Blogs

Això és una dona que viu en una casa on per sota hi passa el tren. Es compra un armari i cada cop que passa el tren, es desmonta. Preocupada, truca a un fuster perquè s'ho miri. El fuster arriba, munta l'armari, passa el tren i cau. - Mira el que puc fer és ficar-me dins l'armari i esperar a que passi el tren per veure què passa- diu el fuster. ...

feia un munt que no em pasava pel flog.cat però avui m'ha donat per pasar-m'hi Mentre el món es mou, els dies van passant, si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat. A l'ombra d'un miratge perseguia el sol com un ocell d'estiu, va volar més alt de tots esperant la sort, somiava el més gran desig però va atrapar-lo el temps. i ara el meu somni és un record, de nit és un malson. Tot l'esforç no va servir de res, no n'hi ha prou amb ser el millor, així funciona el joc. El present s'acaba en...

No era bastant tortura ja la distància que ens separa que ara a sobre em confinen a una especie de torura 2.0 portant-me a Fontanars dels Alforins. Podré conectar-me allà que allà quan trobe a algun familiar caritatiu, o quan  estiga al carrer davant de la biblioteca tirat com un yonki buscant la seua dosi digital. Però ara a sobre, els movils han deixat de funcionar, confinant-me a desesperar-me al rebre les teues perdudes i missatges als quals no puc tampoc contestar. Però bé.   ...

Tot, i tot inclou tot, em recorda a tu, el foc, la platja, caminar cap a l'institut, mirar-me els peus, o dutxar-me. Només son exemples, però és aixi, cada dia i a cada hora no puc fer altra cosa que tindre't al cap. Ara, només amb una hora diaria per poder parlar, i sense mòvil, se'm fa mes dura encara l'espera. Tot i això, sóc feliç perque sempre se que et tornaré a veure. Sempre se que tornarem a tocar la sorra de la platja, a veure com es fa de dia i a esperar i a correr autobusos i trens....

En el camí es creuen routers absents, xarxes que no s'agafen, nits de locutori, teclats plens de greix i porqueria entre els quals encara queden trossos d'amor, cames cansades de patejar la ciutat, pintes de cervesa on sols queda mig dit de felicitat daurada, botelles de 1/5 de litre on s'amaga un somriure, cadires agraïdes que reben culs esgotats, converses sobre sexe, hedonisme i experiències inoblidables, besos que s'esperen i que has d'anar a buscar, pel·lícules que et recorden a qui has d...

Per què ningú li posa ous i li talla l'aixeta de papà Estat a l'esglèsia? Ben tancada d'un cop, montaran en còlera, però ja mai més ho faran. ...

...

Quan el suport és l'unic objectiu fes-lo servir com a única ferramenta per a aconseguir-lo. Quan el suport és només un acte fes-lo servir com a transmissor. ...

brbrbrbrbrbrbrbrbrbrbrbr (And I just came to say HELLO!)

Que bonics que són els teus ulls amb la llum del sol a bon matí. I que maca que quedava la pancarta a darrera teu, a la paret, penjada, amb un 6 que ja hauria de ser un 9. I pensar que el proper dia 23 en fem 10... La vida... Cada dia, abans d'anar a dormir, em miro cada un dels racons de la meva habitació. El teu barret, en Tomasín, les espelmes a la tauleta, la foto del bateig, la Miranda. De tant en tant oloro el jersei que et vas deixar i em transporto en un somni ple de records meravellos...

Eixerit, vivaç, trempat. Els empordanesos, per exemple, fan anar l’adjectiu escotorit per assenyalar algú que és molt eixerit, trempat i vivaç. És un terme prou expressiu des d’un punt de vista fonètic, però encara resulta més fascinador el seu origen etimològic. Perquè escotorit té el mateix origen que càustic. Eiximenis ja el feia anar, derivant-lo del llatí excauterire (de cauterium, l’agent per a cremar teixits orgànics) que va donar el català antic escaltrit i d’aquí escotorit. Visca la...