Llengua i lingüística

[Ací anirem comentant els deures i coses rellevants]   ...

[Ací s'aniran llistant diversos recursos] XarxaMOOC - Reconeixements ...

[Ací anirem posant els diferents recursos que farem servir] CINEMA EN VALENCIÀ ...

ESCALLIMPAR v. tr. || 1. Tocar superficialment i sense pressió (Empordà); cast. rozar. Com estirant-se ben bé sols escallimpava amb el cap dels dits la tortugada que servia de cornisa, tornà a baixar cercant quelcom més que fes créixer l'alçària de l'escambell, Víct. Cat., Ombr. 25. No prou amb hora per impedir que la clau l'escallimpés y li espuntés una banya, Caseponce Contes Vallesp. 76. || 2. Veure ràpidament quelcom que passa o fuig (Empordà); cast. guipar. «Se n'anava molt raben...

  ...

Al DIEC trobem: 3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.

  ...

  ...

LLAGASTA f. || 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.

RÈNEC m. || 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).     Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).  ...

Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).

  ...

Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès: FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f. Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu)....

Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).

Al GDLC trobem: ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser. ...

TEMPERI m. || 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97. || 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.     Fon.: təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.)....

Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el seu punt mitjà que té en un extrem un cap de corda de la qual penja una galleda o poal i en l'altre un contrapès (Empordà, Garrotxa)..

Panolla (o panotxa) de blat de moro sense esgranar (La Jonquera, Figueres, Blanes, Torelló). La capsa desgranada és el capsot.

Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s’hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d’un edifici o d’un monument o en el muntatge d’una màquina.

Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l’obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s’hi han d’allotjar balcons o finestres.

Bussoga (o bossoga): Bony produït en el cap per un cop violent. Banya, Nyanyo, Nyango. Amb la caiguda s'ha fet una bussoga.

Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona). Es fa servir per cremar, un cop assecat.

TAFLIC! interj. d'admiració (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba!...

Fer rispa: fer un aire molt fred. Usat a L'Empordà, Garrotxa i Pla de Bages.