Personal

ELS RESPONSABLES DE TANTA IRRESPONSABILITAT,SON ELS IRRESPONSABLES QUE HAN DONAT RESPONSABILITAT A UNA COLLA D´IRRESPONSABLES.

Estic fet un embolic,polítics que volen manar a Catalunya parlant en castellà amb banderes espanyoles...

Mai no hem de demanar pa a qui ens ha robat la farina i diu que és d´ell.

El món,és rodó...però no va gens redó...

Feliç aniversari, Solet   ...

calia fer uns retocs al passadís de casa.

M´ho va dir l´avi: "Si escoltes el que diuen el grans,et serà més fàcil entendre-ho tot,encara que siguis petit. Ara,soc avi i em sembla que m´hauré d´escoltar els petits perquè no entenc res.                   ...

T'ho vaig prometre. M'ho vaig prometre, que la próxima entrada que escrigués, estaria dedicada a tu... i ja porto prou més d'un any de silènci. Se te'n van endur... te'n vas anar i no vaig poder dir-te adeu. Inclós tant de temps després, segueixo sense creure'm que no tornaré a escoltar el teu riure que em posava tan nerviosa. Et trobo a faltar... i el pitjor de tot, és que trobo a faltar desahogar-me en tu. Sí, sóc molt egoista. Ho sé.  Han passat tantes i tantes coses desde que vas marxar....

SEMPRE VIU,AMB NOSALTRES.

No és lògic que sigui impossible recuperar les dades i tot el que tens al flog si per desgràcia es descodifica l´ordinador, he tingut de començar de nou.

És Bakara, un infern. I justament perquè era tan concorregut, sempre havia estat el lloc més perillós. Però fins aquell moment havia estat el lloc de la mort dels altres. D'una mort que tant se li'n dóna a tothom. ...

Et sorprens quan de sobte algú diu alguna cosa insignificant, un comentari estúpid i boig, dit en veu fluixa i en un petit somriure que se'n burla de la teua cara de póker. Un comentari que et fa preguntar-te què és el que estàs fent malament. Un comentari que et fa qüestionar-te si els teus amics són els teus amics, si el que tu sents significa alguna cosa per a algú.  Et poses la màscara que feia temps que no treies a la llum i et tornes a sentir petita. Molt molt petita.  ...

Moltes voltes he sabut que jo mateixa mai sabria donar-me les respostes suficients per trobar-me a mi mateixa. El fet de que siga tan poruga i que no sàpiga afrontar els possibles riscos fa que cada volta siga més i més petita.  Per què estic tant enganxada a tu? Per què has hagut d'aparèixer en la meua vida? Per què aquella nit? ...

Torno a ser aquella xiqueta menuda i riallera que no pot deixar de moure's mentre em fas el teu súper atac de pessigolles. Deixa'm! Para! T'ho suplico!  I pares, atrapant-me a dos centímetres de la teua boca. Massa a prop, no puc evitar-ho i et bese.  ...

Ni amb mi ni sense mi. Va ser la nostra conclusió l'altra nit. Després de tant de temps amb aquest estira i afluixa. I per a qué? Per què ens estem fent mal? Ho teniem tot per a poder oblidar-nos l'un de l'altre. Haguérem pogut seguir endavant conservant-nos només en un racó de la memòria. Ens haguéssem recordat d'aquell "nosaltres" alguna nit en la que no poguésem dormir. Però ho vam tindre que fer complicat.  ...

El tic-tac dicta. Perdre les hores i fer viatges envà et fa sentir inutil.  Conduir per Barcelona és el caos. Intentar arribar a l'hora conduint per la city és l'error més comú entre els ciutadans que compartim calçades mal esfaltades, semàfors en vermell cada 100m, radars maleits, mil motos que se't creuen, peatons caminant per on els hi va bé, autobusos sent els reis del carril dret... ...

Ben bé ja no és agost, però la sensació és la mateixa. En un dia la rutina s' apoderarà de les nostres vides per crear en ella un ordre o un caos. Nit freda per ser agost, sí. Fa calor i cap fulla és capaç de moure's, però hi ha una fredor interior que inunda l'habitació.  ...

Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ja no en queda ni rastre. Paraules que mai ningú llegirà i que només romendran pels meus pensaments abans d'anar a dormir. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Sentiments que es confonen entre la solitud que m'envolta i m'envaeix. Mirades inexistents, paraules buides, missatges freds. Tot el que t'he escrit, ho he esborrat. Ha desaperagut i la pantalla ha quedat en blanc. Mai sabràs què et vaig dir, no, no ho sabràs. I tot continuarà igual, en l'ignor...

Es troba boca-terra, caiguda d'una altura considerable. Només a ella se li havia ocorregut pujar tant a dalt de l'escala. Ho savia, savia que quan més amunt estigués, la caiguda seria més forta, però no li va importar.  Durant la pujada sols mirava cap amunt, sense fer cas a tot allò a qui estava passant pel costat. No va trepitjar a ningú, era massa bona persona com per a traure el seu caràcter. Pujava, s'esforçava, lluitava per anar avançant escalons. Però un dia va relliscar, li fallaven ...

Fa temps que volia escriure sobre tu, simplement perqué mai t'he dedicat unes paraules, tot han sigut somriures i pau al teu costat. Crec, que la major part de la gent que m'ha acompanyat en la vida fins ara, no et coneix, ni tan sols els he parlat de tu. Però te'n vas anar. Vas faltar sense un comiat, sense un somriure. Te'n vas anar i no vaig poder dir-te adéu.    ...

Podria dir-se que aquests dies he començat a respirar, poc a poc, amb alguns moments de gran debilitat pero me n'estic sortint. Avui no vaig a intentar fer un bon article, ni parlar massa correcte. Avui vull ser jo, amb tots els meus grans defectes i alguna que altra virtut. Després de la baralla d'anit, vaig vore que en l'amor s'ha de tindre coratge. S'ha de demostrar que s'estima i aquest fet implica actes, molts més que paraules. Actes que no deixen que la por a la distancia ho trenquen ...

Avuí és un dia marcat al meu calendari personal. Ha arribat alló que feia temps que s'aproximava i no volia acceptar-ho, la mort, el nostre punt i final. Sincerament, aquesta volta sé que és la definitiva. No sé com sentir-me, no sé com expresar-me. Sense paraules, buida. Així em sento.  Han passat dies rere més dies, alguns plens de paraules, altres sense elles. Ha sigut un any ple d'emocions bones i dolentes i avui, no puc dir res més que et trobaré molt a faltar. 

L'obscuritat regnava en aquell diminut espai. Els murs de contenció en que s'havia convertit el seu propi cos l'estaven ofegant. Lluitava per sortir, per trencar-los. Lluitava per trobar la llum que un dia va tindre.    ...