Blogs

Doncs no. Això tampoc. Un dels problemes de jugar a imaginar el futur és que apostem per alguna cosa que no només depèn de nosaltres (ben mirat, acostuma a dependre’n ben poc, o gens) i, per tant, correm el risc d’equivocar-nos. Justament això és el que deuen pensar ara mateix els membres de l’equip que va dissenyar Blade Runner, aquest immens clàssic del cinema que situa la seva acció, justament, l’any 2019. Decepció. 2019 no és, per sort o per desgràcia -cadascú en dirà la seva- aquella so...

Vet aquí una pel·lícula que encara no havia vist mai, però de la qual em sabia tota la trama. No havia llegit tampoc la novel·la en què es basa, però sovint els alumnes m'havien fet un resum o bé del llibre o bé del film quan els deixava triar (bon senyal, que a les noves generacions les commoguin històries com aquesta). És clar que no és el mateix saber una trama que veure'n la pel·lícula, perquè hi ha altres aspectes a valorar com ara la posada en escena (acadèmicament impecable). A banda ...

Començar l’any mirant amunt, mirant de seguir les peripècies d’una nau espacial, com la New Horizons, no em sembla pas cap mala manera, sobretot perquè ens allunya, ni que només sigui per una petita estona, de les misèries de la política, sempre omnipresent. Aquesta nau, que va fent via més enllà de Plutó, es veu que facilitarà informació científica rellevant sobre l’origen de l’univers, gràcies a tot el que podrà obtenir d’Ultima Thule, l’objecte més llunyà mai investigat, amb una curiosa f...

No per portar la contrària, sinó perquè cadascú és com és, i servidor és així, començaré l’any sense propòsits ni peticions. Ni em vull comprometre a res (ja sabem que aquestes promeses solen durar el que els efluvis de l’alcohol, o tot just unes hores, o uns dies, a tot estirar), ni vull esperar res de l’atzar, potser perquè molt em temo que la immensa major part d’aquest atzar som, en realitat, nosaltres. Aclarit això, obrim un any més. Demà no serà gaire diferent d’ahir, ben mirat, i pots...

Curiosament, aquest any l'última pel·lícula vista en cinemes ha acabat essent la millor de la collita. Les raons, exposades a l'article anterior. Que tothom s'afanyi a veure-la. Que cadascú busqui al seu interior quin és el significat de la bondat. Que la bondat deixi d'estar infravalorada. Que la bondat s'imposi. Que els desitjos de cada cap d'any, individuals i col·lectius, no calgui repetir-los el següent. Que el 2019 porti a tothom allò que es mereix.   ...

L'any cinematogràfic no podia acabar millor. Assistim a la presentació, al cinema Truffaut de Girona i per part de l'actor Sergi López, d'una pel·lícula a la qual deu faltar molt poc per ser una obra mestra, si és que definitivament no ho és: l'extraordinària “Lazzaro feliz”. Aquest film italià és un prodigi. Dividit en dues meitats clarament diferenciades, la primera deutora del neorealisme costumista i la segona, de la comèdia social surrealista, té tantes capes complementàries de lectura qu...

I fins aquí hem arribat. Escurem amb delit les darreres hores d’un any que se’ns escola entre els dits, amb la certesa que no tornarà. Avui sembla obligat, potser per la consciència, potser per la saviesa i la necessitat d’aprendre, passar comptes amb aquests dotze mesos, abans d’arrencar definitivament el calendari i penjar-ne un de nou. Si ens hi fixem una mica, més enllà de les anècdotes puntuals i de tot allò que diran i repetiran els mitjans de comunicació, segurament han estat uns meso...

Engegar la maquinària judicial és llençar muntana avall una bola de neu immensa que només es va fent més i més grossa així que avança. Justament això és el que va fer el govern del PP, amb el suport incondicional de Ciutadans i PSOE, no ho oblidem mai, contra tot i contra tothom que fes olor d'independentisme. Dels líders polítics ja n'hem parlat prou. Ara mateix, a la presó o a l'exili. També n'hem parlat de la multitud de causes obertes contra ciutadans de tota mena i condició, contra alca...

És el que té viure a les fondalades. Quan a tot arreu lluu el sol i els meteoròlegs parlen d’anticicló i de bonança, aquí la boira tot ho amaga i tot ho pinta d’un gris intens i avorrit; d’altra banda, tot un signe dels temps que corren, potser. La boira amaga la llum i tot ho enfosqueix. I la llum és energia i és vida. Passar dies i més dies enmig de la boira, més enllà de les imatges bucòliques i difuminades que ens regala dia sí i dia també, cansa, et tanca a casa i permet que l’apatia i ...

