per en 2 Febrer 2019
370 Vistes

Tot arriba. Ahir, finalment, trasllat dels presos cap al judici que sembla que començarà aviat. Aquest trasllat, entre molts altres petits i grans detalls, ens deixa el descobriment de com són els autobusos que es fan servir per a aquests menesters i, oh!, sorpresa, hem sabut que consten de minúsculs compartiments on els presos passen hores de viatge en condicions més pròpies del transport de bestiar que no pas del de persones.

Ara descobrim com és el transport de presoners i com funcionen els seus protocols d’actuació. Al llarg d’aquests mesos hem sabut què passa quan ingresses a presó i com s’hi actua, o com és el règim de visites i permisos, i no ens hem estat de posar-nos les mans al cap sempre que ha calgut. El problema, però, és que aquests són els protocols que marca la norma i que se segueixen amb tothom. Però com sempre passa, si no ens toca de prop, res no existeix.

I una altra d’ahir, fora de tot protocol (i de tota decència). Pablo Casado, aspirant definitiu a cabdill feixista, vantant-se del fet que els presos polítics ja siguin fora de Catalunya, amb el desig i l’esperança que no hi tornin, per obra i gràcia dels jutges. Posats a fer, potser el millor i més àgil fora reinstaurar la pena de mort. Segur que trobaria bons i lleials aliats, igual com els ha trobat fins ara sempre que li han calgut. Mort el gos, morta la ràbia, oi? Per què perdre el temps amb judicis, trasllats, reclusions i tot plegat si la història ja ens diu com s’ha d’actuar davant de presidents, o de qui sigui, que faci nosa? Al capdavall, ja ho va apuntar en el seu moment. Només seria qüestió d’aplicar un nou protocol: el d’execució. Això sí, sempre en el marc de la llei i amb les degudes garanties. Però sense observadors forasters, per si de cas. Ja ho passarien per la tele, si de cas.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.