per en 19 Febrer 2019
927 Vistes

Si res no ho impedeix, i ara com ara tot apunta en la mateixa direcció, França imposarà la bandera tricolor, l’europea i l’himne, a totes les aules d’ensenyament primari i secundari, tant públic com concertat, del seu territori, en el que diuen que ha de ser una recuperació dels valors de la república (i de la grandeur, suposo). I de passada, ja que hi són, la idea és bandejar totes les llengües “regionals” del sistema educatiu. Una bandera (i una altra de torna), un himne, una llengua. A què em sona tanta unitat?

Imagineu per un moment que el conseller de torn, avui mateix, dicta una norma semblant a Catalunya, Imagineu, ja posats, els brams de l’oposició i els clams contra l’adoctrinament a les escoles, contra la imposició d’elements identitaris i sediciosos, i contra tot el que us vingui al cap.

França, en el fons, sempre ha estat el somni humit d’Espanya. Podem fer apostes a veure quant triga el govern madrileny de torn (i del color que sigui) a mirar de copiar, un cop més, el model del país veí. Això sí, segurament, aquí, la reinstauració serà de la doctrina, també, que per alguna cosa ha de servir la tradició catòlica. Diuen que la millor defensa, sovint, és un bon atac. Ara que el prestigi dels valors patris, de la seva democràcia, justícia, corona… estan més que en crisi, potser seran França i Marta Sánchez qui aportaran una solució a tots els mals, tan absurda i populista que segur que trobarà una bona colla de seguidors. Això sí, aquí no descartem que pugui anar acompanyada d’un Cristo ben gros, que hi ha un altre col·lectiu amb massa vergonyes que amagar, esperant amatent el retorn dels seus temps de glòria.

Ciència-ficció a banda, l’onada de conservadorisme i la involució social del feixisme han vingut per passar una bona temporada amb nosaltres. Faríem bé de començar a pensar seriosament, i no amb aquest esperit sempre positiu i autocomplaent que no ens duu enlloc, com ens ho farem per preservar la nostra idiosincràsia, els nostres referents identitaris, la nostra llengua i la nostra cultura, ara que bufen vents gèlids del sud, alimentats per una tempesta brutal que arriba del nord.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.