per en 2 Agost 2011
  ...
1.6k+ Vistes 1 m'agrada
per en 11 D'octubre 2011
RÈNEC m. || 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).     Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).  ...
2.2k+ Vistes 2 Li agrada
per en 15 Maig 2011
Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s’hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d’un edifici o d’un monument o en el muntatge d’una màquina.
1.6k+ Vistes 0 Li agrada
per en 1 d'Abril 2011
Eixerit, vivaç, trempat. Els empordanesos, per exemple, fan anar l’adjectiu escotorit per assenyalar algú que és molt eixerit, trempat i vivaç. És un terme prou expressiu des d’un punt de vista fonètic, però encara resulta més fascinador el seu origen etimològic. Perquè escotorit té el mateix origen que càustic. Eiximenis ja el feia anar, derivant-lo del llatí excauterire (de cauterium, l’agent per a cremar teixits orgànics) que va donar el català antic escaltrit i d’aquí escotorit. Visca la...
1.3k+ Vistes 4 Li agrada
per en 1 Maig 2011
TAFLIC! interj. d'admiració (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba!...
1.7k+ Vistes 1 m'agrada
per en 26 Febrer 2011
Ja perilla! (o Se'n perilla!): exclamació irònica equivalent a «ja ho crec!», que s'aplica a coses de les quals es creu el contrari (Lluçanès, Empordà). Exemple: ...
1.1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 3 Juliol 2011
Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès: FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f. Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu)....
1.6k+ Vistes 0 Li agrada
per en 18 Maig 2011
TEMPERI m. || 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97. || 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.     Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.)....
1.7k+ Vistes 1 m'agrada
per en 17 Maig 2011
Panolla (o panotxa) de blat de moro sense esgranar (La Jonquera, Figueres, Blanes, Torelló). La capsa desgranada és el capsot.
1.6k+ Vistes 0 Li agrada
per en 14 Maig 2011
Bussoga (o bossoga): Bony produït en el cap per un cop violent. Banya, Nyanyo, Nyango. Amb la caiguda s'ha fet una bussoga.
1.6k+ Vistes 0 Li agrada
per en 26 Febrer 2011
gota usat adverbialment, Gens; ni el mínim; cast. nada. «No tinc gota de gana». «No fa gota d'aire». «No sé gota de lliçó». «No hi veig gota». «Si el cop és gota fort, fa caure». «El nen no menja pas gota». No has gota de vergonya, Eximenis Dones 138 vo (ap. Balari Dicc.). Los savis d'aquest segle qui són dessà aquest riu veen clar, mas delà no veen guota, Libre de vicis, 50 vo (ap. Balari Dicc.). No està malalta, no, que si gota hi estava, era de mal d'amors, Verdaguer Jov. 126. En lloch de...
1k+ Vistes 1 m'agrada
per en 30 Març 2011
Sinònim de "mena"  o "sort" (no de "tipus", que és una altra cosa). És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures. Fa una llei de temps ben estrany, ...
1.2k+ Vistes 1 m'agrada