder més que tots els interrogants que em pogués plantejar. I cap allà que me n'hi vaig anar. ...

El sol entrava ja per la finestra, i jo tenia que anar cap a treballar, tu dormies plàcidament amb una mitja rialla dibuixada als teus llavis, et vaig mirar, no et volia despertar, em moria da ganes, però sabia que estaves cansada i no et volia trencar el son. Desitjava bojament pujar una mica mes el Jersey del teu pijama que ja estava una mica arremangat i tímidament mostrava la corba sensual i encisadora de la part de baix d’un dels teus pits. Volia veure els teus rosats mugrons besar-los, l...

Tenia les mans glaçades i el fred que feia en el mostrador s’esmunyia com una serp fins el moll de l’os. Masses hores mortes assegut davant d’aquell ordinador mirant la insulsa pantalla del protector i de quan en quan cercant alguna xorrada per internet. Ningú entrava a la botiga, al carrer plovia, i com diu la dita “carrer moll calaix eixut”. Però de sobte la meva vista es va fixar en un dels vidres del petit aparador, en una cantonada, i resultat de les curioses propietats òptiques de la r...

No era ni el primer ni el segon cop que en Jaume, el meu home, i l'Albert ens trobàvem per compartir una vetllada de sexe en grup.  Ja feia uns mesos que ens havíem conegut i des del primer moment ens vam entendre a la perfecció.  Tots dos compartien un objectiu exclusiu: el meu plaer.  I jo, per la meva banda, mirava de deixar-los ben satisfets. En aquesta ocasió, però, volia provar una cosa nova, diferent, per introduir una mica més de varietat a la nostra sessió.  Vaig pensar que ja troba...

Un trio diferent.  Aquesta era la proposta que la Marta, la meva dona, m'havia fet per a avui. Així és que en sortir de la feina em vaig dirigir excitat i expectant cap a casa, a veure com es concretaria aquest anunci. Vaig entar a casa i allà estava la Marta, nua i esperant-me.  Sabia perfectament a quina hora arribaria i podia imaginar que ho faria intranquil i prou calent com per no entretenir-me pel camí. ...

Així com el criminal, que sempre acaba tornant al lloc del crim, jo, avui, he tornat al petit espai de pocs metres que unes hores abans havia estat cau de luxúria, palau dels sentits i espai on una tensió ja totalment insostenible havia de trobar solució, en una sessió sexual d'urgència, ràpida, impetuosa, accelerada;  en una autèntica ràfega d'orgasmes gairebé sense remei. Diuen que hi ha un sisè sentit que permet identificar les personalitats afins.  Potser aquest és l'instint que facilita...

“Vine i no em fallis, que avui penso fer realitat una vella fantasia”.  Aquestes van ser les meves paraules, pronunciades amb tota la malícia del món, mentre agafava en Jordi per la mà i el conduïa, amb un moviment malintencionat de malucs, cap al despatx del nostre cap. Eren les vuit del vespre.  Tota la tarda perduda mirant de quadrar comptes, sols en aquell coi de despatx petit i llardós on treballàvem de comptables.  Cada tres mesos la mateixa cançó.  Tot a darrera hora mentre el directo...