28 de desembre, dia dels innocents. Dia que recorda la matança de tots els nens menors de dos anys, per ordre d’Herodes, amb la intenció d’eliminar el nen Jesús, segons diu la tradició cristiana. D’altra banda, aquest mateix dia, vés a saber per quina estranya coincidència, es dedica a fer bromes i a penjar llufes, ninotets simples de paper, que ens recorden les llufes originàries, dones encantades que viuen als boscos, segons la mitologia popular, i que es dediquen a riure’s de la gent, esp...

Alemanya i les ferides de la Primera Guerra Mundial. Les vacances em permeten acabar una novel·la que m'ha acompanyat tot el trimestre: “L'home que volia arribar lluny”, de Hans Fallada. Acostumat darrerament a lectures d'obres molt recents, agradablement juganeres amb les formes i el llenguatge literari, és un plaer també de tant en tant endinsar-se en una lectura canònica, gairebé decimonònica, amb aquella mena de narrador omniscient tan característic que es permet fins i tot extreure lliçon...

Cada dia que passa tinc més clar que vivim un present sense nord ni guia, destinat a repetir els fracassos del passat, malgrat els discursos, les bones paraules i, sobretot, la decisió d’una societat que ha aguantat de tot per defensar la seva sobirania. Aquests dies hem sabut que el president Torra ha fet arribar a la Moncloa una llista de 21 punts que haurien de ser la base per començar a parlar seriosament de la resolució del “conflicte català”. Tota una demostració d’habilitat política i...

Encara amb els ulls mig tancats pel cansament que deixa un Nadal intens, farcit de festa, de retrobaments i d’excessos, encarem Sant Esteve, dia de trànsit cap a la rutina del breu parèntesi que ens acostarà a la fi de l’any, amb encara més excessos i més celebracions. Avui és un d’aquells dies en què apeteix anar a poc a poc, al ralentí gairebé, assaborint encara el regust d’ahir i sense pensar massa en el demà. Avui serà un dia de restes, de reciclatge culinari, d’escurar tot allò que ahir...

Avui és un bon dia per celebrar que som aquí, amb els que tenim a la vora; per recordar els que ja no hi són, els que ens agradaria que hi fossin i els que no hi poden ser. Entre tots, i per a tots, desitgem-nos un bon Nadal, i visquem amb intensitat i amb traça cada moment. ...

Em sap greu dir-ho així, però cada vegada costa més motivar-se per veure un partit del Barça. Els acabes veient per pura militància, de la mateixa manera que s'acaben guanyant per pur talent individual. Però ara mateix l'equip (que, això sí, torna a mostrar-se com un bloc compacte sense grans concessions defensives) no mostra cap pla de joc determinat. Ni atractiu ni avorrit: és que senzillament no se sap a què juga. A la primera part, superioritat sense alegries i les dues fuetades de rigor d...

Aquesta nit serà la nit de Nadal, una nit que, segons diu la cançó, és nit d’alegria. Una afirmació, aquesta, que per molt que pugui semblar innocent i infantil, potser no ho és tant, i tal vegada sí que és bo, ni que només sigui un cop a l’any, aconseguir que una nit, sigui nit d’alegria. Sobra temps per a la tristesa, per a les preocupacions, per a les cabòries i per al dolor, en aquests temps convulsos i confusos que ens ha tocat de viure. Per aquest motiu, posem-nos en matèria i deixem q...

Doncs, ves per on, ja som a l’hivern, a un hivern que comença amb lluna plena, que no és mala manera de començar. De fet, la lluna s’associa al poder femení, als canvis ràpids en les emocions, i també a la fantasia i a la imaginació. Sense cap dubte, tot un seguit de valors o de significats que lliguem prou bé amb els del Nadal que ja tenim trucant a la porta. Lluna plena, festes nadalenques i hivern. Una curiosa i atractiva combinació plena de possibilitats, perquè cadascú les concreti com ...

I després de la tempesta, la calma. Bé, suposant que d’allò d’ahir se’n pugui dir tempesta i que del que ve a partir d’avui mateix, en diguem calma. Sigui com sigui, el resultat de tot plegat m’ha recordat la imatge medieval del senyor de les terres, a cavall i envoltat d’una guàrdia ben armada, passejant-se pels carrers bruts de qualsevol poblet de les seves possessions, llençant quatre monedes a terra perquè les pleguin, agraïts, els seus vassalls. Ahir també vam tenir per aquí tota la cor...

