Llengua i lingüística

[Ací anirem comentant els deures i coses rellevants]   ...

[Ací s'aniran llistant diversos recursos] XarxaMOOC - Reconeixements ...

[Ací anirem posant els diferents recursos que farem servir] CINEMA EN VALENCIÀ ...

ESCALLIMPAR v. tr. || 1. Tocar superficialment i sense pressió (Empordà); cast. rozar. Com estirant-se ben bé sols escallimpava amb el cap dels dits la tortugada que servia de cornisa, tornà a baixar cercant quelcom més que fes créixer l'alçària de l'escambell, Víct. Cat., Ombr. 25. No prou amb hora per impedir que la clau l'escallimpés y li espuntés una banya, Caseponce Contes Vallesp. 76. || 2. Veure ràpidament quelcom que passa o fuig (Empordà); cast. guipar. «Se n'anava molt raben...

  ...

Al DIEC trobem: 3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.

  ...

  ...

LLAGASTA f. || 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.

RÈNEC m. || 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).     Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).  ...

Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).

  ...

Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès: FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f. Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu)....

Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).

Al GDLC trobem: ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser. ...

TEMPERI m. || 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97. || 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.     Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.)....

Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el seu punt mitjà que té en un extrem un cap de corda de la qual penja una galleda o poal i en l'altre un contrapès (Empordà, Garrotxa)..

Panolla (o panotxa) de blat de moro sense esgranar (La Jonquera, Figueres, Blanes, Torelló). La capsa desgranada és el capsot.

Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s’hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d’un edifici o d’un monument o en el muntatge d’una màquina.

Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l’obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s’hi han d’allotjar balcons o finestres.

Bussoga (o bossoga): Bony produït en el cap per un cop violent. Banya, Nyanyo, Nyango. Amb la caiguda s'ha fet una bussoga.

Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona). Es fa servir per cremar, un cop assecat.

TAFLIC! interj. d'admiració (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba!...

Fer rispa: fer un aire molt fred. Usat a L'Empordà, Garrotxa i Pla de Bages.

En l'expressió jugar a nyaus. El DCVB diu: NYAUS m. pl. Jugar a nyaus: discutir violentament i sense arribar-se a posar mai d'acord (Llofriu). ...

Ai festa!: interj. de goig o de felicitació, equivalent a «ai que bé!, com me n'alegro!» (Empordà, Gir., Costa de Llevant de Mallorca). «Tot això t'han portat els Reis? Ai festa!». També pot tenir sentit irònic i expressar reprobació.

Feiner (emprat a l'Empordà, Maresme i Costa de Llevant de Mallorca). Especialment en l'expressió dia de fener, en contraposició als dies de festa. --I dilluns que ve? ...

Eixerit, vivaç, trempat. Els empordanesos, per exemple, fan anar l’adjectiu escotorit per assenyalar algú que és molt eixerit, trempat i vivaç. És un terme prou expressiu des d’un punt de vista fonètic, però encara resulta més fascinador el seu origen etimològic. Perquè escotorit té el mateix origen que càustic. Eiximenis ja el feia anar, derivant-lo del llatí excauterire (de cauterium, l’agent per a cremar teixits orgànics) que va donar el català antic escaltrit i d’aquí escotorit. Visca la...

Sinònim de "mena"  o "sort" (no de "tipus", que és una altra cosa). És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures. Fa una llei de temps ben estrany, ...

Expressió que significa que hom dubta d’una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners. --Estic segura que ara sortiràs a caminar. ...

gota usat adverbialment, Gens; ni el mínim; cast. nada. «No tinc gota de gana». «No fa gota d'aire». «No sé gota de lliçó». «No hi veig gota». «Si el cop és gota fort, fa caure». «El nen no menja pas gota». No has gota de vergonya, Eximenis Dones 138 vo (ap. Balari Dicc.). Los savis d'aquest segle qui són dessà aquest riu veen clar, mas delà no veen guota, Libre de vicis, 50 vo (ap. Balari Dicc.). No està malalta, no, que si gota hi estava, era de mal d'amors, Verdaguer Jov. 126. En lloch de...

pla: Certament, prou; cast. claro, cierto. Aquest ús de l'adverbi pla com a reforç de l'afirmació és freqüentíssim a tota la part nord-oriental de Catalunya, i encara s'usa en altres comarques, però amb menys vitalitat. Exemples: ...

  ...

Ja perilla! (o Se'n perilla!): exclamació irònica equivalent a «ja ho crec!», que s'aplica a coses de les quals es creu el contrari (Lluçanès, Empordà). Exemple: ...

Per als qui us havíeu pensat que el títol tenia regust de francofeixisme, aquest aclariment. Em refereixo a la nostra llengua, per començar. Una: És evident que tenim una única llengua que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Tots ens hi podem entendre, baldament alguns s'entestin a fer veure que no. ...