per en 20 Febrer 2019
Malament rai quan el cinisme, el cretinisme, la mediocritat i la baixesa moral -no sé ben bé per quin decantar-me en aquesta ocasió- esdevenen pauta sobre la qual s’escriu el discurs polític. I malament rai quan qui ho fa és qui ha tingut les més altres responsabilitats d’un país, i aspira a seguir tenint-les. Aquesta, diguem-ne, reflexió m’ha vingut al cap arran de les paraules de Pedro Sánchez definint l’aplicació del 155 com un bàlsam per a la societat catalana. Però no havíem quedat que ...
1.2k+ Vistes 0 Li agrada
per en 19 Febrer 2019
Si res no ho impedeix, i ara com ara tot apunta en la mateixa direcció, França imposarà la bandera tricolor, l’europea i l’himne, a totes les aules d’ensenyament primari i secundari, tant públic com concertat, del seu territori, en el que diuen que ha de ser una recuperació dels valors de la república (i de la grandeur, suposo). I de passada, ja que hi són, la idea és bandejar totes les llengües “regionals” del sistema educatiu. Una bandera (i una altra de torna), un himne, una llengua. A què ...
753 Vistes 0 Li agrada
per en 19 Febrer 2019
Veiem el partit del Barça a Barcelona, però no pas al Camp Nou, sinó al bar de l'hotel on fem nit. Tot comença el dia de Reis, quan els meus sogres ens regalen entrades per al teatre i una nit d'hotel. La casualitat farà que acabi coincidint amb la manifestació en favor dels presos polítics. Tot va rodat: anem a la manifestació una estona, enfilem cap al teatre ("L'últim acte", un insòlit text de Txèkhov amb un Francesc Orella estel·lar) i arribem a l'hotel just a l'hora del partit. Tot i així...
1.1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 18 Febrer 2019
Dilluns, de nou. Comencem a omplir les hores i els dies, sense gaires certeses, igual com es va omplint de lletres i paraules aquest espai en blanc que ara mateix tinc davant dels ulls. Ben mirat, poca cosa sabem, del que vindrà. Sabem, això sí, el que hem deixat enrere, però de poc ens serveix, a hores d’ara. I malgrat tot, ens sedueix, i de quina manera, que la primera llum del dia ens retorni espais, formes i colors que coneixem i que, malgrat tot, sempre ens són nous. ...
833 Vistes 0 Li agrada
per en 17 Febrer 2019
Sempre és un bon dia per allunyar-se de la realitat, de la rutina, i per mirar de descobrir o de retrobar espais nous, moments de calma i il·lusions fins i tot, més enllà de la voràgine en què vivim. Avui, però, segurament és un dia especialment adequat per fer-ho, sobretot pensant que demà tornarà tot a ser normal, habitual, potser repetitiu i inclús una mica absurd. Però avui és diumenge, no sembla que hagi de fer gaire mal temps i tenim al davant un bon grapat d’hores per omplir, abans no...
1k+ Vistes 0 Li agrada
per en 16 Febrer 2019
Cordem-nos fort el cinturó, que venen corbes. O una muntanya russa, fins i tot, aquests pròxims mesos. Si no teníem prou amb un judici contra-rellotge per la imminència d'unes eleccions municipals, europees i en molts casos autonòmiques, ahir vam saber que, a finals d'abril, unes altres eleccions o, el que ve a ser el mateix, dues campanyes electorals consecutives, una de les quals totalment superposada a la recta final d'un judici que suposa una tribuna excepcional de propaganda per a la ultr...
697 Vistes 0 Li agrada
per en 15 Febrer 2019
Francament, no tenia cap intenció d’escriure avui sobre la sessió d’ahir del judici aquest que fan a Madrid, però resulta molt complicat ignorar un despropòsit tan monumental com el que ahir vam poder escoltar i mig veure, en la primera sessió d’interrogatoris. Si tota la solidesa argumental i probatòria de les acusacions ha de ser la que es va posar davant del tribunal ahir, el ridícul de tot plegat tindrà dimensions colossals. Entre imprecisions, confusions, mitges veritats i mentides dive...
554 Vistes 0 Li agrada
per en 14 Febrer 2019
Que la llengua se’ns desfà entre els dits és una obvietat que només la ceguesa d’una devoció absurda pot negar. No només es tracta de la impossibilitat de cada cop més gent de construir una frase ordenada i coherent, amb totes les lletres i sense icones, sinó també, en bona part, perquè ens anem acostumant a parlar en públic a cop de titular, de missatge breu, sorprenent, encara que sigui sense cap sentit. L’impacte és el que compta, sobretot si sabem que hi ha algú esperant a esbombar les nos...
617 Vistes 0 Li agrada
per en 13 Febrer 2019
Malament rai quan ens comencem una partida sabent que l’hem de perdre. I malament rai quan assumim com a normals fets i situacions que no ho són de cap manera. Ahir va començar un judici absurd, innecessari, evitable, i una de les primeres coses que s’hi van sentir és que tothom dona per segures unes condemnes que seran revocades per uns altres jutges, d’aquí a uns anys. Malament quan sortim a jugar amb la certesa de la derrota i rifant-ho tot a una segona volta. ...
585 Vistes 0 Li agrada
per en 12 Febrer 2019
Segurament, avui, tocaria dedicar aquestes quatre ratlles a parlar del judici que començarà a Madrid i tot plegat. Seria, fins i tot, políticament correcte fer-ho. Però avui em ve més de gust tirar pel camí de la incorrecció política i comentar unes paraules mig ofegades per altres actualitats, del conseller Buch, en una recent visita al parc de bombers de Martorell. Sense entrar en detalls, ni en les condicions lamentables en què sovint han de treballar aquests professionals (els bombers), ...
584 Vistes 0 Li agrada
per en 12 Febrer 2019
El dia que vam anar a veure “La favorita”, ens van passar el tràiler de “María, reina de Escocia”. Era també un drama d'època, marcadament femení, i per tant era lògic el vincle per intentar captar els mateixos espectadors. Però les dues pel·lícules tenen més aviat poc a veure: “La favorita” és una obra d'art basada en la personalitat del seu director, amb un interès nul pel rigor històric, mentre que “María, reina de Escocia” és una obra d'artesania basada més aviat en la invisibilitat de l'e...
962 Vistes 0 Li agrada
per en 11 Febrer 2019
Aquesta setmana que ha quedat enrere, entre discursos pretesament democràtics, trencaments de negociacions i brams feixistes, també ens ha deixat alguna notícia que valdria la pena no passar per alt, abans que la desmemòria del temps li passi per sobre. Entre aquestes notícies gairebé anònimes, vull destacar la de la defunció del dibuixant Enric Pon, als 85 anys d’edat. Pons va ser, durant molts anys, dibuixant de l’Editorial Bruguera, sota el pseudònim de Kheto Rigol. Aquest home va haver d...
583 Vistes 0 Li agrada