  ...

Avui, i ja fa uns dies, de fet, però especialment avui, ben bé podria ser qualificat com el dia de la provocació. Em sap greu, perquè sempre espero una mica més de l’espècie humana, però tot el que estem vivint aquests dies, i tot el que em temo que ens queda per veure avui, m’ha recordat aquells documentals de bestioles en què els mascles despleguen totes les seves habilitats i potencialitats per mirar d’intimidar altres mascles i, al capdavall, aconseguir la femella de torn, o el domini de l...

Ben mirat, no sé per què m’ hauria de sorprendre, però encara ho fa, aixó d’encomanar-se a Déu o a la seva mare per resoldre qüestions massa mundanals i gens divines.  Per situar-nos, em refereixo al fet que l’alcaldessa de Logronyo, i vicesecretària de política Social del Partit Popular, Cuca Gamarra s’encomani a la Verge de l’Esperança perquè acabi amb la violència masclista. I jo que pensava que els polítics estaven per mirar d’aconseguir una societat millor i més justa.  Però es veu que ...

Exhibint dots d'oracle, Arrimadas ha anunciat una querella contra Torra per la violència que hi haurà divendres. Ella ja sap que n'hi haurà. Té dots d'endevinació. Si no fos tan pervers, seria divertit. I és pervers perquè és l'enèsima demostració que ja no importa el que passi. Ells ja ho han decidit. Ja està escrit. I, per tant, jo sense ser oracle també estic en condicions de saber què passarà. Divendres hi haurà violència. És indiscutible. Com que tots els unionistes l'han anunciada tan ...

Si busquem definicions de “terrorisme”, trobarem que el terme fa referència a la utilització de la violència indiscriminada contra les persones amb la intenció de crear una situació generaitzada de por entre una població més àmplia.  Atenent-nos a aquesta idea d’utilitzar la por per aconseguir uns determinats fins, crec que no és exagerat mantenir que contra Catalunya hi ha qui fa temps que utilitza el terror com a instrument polític. A poc a poc anem veient com, a través dels tribunals, i p...

Poc se n’ha parlat, i no vull saber per què, de les informacions que van apareixent arran de la investigació del que va quedar dels atemptats de l’any passat a Cambrils i a les Rambles.  Si fins ara ja era més que sospitosa la relació de l’imam de Ripoll amb la policia, ara es veu que han trobat, al mòbil d’algun dels terroristes, informació sobre com fabricar artefactes explosius, en documents amb membret del Ministeri de l’Interior.  Però siguem càndids i pensem que els tals terroristes eren...

Quan una pel·lícula biogràfica decideix mantenir-se en els paràmetres d'allò convencional i no arriscar a nivell d'estil, queden pocs elements per valorar que no siguin la mirada ètica. I aquest és el principal triomf de la per altra banda discreta “Bohemian rhapsody”, crònica de l'ascens, caiguda i renaixement del líder de Queen. Perquè, allà on molts s'haurien recreat en l'agonia final del gran Freddie Mercury, el film que ens ocupa opta per l'el·lipsi i acabar amb l'apoteosi final del conce...

El dia de la Marató és, entre moltes altres coses, un dia de contrastos.  Ja d'entrada tenim tot un país mobilitzat en una pila enorme d'activitats a tot arreu amb l'única finalitat de recaptar fons per a la investigació científica d'alguna malaltia, com ara, enguany, el càncer.  A l'altra banda, però, tenim la dura realitat d'unes polítiques que any rere any han anat retallant fins a l'ofec els diners públics que s'hi destinen, a la investigació. També és el dia en què multitud de gent anòn...

Una de les virtuts que va tenir en el seu moment el famós, i ja massa llarg, procés català, va ser la seva capacitat de prendre la iniciativa, de construir un relat lògic i coherent, acceptat o no per tothom, però efectiu.  Aquest avantatge que durant molts mesos va permetre d’avançar, però, es va interrompre fa poc més d’un any, quan des de Madrid, i amb l’ajuda impagable de tots els seus altaveus mediàtics, polítics i judicials, es va començar a gestar un altre relat, a partir de paraules i ...

