Llengua i lingüística

ESCALLIMPAR v. tr. || 1. Tocar superficialment i sense pressió (Empordà); cast. rozar. Com estirant-se ben bé sols escallimpava amb el cap dels dits la tortugada que servia de cornisa, tornà a baixar cercant quelcom més que fes créixer l'alçària de l'escambell, Víct. Cat., Ombr. 25. No prou amb hora per impedir que la clau l'escallimpés y li espuntés una banya, Caseponce Contes Vallesp. 76. || 2. Veure ràpidament quelcom que passa o fuig (Empordà); cast. guipar. «Se n'anava molt raben...

RÈNEC m. || 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).     Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).  ...

  ...

Expressió que significa que hom dubta d’una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners. --Estic segura que ara sortiràs a caminar. ...

LLAGASTA f. || 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.

TEMPERI m. || 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97. || 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.     Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.)....

TAFLIC! interj. d'admiració (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba!...

Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el seu punt mitjà que té en un extrem un cap de corda de la qual penja una galleda o poal i en l'altre un contrapès (Empordà, Garrotxa)..

Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès: FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f. Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu)....

Bussoga (o bossoga): Bony produït en el cap per un cop violent. Banya, Nyanyo, Nyango. Amb la caiguda s'ha fet una bussoga.

  ...

Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona). Es fa servir per cremar, un cop assecat.