De tant en tant la vida es complica i tot resulta fosc, trist i prescindible.  No sabem gaire com ni per què hem arribat al punt on ens trobem, i decidir cap a on anar, de quina manera, o em companyia de qui, resulta una feina titànica que ens supera i ens bloqueja. Segurament tots hem tingut aquesta sensació en algun moment o altre de les nostres vides, en general més còmodes, més plàcides i, inclús, més predicibles.  Però el caos i els núvols existeixen, igual com les tempestes.  I quan l...

Llegíem ahir que Càritas ha fet públic un informe que denuncia que una de cada tres persones de la diòcesi de Barcelona no viu en un habitatge digne, ja sigui per amuntegament, per insalubritat, perquè es tracta d’un assentament il·legal, perquè corre risc de desnonament…  mil i un motius pels quals el dret a un habitatge com cal s’alluna de la realitat. No fa gaire, també vam poder llegir que cada cop és més la gent que acaba vivint en un traster de lloguer, tipus Bluespace o similar, que s...

Hi ha partits que poden ser un totxo però que contenen una jugada que val per tota l'hora i mitja perduda. Ahir costava trobar motivació per engrescar-se amb un partit desigual, en què uns s'hi jugaven molt i els altres res. I durant bona part de l'enfrontament l'ensopiment va ser considerable. Però el que es va veure al minut 7 ho compensa tot. Dembélé ens va treure a tots la son de les orelles (noti's la ironia referent als seus hàbits rutinaris) amb una cavalcada tremenda, espectacular, sub...

Ahir es va presentar un llibre, “Operació trasllat. Art de Sixena” amb una bona colla d’imatges d’aquell dia.  Marga del Campo i Jordi V. Pou en són responsables, i a ells hem d’agrair la crònica d’uns fets lamentables, que ens mostren imatges noves i tan contundents, com la de dos guàrdies civils fotografiant-se satisfets davant d’alguna de les obres, al més pur estil del gran caçador blanc amb la bota a sobre de l’elefant acabat d’abatre, en una demostració d’un primitivisme encara be...

Soroll de sabres, novament.  Tota una constant en la història d'Espanya, un país que sembla que només sap resoldre els conflictes a cop d'espasa, o a cop de creu.  Ara, però, al Segle XXI, els sabres s'embeinen en togues i els fa servir una policia al servei de la classe política.  Tot canvia, i es veu que el vell exèrcit prou feina té venent armes que no acaben de funcionar, o que són tan intel·ligents que no maten civils.  Sigui com sigui, soroll de sabres en defensa de la unitat d'Espanya, ...

No sé si potser era producte del meu estat d'ànim, una mica erràtic aquest pont, però em va semblar que “Viudas” era una pel·lícula una mica feta amb el pilot automàtic, sense ganes. Hi ajudava el desaprofitament absolut de la capacitat d'acció de l'actriu Michelle Rodriguez, i una planificació una mica maldestra de la trama principal. Això no obstant, cal ser justos: la pel·lícula té cops de geni, en especial alguns plans seqüència molt originals i plens de sentit narratiu i alguns encerts de...

Sempre he pensat que tots servim per a alguna cosa, que tots tenim una feina a fer, encara que no tothom la mateixa, i que el millor i més productiu és que cadascú de nosaltres s'encarregui d'allò que sap, o que faci allò que li pertoca.  Quan les coses van així, els resultats són millors, i costaria ben poc trobar exemples ben recents.  Con diu la dita, les aranyes per filar i l'home per treballar. Traslladant aquesta idea a la política, en sentit ampli, caldria demanar que el Govern govern...

Hores abans que el Barça complís el tràmit en la copa del preparao (cada cop més convençut que l'última que jugarà), l'admirat Adrià Carrasco desafiava el ministre Borrell en un acte a Bèlgica tot escopint-li (ara sí) a la cara la veritat: es commemoren quaranta anys d'una constitució que va ser i és una puta farsa. És l'exemple més clar que s'ha acabat el bròquil: hem dit prou, que fins aquí. No pensem callar més, no pensem suplicar més, no pensem defensar-nos més: passem a l'atac. Definitiu....

En aquests temps que corren, on sembla que tot es pot vendre i comprar, on qualsevol cosa té un peu a l'aparador o a Internet, i on tot ha de ser al nostre abast, de manera immediata, així que en tinguem ganes, potser cal, de tant en tant, trepitjar el fre amb força, aturar tota aquesta voràgine uns dies i aprendre, de nou, a valorar l'autèntica riquesa, la que no es despatxa a les botigues. Ben mirat, potser l'autèntica riquesa és la fortuna de poder trencar amb la rutina, amb les convencio...